Les illes embotides

Aquest mes d'agost Mallorca va batre el seu rècord de saturació (o de massificació o de pressió humana, com us estimeu més de dir-ne). En concret, els dies 11 i 12 d'agost, coincidint amb l'eclipsi de sol, hi va haver 2,1 milions de persones a l'illa, com podeu llegir a la notícia de l'ARA Balears que recull les dades de l'Índex de Pressió Humana publicat per l'Institut Balear d'Estadística, Ibestat.

En concret, vam arribar als 2.117.026 de persones a Mallorca aquells dies d'agost. És una xifra alarmant per ella mateixa, però faríem malament de mirar-la de manera aïllada, o de considerar-la la conseqüència d'un fet puntual: en aquest cas el pretext va ser l'eclipsi, però en podia haver estat qualsevol altre. El que fa aquesta dada és corroborar una tendència que no tan sols no es corregeix, sinó que cada estiu s'agreuja. Ho sabíem i n'estàvem advertits, com a mínim d'ençà del 2016, quan l'economista Andreu Sansó, que aleshores era el degà de la Facultat d'Economia i Empresa de la UIB, va publicar l'estudi Projeccions de la càrrega demogràfica diària de les Illes Balears per a diferents horitzons temporals. En aquest treball, Sansó va assenyalar que el nombre mínim de persones que coincidiran a les Balears en un mateix moment s'incrementarà un 32,7% a Mallorca, un 28,8% a Menorca i un 39,8% a les Pitiüses. La dada que van repetir els titulars és que hi podia arribar a haver fins a 25 persones per metre quadrat a la costa mallorquina. La projecció que feia l'estudi era fins a l'any 2030.

Han passat deu anys d'ençà de la publicació de l'estudi (que va ser encarregat per la Conselleria d'Innovació, Empresa i Turisme, aleshores comandada per Iago Negueruela) i sembla que anam ben encaminats perquè aquelles previsions s'acompleixin, i fins i tot perquè les superem. D'ençà de la pandèmia el ritme de la massificació s'ha accelerat, com ho ha fet la turistificació global. Hi ha turisme de països en guerra, turisme de catàstrofes naturals, gent que explota dins un batiscaf intentant arribar a les profunditats marines on es troben les restes del Titanic, i a diverses altures de l'Everest es produeixen congestions de turistes (fa uns dies van xocar dos helicòpters en un camp base a la muntanya que no fa tant de temps era mítica perquè era suposadament inaccessible). A Mallorca, i a les Balears i Pitiüses, la turistificació feia cinquanta anys que estava en marxa i ha agafat el mateix ritme que el de la descomposició de l'illa en mans d'un mercat immobiliari fora de control: com podeu llegir també a l'ARA Balears, un 40% dels habitatges que es venen a les Balears són adquirits per estrangers. D'aquests estrangers molts són especuladors i molts altres només volen tenir casa a un paradís que just té la petita molèstia dels residents. El que és segur és que cap d'ells va arribar aquí en pastera, cosa que deu tranquil·litzar la presidenta Marga mitja serra de Tramuntana ha vingut en pastera Prohens. Destrossar el propi país venent-lo als especuladors, mentre culpes de la desfeta els immigrants, és una actitud feta amb diversos ingredients, i tots són tòxics. Hi ha supremacisme, xenofòbia i aporofòbia contra els més desvalguts, i cobdícia i servilisme davant dels adinerats. Mentre anam trinxant el territori, tenim cada vegada més a prop la fita de les 25 persones per metre quadrat intentant untar-se l'aftersun a la vorera de mar mallorquina. Confondre la creació de riquesa amb l'embotiment, com l'oca amb el fetge a punt d'esclatar per fer-ne foie gras, ja només és possible des d'un cinisme massa abjecte.