DIA MUNDIAL CONTRA EL CÀNCER
Societat 04/02/2018

“La infermera d’Oncologia ha de mirar el pacient sempre als ulls”

Magdalena Batle, supervisora d’Hospital de Dia d’Oncologia de Son Espases

A. Solano
3 min
La cap de servei, Magdalena Batle, reconeix que l’àrea d’Oncologia és “molt dura” i que implica molta vocació.

PalmaEl Servei d’Infermeria d’Oncologia de Son Espases està integrat per 12 infermeres, que es reparteixen a les analítiques, les consultes i els tractaments.

La cap de servei, Magdalena Batle, reconeix que és una àrea “molt dura” i que implica molta vocació: “T’ha d’agradar molt perquè tractes i coneixes molt els pacients”. S’estableix una línia molt fina entre el professional i la persona malalta de càncer: “Els veim molt sovint i molts t’expliquen moltes coses”.

Una infermera o infermer d’Oncologia sap que li han ensenyat a posar una barrera entre ell i el pacient, “però és molt difícil perquè la relacióesdevé, sovint, molt estreta”, assegura Magdalena Batle.

“Nosaltres ja no donam importància a moltes coses perquè la situació de molts pacients ens ensenya a ser positius i valorar el que tenim”.

Batle afirma que tot d’una que una infermera entra al Servei d’Oncologia “se sap ràpidament si serveix per quedar-hi o no. El grau d’humanitat que requereix tractar amb aquests pacients ha de ser molt alt i no tothom té aquesta qualitat”.

El dia a dia

Els infermers d’Oncologia de Son Espases “feim molta pinya”, diu la seva cap de servei. “Arribam a les 7.30 h i preparam les medicacions per tal que quan entrin els pacients, a les 8 h, estigui tot preparat. Com que arribam abans, cada dia dedicam 5 o 10 minuts a les nostres coses: prendre un cafè, comentar coses de casa... Això ens fa estar més units”.

El Servei es reuneix una vegada a la setmana per revisar i detectar possibles problemes o controlar si hi ha canvis en les medicacions.

La relació entre l’equip d’Oncologia va més enllà de l’hospital: “Cada dos mesos feim un dinar o un sopar tots junts”, comenta Batle. Això “ens ajuda molt i fa que la relació entre nosaltres sigui molt bona”.

“Persona agraïda”

El perfil del pacient oncològic “és el d’una persona molt agraïda. De totes les àrees de l’hospital, el de la nostra és el que més detalls té amb nosaltres. Són molt agraïts”, destaca Batle. Aquesta relació de confiança i comunicació entre infermer i pacient també fa que aquesta àrea sigui més dura: “No és fàcil veure com alguns pacients que has tractat i acompanyat durant molts de temps es deterioren quan la malaltia ha avançat i s’ha estès i ja no s’hi pot fer res més”. A l’altra banda “hi ha els que superen la malaltia i t’ho agraeixen de per vida, fins i tot t’aturen pel carrer”, diu.

Lliçons de vida

L’infermera subratlla que “veim casos extraordinaris de pacients que ens donen autèntiques lliçons de vida, perquè, sabent que ja no se’ls pot oferir més tractament ni fer res més venen amb ànims, et donen les gràcies i, fins i tot, riuen”. Aquests pacients et consideren ja com de la seva família. Et veuen pel carrer i et saluden. És cert que fer feina en aquest servei té coses positives i negatives, però el que és clar és que és un departament que ha de ser totalment vocacional”.

“Intentam mantenir la distància amb els pacients però en el cas d’Infermeria és molt difícil. Si hi ha un cas d’algú que t’ha afectat més per la relació que s’ha establert al llarg del temps vulguis o no vulguis t’ho emportes a casa teva”.

El Servei d’Infermeria d’Oncologia de Son Espases pot veure entre 180 i 200 pacients cada dia. Com que aquest és un hospital universitari, “tenim moltes altres especialitats, i totes les infermeres passen per tots els serveis, però no totes tenen la capacitat de romandre en aquest”, diu Batle. Quan el pacient arriba aquí per primera vegada “descobreix que la seva vida i el seu món s’han truncat sobtadament per a ell i la seva família. Per força, el tipus de vida que duia canvia, i això no és fàcil d’acceptar per a ningú”. “Som conscients d’aquest xoc emocional que causa l’entrada de la malaltia en la vida d’una persona, per això nosaltres som infermeres que hem de mirar els pacients sempre als ulls i anomenar-los pel seu nom. Des de la nostra banda, intentam ser positius, riure i valorar les petites coses... Però, de vegades, també ploram amb ells”.

stats