Dos de cada tres residents de Palma no tenen accés a zones verdes

Palma285.000 persones que viuen a Palma –dos de cada tres, si s'agafen els 430.000 habitants del 2023 com a referència– no tenen accés a zones verdes de més d'una hectàrea, segons consta a l'informe Com garantir el dret a la natura?, que compara les zones verdes de les ciutats segons la renda de la població i que ha fet públic aquest dimecres Amics de la Terra. La renda determina l'alimentació, l'educació, l'habitatge, les oportunitats i també una cosa en aparença tan senzilla com viure a prop d'un parc. L'anàlisi que fa l'entitat és basa en la recomanació de l'Organització Mundial de la Salut, la regla 3-30-300: poder veure 3 arbres des de la finestra, un 30% de cobertura vegetal en el barri i un parc d'almenys una hectàrea a no més de 300 metres.

Palma té parcs de gran superfície, però la vegetació de proximitat és escassa a les barriades amb més densitat de població, que també són les que tenen rendes més baixes. "En els barris de menys renda la superfície de zona verda per habitant és inferior a les zones de més ingressos a causa de la densitat poblacional", diu l'informe, que remarca que "la situació és especialment preocupant principalment per a les persones vulnerables, que són les que disposen de menys zones verdes i les que tenen menys opcions d'adaptar-se al canvi climàtic", explica la responsable de Participació i Projectes d'Amics de la Terra Mallorca, Lucía Ami. Es tracta de persones que no tenen garantit el "dret a la naturalesa".

L'estudi compara les variables d'accés a àrees verdes i el nivell de renda i ha trobat zones grans amb dificultats per adaptar-se a les onades de calor, àrees que denomina d'"acció prioritària". Amics de la Terra assenyala que és urgent renaturalitzar aquests espais des d'un punt de vista ecològic i com a eina de benestar i adaptació a la temperatura alta per a les persones amb menys ingressos. A Palma hi ha dues zones principals a intervenir: Pere Garau i Son Canals, que responen a un teixit d'eixample, i Son Cladera, amb una morfologia mixta que combina bloc obert amb habitatge unifamiliar i altres usos no residencials.

L'entitat reclama que es faci una planificació integral, perquè les propostes "no es limitin a ocupar buits urbans", sinó que "configurin un sistema ecològic connectat i funcional". A més, reclama "polítiques d'habitatge justes que evitin que reverdir les ciutats pugui suposar l'expulsió de les persones de les seves cases a causa de l'especulació" i que es construeixin "refugis climàtics comunitaris perquè els veïns puguin decidir sobre els seus barris i que el verd sigui també un lloc on construir vides dignes i plenes”.

L'informe també assenyala que l'indicador de zones verdes per persona a Palma és de 8,33 m² per habitant, molt per sota de la mitjana de les ciutats que Amics de la Terra ha analitzat, que és de 13,4 m² per habitant (les ciutats de l'estudi són Madrid, València, Saragossa, Sevilla, Palma, Valladolid, Badajoz, Ourense, Santiago de Compostel·la i Eivissa). "Les barriades més adinerades [de Palma] es localitzen en el centre, en les àrees a l'oest pròximes als entorns de més valor ambiental i paisatgístic i al llarg de la costa", assenyala el document. "A l'altre extrem, els barris amb menors nivells de renda es concentren a l'est, en les zones que travessen els torrents Gros i d'en Barberà, amb un risc d'inundacions més gran", afegeix. D'aquesta manera, la població amb més renda és la que té "millor dotació de parcs públics".

Les zones amb rendes baixes i manca de vegetació engloben situacions diverses. "Destaca la presència de teixit de l'eixample, promocions públiques en bloc dels 60, desenvolupaments posteriors i alguna àrea procedent de nuclis rurals previs", explica l'estudi, que adverteix que hi ha zones que deixaran de ser de rendes baixes en un temps a causa de la gentrificació, com passa a Pere Garau.

Zones d'acció prioritària

Pel que fa a les zones on és prioritari millorar la vegetació, a més de Pere Garau, Son Canals i Son Cladera (les que Amics de la Terra assenyala com a principals), també hi figuren la Soledat, Rafal Vell, Son Fortesa i Camp Redó. "Són zones on conflueixen una manca de zones verdes i un nivell de renda baix", remarca Amics de la Terra.