L'embós de projectes de Palma a Recursos Hídrics és per xalets a zones inundables

PalmaLa guerra de l’aigua no s’atura a Palma. De moment, l’Ajuntament de Jaime Martínez ha aconseguit llevar-se de damunt els informes preliminars de la Direcció General de Recursos Hídrics per donar llicències urbanístiques. L’argument oficial és que hi ha un “un embós” monumental, que fonts municipals han arribat a xifrar en 500 expedients. D’aquesta manera, Cort remarca que no s’han pogut atorgar projectes per fer front a la manca d’habitatge a causa del que defineix com a coll d’ampolla de Recursos Hídrics. Ara bé, segons dades consultades per l’ARABalears, la major part –fins al 80%– dels projectes que passen per la Direcció General que han de tirar endavant corresponen a xalets.

Segons xifres oficials, Palma no té pendents de resposta 500 expedients, sinó 118. Com ja s’ha dit, la majoria correspon a habitatges unifamiliars, segons les dades del Govern. Així, es podria concloure que la regidoria d’Urbanisme de Cort reclama al Govern, en matèria de recursos hídrics, poder fer xalets. En tots els casos, el tràmit es fa perquè el lloc on es vol ubicar l’edificació és zona inundable i la normativa obliga que l’autoritat en matèria hídrica es pronunciï.

El GOB ha demanat en diverses ocasions que “no s’autoritzi absolutament cap construcció” en zones inundables, i recorda les desgràcies provocades per les plogudes torrencials en casos com la dana del País Valencià. L’entitat també al·lega motius ambientals.

Només un gran projecte aturat

Cort ha dit públicament en reiterades ocasions que té problemes per desbloquejar grans projectes plurifamiliars. Per això, crida l’atenció que només n’hi hagi un d’aquestes característiques pendent de ser informat per part de Recursos Hídrics. Es tracta d’un edifici residencial de més de 300 habitatges ubicat a Nou Llevant, on es desenvolupa un model d’habitatge amb preus més cars que la mitjana de Palma.

Tal com va avançar l’ARA Balears, l’estratègia del batle Jaime Martínez de protestar pel que anomena “col·lapse” d’expedients, ha tingut èxit: a partir d’ara, Cort podrà donar llicències de projectes urbanístics sense que Recursos Hídrics s’hi posi pel mig quan es tracti de zones inundables. Així ho va confirmar el conseller Juan Manuel Lafuente, en el darrer ple del Parlament, on va fer referència a un procediment excepcional “pactat amb l’Ajuntament” perquè informi sobre qüestions relatives a Recursos Hídrics. Lafuente va admetre que s’ha pres aquesta decisió per agilitar els permisos d’obra. L’ARA Balears havia avançat que Cort reclamava des de feia temps no haver de passar per la Direcció General per autoritzar les grans promocions de pisos que han entrat gràcies a normatives per fomentar habitatges nous. De moment, el Govern i l’Ajuntament de Palma han acordat que els projectes es puguin tirar endavant sense passar pel departament responsable de les zones inundables.

Fins ara, la normativa establia que Recursos Hídrics havia de determinar el grau d’afectació dels projectes urbanístic en zones inundables. En la seva intervenció parlamentària, Lafuente va deixar entreveure que, gràcies a les lleis de simplificació administrativa, ara s’ha pogut autoritzar Palma perquè doni llicències sense passar aquest filtre. L’objectiu oficial és reduir terminis i alliberar tràmits burocràtics que, segons l’Executiu, bloquegen projectes d’inversió i habitatge.

Manca d’aigua

A més del debat sobre el bloqueig a Recursos Rídrics dels projectes de Palma en zones inundables, un altre motiu de tensió entre l’Ajuntament i alguns tècnics, tant del Consistori com del Govern, és la suficiència hídrica. L’ARABalears va recollir els informes que figuren al Pla General i que asseguren que l’actual ritme de creixement de la ciutat no es podrà mantenir perquè no basta l’aigua.

