Les Illes registren la xifra d'hectàrees cremades més baixa dels darrers 10 anys, tot i l'augment de la temperatura

PalmaLes Illes Balears han registrat la xifra més baixa d'hectàrees cremades per incendis forestals els darrers 10 anys, un dels anys més càlids a l'Arxipèlag. Tot i que enguany hi ha hagut més incendis que els darrers dos anys, la superfície cremada per aquests focs és molt inferior. Durant els primers vuit mesos del 2022, aquests incendis han cremat 9,36 hectàrees, xifra molt inferior a les 88,24 que es cremaren l'any passat o a les 30,71 del 2020, l'any en què menys superfície s'havia cremat els darrers 10 anys a l'Arxipèlag.

Aquesta xifra arriba en un any en què les condicions climatològiques encenien les alarmes i que han provocat un increment significatiu d'incendis forestals declarats en altres comunitats autònomes com Catalunya, Aragó i el País Valencià, que des de l'inici de l'estiu ha registrat un increment significatiu de focs i de zones forestals cremades.

La mitjana d'hectàrees cremades en els darrers nou anys a les Illes Balears s'eleva fins a les 429, xifra molt superior a les 9,36 hectàrees cremades enguany. Pel que fa a la xifra d'incendis forestals declarats durant els primers nou mesos d'aquest 2022, a l'Arxipèlag se n'hi han produït un total de 62, set més que l'any passat, però menys que la mitjana dels darrers nou anys, que és de 84,2. S'ha de tenir en compte que les dades de superfície cremada i d'incendis forestals decretats els darrers deu anys estan condicionades per diversos anys en què tant la xifra d'incendis com les hectàrees calcinades pel foc varen assolir xifres molt elevades.

L'any amb més incendis declarats durant els primers vuit mesos de l'any fou el 2012, quan se'n varen produir 127, mentre que l'any amb més superfície cremada va ser el 2013, amb el foc a la serra de Tramuntana. Durant aquell any es varen calcinar un total de 2.841,54 hectàrees en zones forestals de les Illes Balears.

Quant als incendis declarats durant els primers vuit mesos d'enguany (62), més de la meitat s'han produït a Mallorca (37), mentre que a Eivissa se n'han declarat 19; a Menorca, 4 i a Formentera, 2. D'aquesta manera, per illes, a Mallorca s'han cremat un total de 7,20 hectàrees (5,02 de superfície arbrada i 2,18 sense arbres); a Eivissa el foc ha calcinat 1,08 hectàrees (0,82 de superfície arbrada i 0,26 de desarbrada); a Menorca, 1,07 hectàrees (0,07 de superfície arbrada i 1 de desarbrada) i a Formentera, 0,02 hectàrees (tota la superfície cremada a la pitiüsa menor va ser de superfície arbrada).

Així, del total de terreny cremat a les Illes Balears fins al mes de setembre, 5,92 hectàrees són de superfície arbrada i 3,44 de desarbrada. D'aquesta manera, el 76,9% de la superfície forestal cremada a l'Arxipèlag en aquest període s'ha incendiat a Mallorca, l'11,54% a Eivissa, l'11,43% a Menorca i el 0,2% a Formentera.

La Conselleria de Medi Ambient ha recordat que des de l'1 de maig fins al 15 d'octubre no es pot fer ús del foc al bosc ni a 50 metres de qualsevol zona forestal. A més, ha recordat que tota aquella persona que vulgui fer una crema en una zona que està entre 50 i 500 metres d'una zona arbrada i forestal ha de sol·licitar informació per poder dur-la a terme. Des de Medi Ambient també han remarcat que aquestes xifres són molt positives, però han recordat que igualment són molt canviants, ja que qualsevol foc podria modificar la percepció anual de la situació dels incendis forestals.