11-N: esclat social per unes Illes on fer feina basti per viure

PalmaEl primer que hem d'aprendre els mitjans de comunicació, per no parlar dels poders públics i de les grans organitzacions empresarials és que no es poden fer servir les dades de persones que feren vaga formalment amb les que realment ha mobilitzat aquest 11-N. Milers de persones han sortit aquest dimecres al carrer, en una manifestació històrica, a dir basta de mal viure. Ho ha fet moltíssima més gent que la que no ha acudit el matí al seu lloc de feina. Entre altres coses, perquè els sous són tan baixos i els costos de vida, tan alts, que no es poden permetre ni que els descomptin un dia. Aquest dimecres s'ha escrit una de les pàgines més importants de la història social i laboral de les Illes Balears, on aquest tipus de mobilitzacions solen tenir un impacte més aviat reduït.

Per tant, farien bé les patronals i partits polítics com el PP i Vox a deixar de demonitzar una convocatòria que és fruit de l'esgotament de les persones, de la classe treballadora, que ja no pot més amb una vida plena de privacions, de sofriment, per no poder ni tan sols pagar el lloguer. Aquest és el bessó de la vaga, a la qual dona suport moltíssima més gent de la que avui s'ha pogut permetre aturar. Una realitat que en el cas de les Illes esdevé dramàtica a causa de l'especulació amb l'habitatge.

I crec que ja és hora de parlar clar. Resulta grotesc sentir fins i tot persones que s'autoconsideren progressistes criticant que si el govern espanyol és darrere la mobilització perquè així embulla troca i llança el poble contra la dreta. La mobilització l'han convocada els grans sindicats, empesos pels de llogaters i llogateres, que certament no han fet més que canalitzar un descontentament que creix a les totes sense que ningú hi posi remei. Ara resulta que els sindicats, criticats durant molt de temps per ser tous amb el govern estatal, ara que es mouen ho fan per afavorir un o altre.

El gran problema de molts polítics és pensar que el món gira entorn dels partits. I de la seva conveniència. La gent està farta, molt farta. I si no es comencen a plantejar mesures clares i contundents a favor d'un millor repartiment de la riquesa, ens esclatarà una bomba social a les mans. I tanta sort si ho fa, perquè si no, hi ha el perill de viure agenollats mentre els grans tenidors acumulen pisos i les multinacionals, capital. Una de tantes xifres que ha donat l'ARA Balears aquests darrers mesos ho retrata: a les Illes puja el nombre de persones que tenen més d'una propietat immobiliària, i puja també el nombre dels que no en tenen cap. Es diu desigualtat social consentida.

I és que no basten quatre pisos públics repetits i anunciats mil vegades a les xarxes socials, com fa el Govern de Prohens. No basta a empènyer insistentment forçant la normativa existent, com fa el batle de Palma per promoure milers de pisos que beneficiaran sobretot els grans promotors. Cal lluitar contra les pilotades urbanístiques, no afavorir-les. Tampoc basten les mesures que ha pres Pedro Sánchez in extremis. Tots ells han fracassat. I el que és més greu, no queda clar que cap proposta de les que ara es llancen a l'aire per part dels grans partits davant la cita electoral pugui millorar clarament la situació.

I ara no fan més que tirar-se els trastos pel cap intentant conquerir un suposat votant que l'únic que vol és poder tenir una vida digna. Dit això, convé no oblidar el paper de la patronal. Les grans empreses guanyen fortunes, la banca que no ha tornat un sol euro del rescat que li feu Rajoy anuncia milers de milions de beneficis. I, paradoxalment, els seus representants s'oposen frontalment a les pujades del salari mínim, amb l'inestimable suport del PP i Vox.

Aquests dos partits, que aspiren a governar Espanya, mantenen la seva particular competició per veure qui és més reaccionari. De Vox, cap sorpresa, però em preocupa la dèria dels populars, altre temps una formació que aspirava a ser centrada. Aquest dimecres, al seu compte d'X, una foto de sindicalistes menjant marisc ho deia tot. Un partit que ha estat condemnat en ferm per finançament irregular, per pagar obres de la seu en B i que té el rècord d'alts càrrecs condemnats per prevaricació i suborn hauria de respectar una mica més un dret fonamental com el de vaga i no fer broma amb suposades conductes irregulars, amb el seu historial.

No s'hi val tot. Si el PP no vol que la vaga sigui contra ell, el primer que ha de fer és respectar-la. Respectar les persones que no poden arribar a finals de mes. Que suporten, en el cas de les Illes, un model engolidor de recursos naturals i de temps de les seves vides. Un forn que crema tot el que li arriba, i que a canvi ofereix espais públics saturats, plens de terrasses i deshumanitzats, on els locals tenen poc espai.

Per tant, la gent que aquest dimecres s'ha concentrat a milers als carrers de Palma s'ha mobilitzat contra tot això. Contra haver de fer més d'una feina per pagar el pis, contra compartir l'habitatge tot i tenir més de 40 anys, i contra no poder tenir una sola alegria perquè el cost de la cistella de la compra i l'habitatge o el carburant s'ho enduen tot.

Assegurar que tot plegat només respon a una estratègia per ajudar Sánchez és senzillament ridícul. Els manifestants d'aquest dimecres han cridat contra l'actual govern també, només faltaria. Perquè no ha estat al costat del poble i ha estat incapaç d'actuar fins que la situació ha explotat. Mesures al darrer moment, improvisades i absolutament mal fetes.

Semblaria lògic que el votant d'esquerra volgués castigar aquesta inacció i complicitat de Sánchez amb l'especulació amb l'habitatge. Però els populars, lluny de voler desacreditar la vaga, haurien de demanar-se per què molta gent té por de la seva alternativa. D'entrada, perquè ve de bracet, ni més ni menys, que d'un partit que ja parla de models mixtos de pensions, que no és altra cosa que lliurar les reserves de l'Estat a fons privats. I que ha votat, com ells, sistemàticament en contra de mesures socials.

Però el que haurien d'entendre tots plegats és que la gent que aquest dimecres ha sortit al carrer no ho ha fet per salvar Sánchez, ni per fer president Feijóo, ni per donar ales a ningú. Ha sortit perquè està desfonada de fer feina i no poder viure. Aquesta és la lliçó de l'11-N. I qui no la vulgui veure és que encara no ha entès fins a quin punt les coses han arribat al límit.