Martínez guanya el torcebraç contra Recursos Hídrics: llicències sense filtre a zones inundables

PalmaEl batle de Palma, Jaime Martínez, ha guanyat la primera de les batalles que mantenia contra la Conselleria de la Mar i el Cicle de l’aigua, de manera que Cort podrà donar llicències de projectes urbanístics sense que Recursos Hídrics s'hi posi pel mig quan es tracti de zones inundables. Així ho ha anunciat aquest dimarts el conseller Juan Manuel Lafuente, que ha confirmat un procediment excepcional “pactat amb l’Ajuntament (de Palma) perquè pugui informar directament els informes de recursos hídrics”, ha explicat a pregunta de la diputada de Vox Patricia de las Heras.

Lafuente ha admès que s'ha pres aquesta decisió per agilitar els permisos d'obra. L’ARA Balears havia avançat que l’Ajuntament de Palma reclamava des de fa temps no haver de passar per la Direcció General de Recursos Hídrics per autoritzar les grans promocions de pisos que han entrat gràcies a les normatives per fomentar habitatges nous. De moment, el Govern, i posteriorment ho ha confirmat l'Ajuntament de Palma, han acordat que Cort pugui tirar milles sense passar pel departament responsable precisament de les zones innundables.

Fins ara, la normativa establia que aquestes actuacions havien d’assegurar la suficiència hídrica per un costat, i que calia a més determinar el grau d'afectació del mapa de zones inundables, però Lafuente ha deixat entreveure que, gràcies a les lleis de simplificació administrativa, ara s’ha pogut autoritzar Palma perquè doni llicències sense passar aquest filtre. L’objectiu oficial és reduir terminis i alliberar tràmits burocràtics que, segons l’Executiu, bloquegen projectes d’inversió i habitatge.

Però hi ha tècnics de l'Ajuntament de Palma que no comparteixen l’argument del bloqueig, i alguns han confessat a l’ARA Balears que existeix "pressió per fer pisos com sigui". "Volen imatges de promocions en marxa per respondre a les necessitats d’habitatge, i la suficiència hídrica els molestava”, ha dit un especialista que demana l’anonimat.

En aquest sentit, eren conegudes les pressions exercides pel batle Jaime Martínez cap al Govern: el batle assegurava que l’estratègia de fer més pisos topava amb les reticències de Recursos Hídrics. Com va avançar aquest diari, aquesta pressió de Cort s'ha exercit en un context de fort impuls urbanístic a Palma i el batle ha defensat la necessitat d’accelerar la construcció de pisos i promocions residencials en resposta a l’emergència d’habitatge. L’equip de govern municipal ha aprofitat normatives com el Decret llei d’obtenció de sòl i altres mesures aprovades amb el suport del PP i Vox al Parlament per permetre una densitat residencial més alta i un desenvolupament més ràpid de sòl urbanitzable.

Aquest marc legal preveu accelerar la construcció de "milers de pisos", i l’Ajuntament assegura que, gràcies a aquestes mesures, es podrien veure resultats en forma d'habitatges nous aquesta legislatura. Hi ha xifres de fins a 20.000 habitatges nous en diversos anuncis oficials. Però la realitat apunta que la major part d’aquests habitatges ja es preveien en el planejament vigent i que el màxim possible amb el nou esquema rondaria una xifra menor però encara significativa. En tot cas, algunes promocions de les que ja s'han posat en marxa ocupen ni que sigui parcialment zones inundables, i aquest fet estava tensionant la relació entre Cort i el Govern.

La llei deixa clar que només es poden autoritzar promocions si tots els subministraments estan assegurats –i l’aigua no hi està, en el cas de Palma–. Els informes de Recursos Hídrics (en temps del Pacte) sobre el Pla general ja advertien d’aquesta realitat complicada. Els aqüífers estan sobreexplotats i no hi ha previsions de tenir una nova dessaladora a curt termini. Aquesta situació ha estat motiu de tensió entre els dirigents populars de Cort i els tècnics del Govern, que han manifestat la necessitat de complir la normativa.

D’acord amb la nova interpretació, determinats projectes en zones inundables –incloses promocions d’habitatge– podrien obtenir llicències sense que la Direcció General de Recursos Hídrics en valori abans la suficiència hídrica. Això obre la porta a llicències i execució d'edificacions sense una comprovació clara de si hi ha prou aigua per fer-les viables a llarg termini.

Pressió urbanística i limitacions de l’aigua

L'augment projectat de promocions i densitats urbanes s’inscriu en un context en què els recursos hídrics de les Balears han estat repetidament qualificats d'insuficients per afrontar un creixement tan accelerat. Informes d’organitzacions socials i ambientalistes, com el GOB, han advertit que l’Arxipèlag no està preparat per fer front a crisis d’escassetat d’aigua ni sequeres en un escenari de creixement urbanístic i demogràfic, i reclamen que qualsevol política residencial tingui en compte la disponibilitat d’aquest recurs limitat. Això, adverteixen, pot tenir conseqüències sobre la sostenibilitat dels aqüífers, la pressió sobre els sistemes de subministrament i el manteniment dels nivells d’aigua necessaris per a ús urbà i agrícola a mitjà i llarg termini.

Cort ho ha confirmat

En la mateixa línia, el regidor d’Urbanisme, Habitatge i Projectes Estratègics de l’Ajuntament de Palma, Óscar Fidalgo, ha anunciat aquest dimarts que el Consistori ha acordat eliminar la necessitat d’autorització prèvia de Recursos Hídrics en la tramitació de llicències urbanístiques en zones inundables de la ciutat, amb l’objectiu d’accelerar els procediments.

Fidalgo ha explicat que, segons aquest acord amb la Conselleria del Mar i el Cicle de l’Aigua, el tràmit es realitzarà a l'inici de la sol·licitud de la llicència mitjançant una declaració responsable, de manera que ambdues administracions puguin tramitar l’expedient de manera simultània. L’edil ha defensat que aquest pas reduirà considerablement el temps de concessió d’una llicència, que, segons ha assenyalat, podria arribar a allargar-se fins a gairebé dos anys a causa de la càrrega de treball de Recursos Hídrics.

El procediment preveu que el sol·licitant presenti davant l’Ajuntament la declaració responsable juntament amb l’annex de compliment normatiu, que serà revisat amb la resta de l’expedient per poder emetre els informes tècnics corresponents sense haver d’esperar una autorització prèvia expressa. La nova tramitació s’aplicarà a nous expedients i als actuals, que sumen uns 350 en curs, tot assegurant, segons Fidalgo, el ple compliment de la normativa hidràulica vigent.