La Menorca Talaiòtica trontolla

PalmaEls monuments inclosos a la Menorca Talaiòtica Patrimoni Mundial reben quasi la meitat de visitants que abans d’obtenir el reconeixement internacional de la Unesco. Els jaciments, que el 2023 –any de la declaració– comptabilitzaren 81.201 visitants fins al mes d’agost, enguany tan sols n’han registrat 47.814. Són gairebé la meitat de les 93.781 visites rebudes el 2024, l’any amb més afluència fins ara. Per a la Fundació Foment del Turisme de Menorca, es deu a la calorada que ha fet aquest estiu. Però tant els experts com l’oposició hi veuen altres causes encara més decisives.

El PSOE diu que l’origen és en la dimissió, ara fa un any, del director de l’Agència Menorca Talaiòtica, Antoni Ferrer, una plaça que des de llavors no s’ha cobert, ja que l’entitat s’ha “desmantellat”. També hi veu les friccions que el govern del PP al Consell ha mantingut en tot moment amb la Unesco per la seva decisió de desobeir l’organisme internacional i acabar el viaducte de Rafal Rubí, que afecta directament les navetes prehistòriques de la zona, incloses dins l’inventari del Patrimoni Mundial. El pont finalment s’ha construït i les entitats menorquines que s’hi oposaren temen que pugui tenir conseqüències.

Falta de promoció

Però també hi manca promoció. “Quan una persona arriba a Menorca, ni a l’aeroport ni enlloc no hi ha ni un sol cartell ni un logo de la Unesco que indiqui que som Patrimoni Mundial o Reserva de la Biosfera”, critica la impulsora de la declaració, ara ja jubilada, Margarita Orfila. La catedràtica en Arqueologia troba a faltar que el Consell no hagi aprofitat per difondre-ho a través de les xarxes socials, que no hagi creat un canal propi i que cap empresa no s’hagi interessat tampoc a treure’n profit comercial. Orfila creu que s’ha de seguir l’exemple de Malta, on cada jaciment disposa del seu centre d’interpretació que l’explica de forma entenedora als visitants. “Encara hi som a temps”, diu, però avisa que cal inversió.

Ben al contrari que en el cas de Menorca, el conjunt arqueològic dels dòlmens d’Antequera (Màlaga), que rivalitzà amb la candidatura menorquina en la seva carrera per ser Patrimoni Mundial, sí que ha més que duplicat les visites des de la declaració. L’any passat en comptabilitzà 170.289, quan, abans del reconeixement de la Unesco, tan sols en registrava entre 56.000 i 95.000 anuals. La Conselleria de Cultura d’Andalusia ho atribueix a la programació d’activitats i les iniciatives de conservació i difusió del jaciment que s’hi fan des de fa deu anys. De fet, només el paratge natural del Torcal rep cada any més visitants a Màlaga que no els dòlmens. Des que l’agost del 2025 dimití el director de l’Agència Menorca Talaiòtica –en disconformitat amb la decisió de no esbucar el pont de Rafal Rubí– la situació s’ha agreujat. Per causes no explicades, el Consell no ha cobert la plaça i, sense ningú al capdavant, la cura dels jaciments inclosos en el Patrimoni Mundial i la seva gestió ha minvat. L’agència ha quedat amb una sola administrativa i la Fundació Foment del Turisme de Menorca ha assumit les tasques de promoció de la Menorca Talaiòtica quan, estatutàriament, ja li correspondria desatendre’s d’aquesta qüestió.

Per lògica, la gestió dels visitants i informadors tocaria fer-se des de la mateixa agència, però ara mateix és un òrgan quasi inexistent. La mancança és evident en l’estructura mateixa del departament de Patrimoni del Consell on, malgrat la recent declaració de Patrimoni Mundial, no s’ha incrementat la plantilla i només dos dels quatre tècnics que ara hi fan feina són arqueòlegs.

De fet, tampoc no s’ha avançat en la concreció dels contractes de custòdia que s’han de formalitzar amb els propietaris dels jaciments per regular les condicions perquè puguin gestionar-ne les visites. 20 dels 23 monuments inclosos a la Menorca Talaiòtica són de propietat privada, però tots els titulars continuen esperant l’Administració per saber les obligacions que han d’assumir i com poden explotar la visita als jaciments. Ara mateix, només a quatre –tres dels quals de titularitat privada– es fa pagar entrada: torre d’en Galmés, talatí de Dalt, torralba d’en Salort i la naveta dels Tudons.

Ni tan sols la construcció del centre d’interpretació de la Menorca Talaiòtica, compromès pel conseller Joan Pons Torres en assumir el càrrec, s’ha pogut fer realitat. El projecte estrella del govern del PP per difondre entre els turistes la riquesa arqueològica de Menorca ha topat amb els entrebancs administratius i de la licitació pública. El primer concurs ha quedat desert i el Consell ha hagut de revisar els preus a l’alça per garantir-ne l’adjudicació. Les obres per reconvertir la seu de la institució a la plaça de la Catedral de Ciutadella en la seu de la Menorca Talaiòtica costaran prop de dos milions i mig d’euros i s’estendran durant el pròxim any i mig. Segons aquesta previsió, en el millor dels casos no se’n podran obrir les portes fins al primer semestre del 2028.

Però el panorama per a la Menorca Talaiòtica pot empitjorar encara més si el Centre del Patrimoni Mundial de la Unesco decideix prendre mesures que amenacin el reconeixement universal atorgat a l’illa el setembre del 2023. Tot i que el Consell ha enviat a París els expedients traduïts a l’anglès per justificar que hagi prioritzat la seguretat viària sobre la protecció del patrimoni en el cas de Rafal Rubí, totes les parts consultades donen per fet que almenys hi haurà una estirada d’orelles per part de la Unesco. “És una de les poques vegades que el govern insular dona per bo algun informe de la casa, quan tot el mandat acostuma a encarregar-los fora perquè diguin el que vol”, comenta una font interna del Consell.

Abans que acabi l’any, la institució insular ha d’enviar a la Unesco un informe que justifiqui les mesures que ha pres darrerament, inclòs el viaducte de Rafal Rubí, que ha acabat desatenent les reiterades advertències de l’organisme internacional. El Ministeri de Cultura, com a únic interlocutor vàlid de la Menorca Talaiòtica davant la Unesco, n’haurà d’aturar el cop per garantir que l’illa no perdi el segell que tant li va costar aconseguir.