El GOB reclama a Andratx la llicència que empara les grans excavacions que transformen la muntanya del Port

PalmaEl GOB ha sol·licitat formalment a l’Ajuntament d’Andratx la llicència urbanística i l’expedient complet que emparen les grans obres d’excavació que s’executen en un vessant del Port d’Andratx. L’entitat ecologista vol aclarir fins a quin punt el profund desmunt de la muntanya, visible des de diversos punts de la zona, estava previst en el projecte autoritzat i si les obres que s'hi fan s’ajusten a les condicions de la llicència.

La iniciativa del GOB arriba després que l’ARA Balears publicàs el 10 de setembre les queixes d'uns veïns del Port d’Andratx que denunciaven l’impacte paisatgístic de les excavacions i els anys de renou de la maquinària pesant. Els residents descrivien la situació com un “infern” i qualificaven el desmunt d’“atemptat ambiental”. La informació explicava també que les obres disposen d’una llicència municipal concedida l’any 2019.

El GOB ha fet un pas més i ha registrat un escrit davant la batlia i l’àrea d’Urbanisme per exercir l’acció pública urbanística i personar-se en els procediments relacionats amb aquestes obres. L’objectiu, segons consta a la petició, és comprovar “l’adequació de les actuacions al planejament i a la legislació aplicables”.

L’entitat reclama que l’Ajuntament identifiqui exactament les finques afectades, les referències cadastrals, el número o números d’expedient i el titular del permís. També demana una còpia íntegra de la llicència del 2019 i de qualsevol modificació, pròrroga o resolució posterior que n’hagi afectat la vigència.

Què autoritza exactament la llicència?

L’organització ecologista vol disposar del projecte autoritzat i dels plànols topogràfics, perfils i seccions que mostrin com era el terreny original i com estava previst que quedàs una vegada acabades les obres. També reclama la documentació que defineix els desmunts, les excavacions, els talussos i els murs de contenció, com també els informes tècnics i jurídics que varen servir per concedir l’autorització.

La petició inclou igualment els possibles informes ambientals, paisatgístics, acústics i geotècnics, la documentació sobre la gestió dels materials excavats i els residus, i les possibles actes d’inspecció municipal efectuades durant l’execució de les obres. El GOB posa especial èmfasi en una qüestió: demana a l’Ajuntament que indiqui quin document i quins plànols concrets autoritzen els moviments de terres i els desmunts que es poden observar actualment a la muntanya. Aquesta comprovació permetrà determinar si la dimensió de l’excavació estava prevista inicialment o si hi ha hagut modificacions posteriors.

La informació publicada per l’ARA Balears assenyalava que el projecte és de W5 Group, una firma internacional d’inversió immobiliària i gestió patrimonial fundada per la família de l’inversor alemany Ralph Winter, i que el disseny arquitectònic correspon a l’estudi d’Antonio García Ruiz.

Anys de renou i maquinària pesant

Els veïns explicaren a aquest diari que les màquines feinen feina habitualment de dilluns a divendres de les 8.00 a les 18.00 h i que també ho feien alguns dissabtes fins a les 14.00 h. A més de l’alteració física del vessant, denunciaven les molèsties provocades per les perforacions i la maquinària pesant.

Precisament, la normativa municipal d’Andratx estableix limitacions específiques per a aquest tipus de tasques. L’Ordenança Municipal de Protecció del Medi Ambient contra la Contaminació per Renous i Vibracions, en vigor des del 2024, fixa amb caràcter general un horari d’obres de 8.00 a 19.00 h de dilluns a divendres i de 10.00 a 18.00 h dissabte. Però introdueix restriccions més severes per a les màquines picadores i els treballs d’excavació.

Durant juliol i agost, les tasques d’excavació i l’ús de màquines picadores estan prohibits; durant maig, juny, setembre i octubre només es poden fer de dilluns a divendres entre les 9.30 i les 18.00 h. Si les tasques que els veïns asseguren haver observat els dissabtes consistien efectivament en excavacions o en l’ús d’aquest tipus de maquinària, caldria comprovar si s’ajustaven a la regulació.

"Com pot ser que es pugui desmuntar mitja muntanya per un sol xalet", és la pregunta que es fan els veïns. Les actuals normes subsidiàries d’Andratx regulen de manera específica la modificació del terreny en sòl urbà i estableixen límits per als abancalaments i per a l’alteració de les cotes naturals. En determinats espais lliures de parcel·la, els bancals no poden superar els dos metres per damunt o per davall del terreny natural, amb restriccions encara més grans en les franges de reculada. Per aquest motiu, alguns veïns s'han mobilitzat per aclarir si hi ha algun incompliment legal.

L’accés a l’expedient municipal que reclama el GOB serà clau per saber què va autoritzar exactament Andratx, fins a quina profunditat es podia excavar la muntanya i si el que avui és visible al Port coincideix amb aquell projecte. El municipi ja va ser famós fa una quinzena d'anys per episodis d'irregularitats administratives per tal de fer possibles construccions a llocs on la normativa no ho permetia. El conegut cas Andratx va acabar amb el batle Eugenio Hidalgo a presó. "Potser ara tot és legal, però el que és clar és que l'actuació judicial no ha servit per a evitar que es continui destrossant el nostre litoral", afirma Ramon, un dels residents que ha contactat amb l'ARA Balears.