Això xoca amb els plans de Jaime Martínez de fomentar grans projectes edificatoris per afrontar la manca d’habitatge que pateix Palma. La ciutat ha passat de 379.000 habitants el 2004 als 480.000 d’avui dia, un increment del 26% al qual s’han d’afegir també les noves places d’allotjament hoteler. És en aquest context de creixement desmesurat on s’ha projectat construir uns 26.000 habitatges, segons el Pla General. Segons el criteri tècnic dels experts en recursos hídrics que figuren a la documentació del Pla General, no hi ha prou aigua per cobrir aquest creixement.

Palma consumeix actualment uns 38 hectòmetres cúbics d’aigua a l’any, i els aqüífers només n’aporten la meitat. L’altra part prové de la dessalació i, ara mateix, la dessaladora no té la capacitat d’abans per la seva obsolescència. Segons ha pogut saber l’ARABalears, els càlculs de Cort assenyalen que en 10 anys se’n necessitaran 41 hectòmetres cúbics. “Si no dessalen molt més, és impossible assumir el creixement poblacional”, diu un tècnic que demana mantenir l’anonimat.

Un problema greu és que alguns aqüífers de Palma estan sobreexplotats. Davant d’aquesta situació, Emaya hauria de reduir la quantitat d’aigua que extreu del subsol, una mesura inviable a curt termini. La Vileta, amb un 118% d’extracció –l’autorització és del 100%–, i Sant Jordi, amb un 121%, són la confirmació que la ciutat sacrifica recursos naturals, amb el risc de salinitzar el subsol.

El catedràtic en Geografia de la UIB, Cels García, lamenta que, “per molt que s’ha fet pedagogia i s’ha explicat que s’ha de deixar descansar els aqüífers, la realitat és que l’Administració incompleix la normativa, perquè prioritza el curt termini i el creixement constant, i no la recuperació del subsol”. “És una llàstima, però, malauradament, el mal ve d’enrere i el panorama actual no sembla especialment encoratjador”, diu.

Sobreexplotació general

Segons les dades oficials de 2023, la sobreexplotació no és patrimoni exclusiu de Palma. Al Port d’Andratx l’excés d’extracció de l’aqüífer és molt superior a la seva capacitat: el 128%. Ciutadella i Maó, amb un 105% i 106% d’índex d’explotació, respectivament, mostren la mateixa situació a Menorca. A Eivissa, els aqüífers de Porroig i Cala Tarida superen el 115%.

El consum d’aigua a Mallorca està al límit, amb 117,7 hectòmetres cúbics anuals, i les previsions del Govern són de 124,9 el 2030 i 130,3 el 2035. El 80% de l’abastament urbà prové d’aigües subterrànies, un 12% de dessalinització i només un 8% d’aigua superficial, uns percentatges que evidencien la dependència crítica dels aqüífers.

El termini d’al·legacions a la revisió del Pla hidrològic de les Illes Balears va finalitzar divendres. Aquest procediment dona l’oportunitat a ciutadans i entitats d’aportar propostes per minimitzar els riscos i millorar la gestió de l’aigua. Cels Garcia destaca que els criteris per calcular la dotació d’aigua per habitant s’han dissenyat de manera tramposa, amb l’objectiu d’aconseguir més aigua de la recomanable. “Són massa generosos amb els municipis turístics: es comptabilitzen la població resident i les places d’allotjament turístic, tot assumint una ocupació del 100%”, mentre que l’ús real fluctua segons les pernoctacions i les dades de mobilitat”. A parer de l’especialista, això influeix directament en el càlcul dels límits de consum per llar i “crea un marge fictici que amaga l’explotació real dels recursos”.

Altres al·legacions apunten a la manca de valoració dels usos d’aigua regenerada i les recàrregues d’aqüífers naturals a través de torrents i abocaments d’estacions depuradores, amb implicacions directes en la seguretat hídrica. També s’assenyala l’absència de solucions basades en la natura que la Unió Europea recomana per a la gestió sostenible dels aqüífers i la protecció dels ecosistemes. L’informe aportat per García subratlla que, sense incorporar aquests elements, els plans de gestió sostenible de l’aigua perden eficàcia i no poden garantir la disponibilitat suficient en situacions extremes com les sequeres i els pics de demanda.