Societat 25/09/2021

L'Oficina de Defensa dels Drets Lingüístics ha atès 145 denúncies per discriminació en nou mesos

Enmig de la polèmica entorn de l'ús i defensa del català, aquest diumenge se celebra el Dia europeu de les llengües

3 min
Aquest diumenge, 26 de setembre, és el Dia Europeu de les Llengües.

PalmaD'ençà que es va posar en marxa el passat mes de desembre l'Oficina de Defensa dels Drets Lingüístics , ja ha rebut 145 denúncies per discriminació a les Balears. Segons dades de la Conselleria de Fons Europeus, Universitat i Cultura, del total de casos investigats, el 40% han tingut lloc a l'àmbit sanitari, amb 58 denúncies. D'aquestes incidències, 19 són d'usuaris que no han pogut parlar en català, i 12 casos és perquè han estat pressionats de manera explícita i inapropiada per un servidor públic perquè s'hi comunicassin en castellà.

En aquest context, aquest diumenge, 26 de setembre, se celebra el Dia europeu de les llengües, una efemèride que enguany celebra el vintè aniversari i que, segons ha destacat el Govern, pretén reivindicar la riquesa i la diversitat lingüístiques. Maó acull l'acte central de commemoració a les Balears, que coincideix amb la convulsa situació en què es troba la llengua pròpia de les Illes. La darrera mostra ha estat la polèmica que s'ha generat aquesta setmana entorn de la llei educativa , i també les darreres denúncies de discriminació a diversos centres de salut de Mallorca.

Sense anar més lluny, aquest dijous va transcendir que el PSIB hauria proposat als partits del pacte unes modificacions a la llei educativa balear per blindar una presència "suficient" de la llengua castellana a les aules. En aquest sentit, el conseller d'Educació, Martí March, va negar que hi hagués cap negociació sobre esmenes en aquesta qüestió i va afirmar que "no es tocarà l'estructura fonamental" del model lingüístic de la llei educativa aprovada pel Consell de Govern.

Entre les propostes que haurien volgut debatre els socialistes, hi havia fixar l'ús del castellà "en, almenys, una part suficient de les activitats curriculars d'algun dels projectes, àmbits, mòduls, àrees o matèries no lingüístiques per garantir l'assoliment de la competència comunicativa corresponent". Una altra modificació hauria estat la consideració de la llengua castellana com a vehicular, juntament amb el català. No obstant això, March va negar que s'hagi fet aquesta proposta.

Tot i això, aquesta mateixa setmana, la Plataforma per la Llengua també ha fet una acció de protesta a cinc centres de salut de Mallorca per reclamar l'atenció i la retolació en català als ambulatoris. Els activistes han col·locat cartells als centres de Son Pisà, Santa Catalina, Casa del Mar, Binissalem i Campos, en què reivindiquen el dret de parlar en català amb qualsevol empleat públic i de rebre resposta en català. La protesta s'emmarca en la campanya participativa #NormalitzaMallorca, iniciada perquè ciutadans denunciïn a Twitter la presència de cartells i rètols públics no normalitzats.

Cal recordar que la polèmica entorn de l'ús del català en l'àmbit sanitari es va iniciar arran del cas de discriminació lingüística que va patir una dona de 79 anys a l'ambulatori de Son Pisà quan una metgessa li va dir que no l'entenia en català. Sobre aquests fets, Armengol va explicar que l'IB-Salut n'estava fent una investigació i va deixar la porta oberta a possibles conseqüències per a la metgessa implicada. "S'està mirant de veure què va succeir per prendre les decisions que s'hagin de prendre. L'IB-Salut passarà aquesta informació a l'Oficina de Defensa dels Drets Lingüístics per poder anar tots a l'una en la garantia dels drets lingüístics", va recalcar la presidenta del Govern.

Les crítiques a Armengol tampoc no hi han faltat. Les actuacions duites a terme en matèria lingüística per part de l'Executiu s'han traduït recentment en actuacions de protesta en contra de la presidenta. Aquest dimarts aparegueren a Palma cartells d'Armengol vestida amb un uniforme de nazi: "Menys salvar vides, més parlar català", destacava el cartell, amb referència a la investigació oberta per l'IB-Salut a la metgessa de Son Pisà. La cap del Govern va denunciar els fets amb un missatge contundent: "Clar i català: només els nazis banalitzen el nazisme", va manifestar Armengol.

Producció audiovisual en català

MÉS per Mallorca ha impulsat diferents iniciatives per garantir la presència del català al sector audiovisual tant a l'àmbit local com estatal. El senador ecosobiranista Vicenç Vidal va reclamar aquest dimecres que RTVE ampliï les hores de contingut en llengua catalana a les Balears. Vidal exigeix que "els centres territorials de les comunitats autònomes de parla catalana puguin compartir continguts" i lamenta "l'absència de referents culturals i lingüístics no castellans" en l'àmbit estatal a RTVE.

En la mateixa línia, Josep Ferrà, diputat de MÉS per Mallorca, també va anunciar que presentaran una iniciativa per garantir la producció audiovisual en català. Segons Ferrà, "el nou text legal que prepara l'executiu de l'Estat sí que obliga a oferir un ampli catàleg d'obres en castellà. Tot, mentre la legislació europea, deixa clar que s'ha de garantir la producció en totes les llengües oficials de cada estat membre".

stats