Palma aprova el Pla de gestió de l'aigua amb l'advertència de tècnics i ecologistes

PalmaLa Junta de Govern de Cort ha aprovat aquest dimecres el Pla de gestió sostenible de l’aigua, el full de ruta amb què l’Ajuntament pretén garantir el subministrament a curt i llarg termini en un context de creixement urbanístic i pressió sobre els recursos hídrics. La mesura arriba en un escenari en que es qüestiona la viabilitat d'abastir els 46.000 nous habitatges previstos a Ciutat per a la pròxima dècada i de les advertències tècniques sobre els límits actuals del sistema.

El document, impulsat pel Consistori i executat principalment a través d’Emaya, planteja un conjunt d’inversions i mesures per incrementar la disponibilitat d’aigua i reduir pèrdues. Entre les actuacions destacades hi ha la futura planta dessaladora; la millora de la gestió dels aqüífers; la renovació de conduccions per minimitzar pèrdues, i el reforç del tractament i emmagatzematge, amb la previsió d’ampliar la capacitat de depuració fins als 90.000 metres cúbics diaris amb l’EDAR II.

El pla s’estructura en tres grans blocs. El primer és un diagnòstic que analitza el context urbanístic i poblacional de Palma, avalua els recursos disponibles –aqüífers, dessalació, embassaments i aigües regenerades– i projecta la demanda futura. És en aquest punt on els tècnics adverteixen que l’escenari de creixement residencial obliga a planificar amb prudència i a garantir noves fonts abans d’autoritzar determinats desenvolupaments. "No quadra. Per començar, hem de recordar que el Pla hidrològic obliga a reduir al 80% l’ús dels aqüífers subterranis, per protegir-los, cosa que no es fa ni es té en compte", diu el catedràtic de Geografia de la Universitat de les Illes Balears, Cels García.

El segon bloc recull el programa de mesures: reducció de fuites a la xarxa, separació d’aigües pluvials i residuals, impuls de l’ús d’aigua regenerada, implantació de sistemes urbans de drenatge sostenible i un pla d’emergència davant episodis de sequera. Aquest conjunt d’actuacions pretén augmentar l’eficiència i disminuir la dependència dels aqüífers, alguns dels quals presenten signes de sobreexplotació. "La situació hídrica de Palma és molt greu pel que fa a la sobreexplotació dels aqüífers, perquè alguns ja superen els límits legals d'extracció i estan en estat crític; per la intrusió marina, per la sobreexplotació, cosa que pot fer-ne impossible la recuperaci, i per una dependència creixent de la dessalació", explicava recentment la responsable del GOB, Margalida Ramis, a aquest diari.

Finalment, el tercer eix estableix un sistema de seguiment amb indicadors de control, un informe anual i la creació d’una Comissió Municipal de l’Aigua. Segons El tinent de batle de Medi Natural, Entorns Saludables, Mercats, Innovació i portaveu adjunt de l'equip de govern municipal, Llorenç Bauzá de Keizer, el pla ha de ser un “document viu” que s’actualitzi periòdicament per adaptar-se a l’evolució de la demanda i a la disponibilitat real de recursos.

L’aprovació del Pla de gestió sostenible de l’aigua s’emmarca, igualment, en el mandat que fixa el Pla hidrològic de les Illes Balears, aprovat a través del Reial decret 49/2023, que obliga els municipis a disposar del seu propi full de ruta en matèria hídrica. Ara bé, l’acord no tanca la controvèrsia. L’equip de govern sosté que el document permet assegurar el subministrament a mitjà i llarg termini, però diversos informes tècnics insisteixen que, sense noves infraestructures i una planificació més prudent del creixement, la ciutat podria arribar al límit de la seva capacitat. Cels García ho ha resumit en més d’una ocasió amb una frase taxativa: “Els números de l’aigua no surten”.

Aquesta preocupació també apareix en la documentació tècnica vinculada al Pla General d’Ordenació Urbana de Palma (PGOU). Els especialistes en recursos hídrics adverteixen que el sistema actual no podria assumir el darrer tram del creixement previst. El planejament, aprovat a finals de l’anterior mandat, estructura el desenvolupament en quatre fases i és en la darrera, a partir del 2035, quan els informes apunten que la disponibilitat d’aigua no estaria garantida.

Inicialment, el planejament preveia la construcció d’unes 26.000 noves llars en un horitzó de setze anys. Tanmateix, després de l’aprovació del decret llei autonòmic per fer front a la crisi de l’habitatge, els promotors ja no estan obligats a respectar aquesta calendarització i poden accelerar l’execució. A més, s’han incorporat prop de 20.000 habitatges addicionals als mateixos sòls urbanitzables, fet que incrementa encara més la pressió sobre uns recursos hídrics que, segons els tècnics, ja es troben en una situació ajustada.