Open House: 5 edificis amb passat i un nou futur

Els dos edificis del Terreno Club Hotel

Estudi OHLAB: Paloma Hernaiz i Jaime Oliver

El projecte d’OHLAB per al Terreno Club Hotel posa l’accent en la convivència de dues arquitectures que, lluny de cercar una falsa uniformitat, troben la força en la diferència. D’una banda, l’edifici existent, obra original de Francisco Casas, que ara recupera la memòria i la pàtina del temps alhora que incorpora elements contemporanis. De l’altra, molt a prop però no aferrat, l’edifici nou aposta per un llenguatge propi, amb disseny bioclimàtic, materials naturals i solucions d’alta eficiència energètica. Un sol projecte amb dues intervencions diferents que dialoguen sense renunciar a la seva identitat i que s’articulen al voltant d’un espai de trobada. Perquè el projecte vol ser també una arquitectura oberta a Gomila, integrada en la vida del barri i vinculada a la creació local.

Línies corbes a Es Refugi del Sindicat

Estudio Cano Arquitectura

Al carrer del Sindicat, un emplaçament carregat de memòria històrica troba una nova manera de participar en la vida de Palma. On ara s’hi ha projectat un coworking, s’hi aixecava l’antiga Casa del Sindicat de Fora, enderrocada el 1988. En aquest solar, ocupat posteriorment per un edifici dels anys 90, Estudio Cano Arquitectura ha desenvolupat Es Refugi Business Hub, un espai de treball compartit que transforma l’immoble i n’actualitza els usos. La intervenció construeix una atmosfera pròpia a través de tons terrosos, superfícies texturades i volums corbs revestits de rajola, que organitzen i donen caràcter als espais comuns. La llum natural, les formes arrodonides i la combinació de materials creen un ambient càlid, allunyat de la fredor que molt sovint se suposa als espais de treball. Una nova vida per a un lloc on la història continua, ara amb altres formes de trobada i activitat.

De cine Rosales a estudi d'arquitectura

Moredesign

Al Coll d’en Rabassa, el Cine Rosales és part de la memòria col·lectiva. Abans de convertir-se en una de les sales més recordades de la zona, als anys 20 del segle XX va obrir les portes amb el nom de Cine Edison i va ser durant dècades un dels llocs on els veïns es reunien per compartir una pel·lícula. Després, l’espai va tenir vides diverses: de garatge a fusteria. Moredesign l’ha recuperat per convertir-lo en el seu estudi d’arquitectura. La intervenció ha llevat capes i ha buidat l’interior per fer llegible l’estructura original i recuperar-ne la façana. L’espai guanya amplitud i llum natural, que travessa l’edifici i acompanya una nova manera d’habitar-lo. Sense divisions rígides, l’espai està pensat per al treball en equip, i l’afavoreix: el cinema torna a ser un lloc de creació compartida.

Una nova vida dins el Fènix del passeig Marítim

Isla Architects

L’emblemàtic edifici Fènix, projectat per Luis Gutiérrez Soto a finals dels anys 50 i amb jardins de Rubió i Tudurí, és l’escenari d’aquesta reforma d’un dels apartaments de l’ala oest. Isla, l’estudi de Marta Colón de Carvajal i Juan Palència, va resoldre el projecte a partir d’un moble central que concentra cuina, banys, dormitori i emmagatzematge, que allibera la resta de l’espai. La intervenció respon a la manera de viure dels habitants, una escriptora i un mariner, i combina una gran biblioteca amb espais oberts a la mar. Com si un veler hagués trobat el seu lloc dins l’habitatge, l’arquitectura ha organitzat la vida quotidiana sense renunciar ni a les vistes ni a la llum.

El projecte per a Son Puigdorfila Vell

Aulets Arquitectes

A Son Puigdorfila Vell, la recuperació d’un conjunt amb orígens al segle XIV obre una nova etapa per a un paisatge que durant segles va viure al ritme de l’activitat agrícola. Les cases, ampliades amb una almàssera al segle XVI i reformades al XIX, responien a una manera d’habitar el territori basada en l’aprofitament dels recursos a l’abast i els cicles de la natura. L’abandonament de l’explotació, a mitjan segle XX, va dur una degradació progressiva. El 2018, Aulets –estudi dels arquitectes Francisco Cifuentes i Sebastià Martorell– i Jaume Crespí n’iniciaren la recuperació, començant per les cobertes de les naus agrícoles. Amb Amarar, el treball sobre allò existent és una manera de projectar el futur: conservar les traces i la memòria del lloc, entendre les possibilitats dels materials i recuperar tècniques vinculades al territori. Més que restaurar un conjunt antic, el projecte reivindica una arquitectura que reutilitza, s’adapta i proposa noves maneres d’habitar a partir dels recursos disponibles.