'Ni gent sense casa, ni cases sense gent'

PalmaRecentment, l’Institut d’Antropologia de les Illes (IAI), amb una dècada de trajectòria acadèmica i associativa, ha renovat la junta amb l’objectiu de reactivar públicament l’entitat i reprendre tota classe d’activitats, seminaris i espais de debat i reflexió entorn de la disciplina antropològica.

Tanmateix, aquesta renovació també obeeix a una voluntat compartida per part de la nova junta de refermar el compromís de l’IAI amb les injustícies presents al context balear, derivades de la seva col·locació politicoeconòmica al món, seguint el camí de precedents com la implicació amb la Plataforma per la Memòria Democràtica i la declaració de condemna del genocidi sionista a Palestina de l’any 2023. Ni com a antropòlogues i antropòlegs, ni com a treballadores i treballadors volem obviar la crisi i la conflictivitat que els darrers anys i mesos han escalat entorn de la qüestió de l’habitatge.

Un conflicte, evidenciat per la impossibilitat de cada vegada més sectors de la classe treballadora d’accedir a un habitatge digne (i més dramàticament amb les morts de Maricarmen, Olga, Javier i tants altres), que fa dècades que cova i que forma part d’un procés de crisi estructural del capitalisme agreujada per les bases especulatives de la conjugació neoliberal. Així ho assenyalen multitud d’estudis antropològics i etnografies que analitzen els efectes depredadors sobre la vida de la globalització imperialista, la financerització de l’economia i la competició desbordada que incentiven, algunes de les cares més crues de les quals són l’auge de l’autoritarisme als països, la militarització de les fronteres i l’escalada bel·licista arreu.

El cost de vida (el cistell, el lloguer, els ‘serveis’ que cal pagar davant el desmantellament del sector públic) no fa altra cosa que créixer mentre que, per contraintuïtiu que sembli, els beneficis dels empresaris que concentren més riquesa i propietats es troben en alça històrica, afavorits pel negoci immobiliari. Només per posar un exemple, si l’any 2015 el preu mitjà de lloguer d’un habitatge de 80 m² a les Balears era d’uns 700 euros, avui ja ha superat els 1.600 euros. No estranya, doncs, que el 2024 més de 10.000 persones sortissin als carrers de Palma sota el lema ‘Mallorca no es ven’, exigint habitatge com a dret, i que des de llavors s’hagin succeït protestes a les Illes que han mobilitzat més de 100.000 manifestants a favor de la desmercantilització de l’habitatge.

Aquesta preocupació social –això és, l’extensió, barri a barri, del clam ‘ni gent sense casa, ni cases sense gent’– ha tingut com a traducció acadèmica l’auge dels estudis científics sobre la qüestió de l’habitatge, especialment centrats en l'impacte en els sectors de població més desprotegits i empobrits. Els treballs sobre gentrificació, depredació econòmica i ecològica, l’ocupació i altres arts de resistència i protesta, les polítiques públiques en la matèria i els impactes mercantilitzadors, entre moltes altres esferes, reforcen el sentit de tot el conjunt de demandes i mobilitzacions. A les Illes Balears, juntament amb veus acadèmiques lligades a la Geografia, l’Economia, la Història, la Ciència Política i la Literatura comparada, entre d’altres, fa més d’una dècada que diversos antropòlegs denuncien mitjançant la recerca i la presència als mitjans de comunicació que l’habitatge entès com a mercaderia (com qualsevol altra –unes sabates, un viatge, el treball en si mateix–) i el lligam amb la indústria turística genera un còctel de conseqüències socials molt greus que desvesteix qualsevol anàlisi o pegat macroeconòmic optimista d’un govern o un altre.

Amb les retallades davant la crisi de fons, la política de ‘regulació’ del model turístic i del mercat de l’habitatge no ha revertit ni frenat l’expansió de les geografies del capital sobre barris i pobles sencers, que ha disparat la taxa d’explotació laboral, ha afermat la contracció dels sous i ha creat llocs de feina encara més precaris. En un context d’especulació financera desbocada, les dificultats per arribar a final de mes han facilitat els processos de despossessió d'habitatge i han contribuït a la gentrificació ja no de zones, sinó d’illes senceres, fet que du cada vegada més famílies a la rutina del desnonament, siguin més mediàtics siguin silenciosos (però sempre protegits per codis civils i penals policialitzats). Diverses recerques etnogràfiques fetes a casa nostra apunten com aquesta expulsió i substitució residencial –de veïns a turistes– té una dimensió de classe molt clara. També ho recullen les dades del Sindicat d’Habitatge de Palma (SHP) sobre la proliferació de lloguers turístics, tant legals com il·legals, que més enllà de la ciutat, depreden i destrueixen entorns naturals i rurals. Més d’un 40% de propietats van a parar a mans d’estrangers –d’aquests rics i blancs, que no reben mort i criminalització quan travessen fronteres. Només a Palma, més de 10.000 pisos són buits, dels quals 500 es troben en mans de grans tenidors.

Aquí i arreu del planeta, l’Antropologia ha estudiat com la mercantilització de l’habitatge i el negoci immobiliari s’alimenten del vincle social (des de la feina de cada veïnat fins a les celebracions i pràctiques comunitàries, cooptades al servei del capital turístic). En conseqüència, com a membres de l’IAI consideram que és urgent que reorganitzem el panorama científic de les Illes, perquè la mirada antropològica i les seves eines d’anàlisi crítica (l’etnografia, l’estranyament, la comparació) ocupin un espai educatiu i institucional avui inexistent (en part, pels mateixos interessos del poder).

Però més enllà del camp acadèmic, com a treballadores i treballadors precaritzats de sectors diversos que som (universitaris, professorat, funció pública, tercer sector, cultura, museus), volem donar suport a la vaga general de dia 11 de novembre per defensar l’augment dels salaris i de la desmercantilització de l’habitatge, la suspensió real dels desnonaments, la prohibició efectiva del lloguer turístic i l’expropiació de pisos buits a grans tenidors per destinar-los al lloguer social, entre altres demandes. Tot plegat, amb l’horitzó que tothom tingui dret a un habitatge gratuït i de qualitat.