Política o desastre

Quan una persona s’apropa a la cosa pública, avui en dia, deu haver de tenir en compte tants factors que no deu ser possible acabar de fer res de condret. Si la ciutadania té la sensació que no ens governen els més preparats o els més capaços sinó una tribu d’aprofitats, hàbils gestors de les cordes dels partits polítics, o funcionaris saberuts del sistema que han sabut fer el salt, és perquè en bona mesura és així, o que la vocació de les persones amb vertadera passió per la política i pel servei públic és cada cop més escassa. Anem mancats d’idees i, per tant, de vocacions. 

Si és complicat trobar un bon fuster o lampista, per què no ha de ser igualment complicat trobar un bon polític? No simplement algú amb habilitat per donar explicacions i moure majories, sinó, a més, per gestionar amb coneixement i encert la cosa pública, des d’una certa visió de país i de la col·lectivitat. Les persones que tenen la intel·ligència i el caràcter per sentir-se atrets per aquest món, però, només d’ensumar-lo en surten esperitats. No és que vinguem de cap llarga i sana tradició democràtica, tampoc, a l’estat espanyol, on s’han patit més anys de dictadura de dretes que a qualsevol altra banda. Un fet com aquest es nota a la nostra tradició política, retòrica i civil, en l’hàbit col·lectiu de decidir conjuntament el bé comú. Aquí encara n’estem aprenent, al mateix temps que a la resta del món democràtic en desaprenen davant de forces reaccionàries que semblen voler substituir la democràcia pel comandament tecnocràtic, ben revestit de conservadorisme roí. 

A més, deu fer molta por o respecte, perquè cada vegada no només els transports en poden donar disgustos grandiosos sinó qualsevol altra dimensió del col·lectiu: la sanitat, la justícia, l’educació, etc. Tot s’ha convertit en un polvorí envoltat de guspires i piròmans, i ni per bona paga que es pugui arribar a rebre, es vol acabar gestionant un vesper que sobretot envesteix els que hi estan més a prop. La política, o la comunicació política, la captació i foment del talent polític, el debat, la gestió de la pluralitat i la complexitat, tot això hauria de refer-se de dalt a baix. Si no, continuarem entrampats entre la desídia i la insuportable gestió del desastre de torn.