Le Corbusier: un gegant a la mesura humana
El Pompidou inaugura una retrospectiva amb 300 obres de l’arquitecte i artista
París“Hi ha una jerarquia de les arts: l’art decoratiu és a baix i la figura humana va a dalt de tot”, va escriure Charles Édouard Jeanneret, juntament amb el pintor Amédée Ozenfant, al manifest purista Après le cubisme l’any 1918. D’aquesta manera, el jove Jeanneret, que passaria a la història amb el nom de Le Corbusier (Suïssa, 1887 - França, 1965), deixava palesa la importància que l’home tindria en la seva obra. I així ho demostra la gran retrospectiva que el Centre Pompidou de París dedica -fins al 3 d’agost- a un arquitecte i urbanista visionari que va canviar la manera d’entendre l’arquitectura del segle XX. La mostra, amb 300 pintures, escultures, maquetes, mobles, fotografies, objectes i documents, coincideix amb el 50è aniversari de la desaparició del teòric de la modernitat.
“És la primera vegada que l’obra de Le Corbusier s’enfoca des d’aquest punt de vista”, assegura Frédéric Migayrou, co-comissari de l’exposició Le Corbusier. Mesures de l’homme. Per a Le Corbusier, la mesura de l’home contribueix a definir totes les dimensions de l’arquitectura i de la composició espacial. Però una de les dotze sales de la mostra, consagrada a la figuració dels cossos, exemplifica com la figura humana també va envair, a partir dels anys 30, l’obra pictòrica de Le Corbusier, en especial la silueta femenina, que seria el motiu principal dels seus llenços.
El Le Corbusier pintor jugarà amb el cos, deformant-lo i recomponent-lo en nous perfils fins a arribar al seu punt àlgid amb la realització, l’any 1936, de la grandiosa Peinture murale pour la maison de Jean Badovici à Vézelay, exposada per primera vegada al públic. Als anys 40 la pintura del cos humà de Le Corbusier es definirà encara més, destacant sentits com la vista, l’oïda i el tacte. “Sóc un home visual que treballa amb els ulls i les mans moguts per les manifestacions plàstiques”, es definiria en una entrevista realitzada per la BBC el 1959. Amb la col·laboració de l’ebenista Joseph Savina, realitza les escultures Ubu i Ozon, que representen dues grans orelles, molt importants per a la ressonància de l’espai.
La sala central de l’exposició està dedicada al Modulor, un sistema de mesura que Le Corbusier va idear a la mida de l’home d’una altura de 1,83 m, o 2,26 si té la mà aixecada. Hi ha una cinquantena de dibuixos, estudis i objectes que fan referència a aquest instrument mètric. “És una escala de proporcions que fa més complicat el mal i simple el bé”, va escriure Albert Einstein sobre el Modulor, després de la trobada que va tenir amb l’arquitecte l’any 1946 a Princeton. “Per construir les façanes, Le Corbusier necessita relacionar-les a escala humana”, explica Olivier Cinqualbre, l’altre comissari de l’exposició. Ho va aplicar a un dels seus projectes més icònics, com la Unitat Habitacional de Marsella, però també en el seu últim treball, Le Cabanon, una casa de fusta de 12 m i 2,26 m d’alçada, que va construir l’any 1952 per passar-hi els estius. Un espai de vida ergonòmic i funcional però també mínim, una paradoxa venint de l’arquitecte que va construir les bases dels grans projectes urbanístics moderns.
