Els jutges imposen esbucar

Palma.L'Audiència de Palma ha sentenciat que, en els casos de construccions il·legals que suposen un delicte contra l'ordenació del territori, la regla general ha de ser sempre la demolició de l'edificació irregular i la restauració del sòl a l'estat original, i que el manteniment de la construcció just pot ser una excepció.

En una sentència publicada ahir, el tribunal de la secció segona de l'Audiència, presidit pel magistrat Javier Gómez-Reino, confirma una resolució dictada pel Jutjat Penal número 3 de Palma que condemnà com a autora d'un delicte contra l'ordenació del territori la propietària d'una finca en sòl rústic del terme de Llucmajor on s'aixecà irregularment un habitatge unifamiliar, sense els permisos ni les llicències municipals corresponents i vulnerant la normativa urbanística.

Sis mesos de presó

L'Audiència imposa a la propietària -i també al responsable de l'empresa constructora- una pena de sis mesos de presó (substituïble per una pena multa de 12 mesos amb una quota de dos euros diaris) i fixa expressament l'obligació dels dos acusats de retornar la finca a l'estat inicial; és a dir, imposa com a part de la condemna l'obligació d'esbucar l'edificació. El terreny estava classificat com a sòl rústic i l'extensió de la parcel·la no permetia que s'hi fes una construcció.

La sentència resulta molt aclaridora sobre quines són les pautes que s'han de seguir davant les construccions irregulars.

Entre d'altres qüestions, la part recurrent (la propietària del terreny) al·legava que la mesura de la demolició era desproporcionada, i que obligar a esbucar la casa seria un greuge comparatiu, perquè la finca es troba en una zona on hi ha unes 70 construccions més, "40 de les quals han estat legalitzades". També apuntava a una normativa posterior a la condemna segons la qual el sòl podria acabar tenint les característiques d'un urbà, si era incorporat per l'Ajuntament com a "assentament rural equiparable al sòl urbà".

El tribunal ha desestimat aquests arguments perquè no s'ha demostrat que les circumstàncies de les altres construccions legalitzades siguin les mateixes, perquè no consta que pugui ser legalitzable i perquè no s'ha aclarit la incorporació a aquesta futura qualificació.

L'Audiència dóna especial importància a defensar la proporcionalitat de la mesura de la demolició. Així, recorda que, si el legislador ha volgut penar aquestes conductes, la sanció penal no pot quedar tan sols en un retret, sinó que el dany causat al bé jurídic protegit (el sòl, el medi ambient) ha de ser reparat i l'única reparació és la demolició de l'obra i retornar el medi ambient a l'estat anterior. Insisteix el tribunal que la jurisprudència del Suprem marca que la regla general ha de ser l'esbucament.

A més a més, el tribunal continua defensant la proporcionalitat de la mesura assegurant que la mateixa normativa urbanística preveu també com a sanció la demolició i que "no distingeix entre zones consolidades i no consolidades", de manera que és indiferent si hi ha altres edificacions al voltant que també lesionin el bé jurídic.

"La demolició" -diu l'Audiència- "no pot quedar reservada als casos més greus, sinó que ha de ser per a la generalitat dels casos".

L'Audiència indica que el fet que intervingui el dret penal en casos com aquest (en una matèria com és la urbanística, que ja està regulada prèviament pel dret administratiu) suposa ja "la consideració de la seva gravetat". De fet, afegeix la sentència, la conducta provoca la intervenció del dret penal perquè no ha estat suficient la resposta del dret administratiu davant la lesió produïda. Diu la sentència que seria incongruent tornar a la via administrativa per decidir sobre la demolició.