Les Illes podrien tenir un dèficit de 135.000 habitatges el 2037

PalmaNo és cap novetat que les Balears són el territori més car de l'Estat per comprar o llogar un habitatge, i la cronificació d'aquesta situació ha mostrat estampes que no s'havien vist abans. És el cas de persones amb contracte laboral que han de viure en una caravana per no poder pagar un pis, com també ho és que hi hagi casos, de moment puntuals, de famílies que han optat per abandonar les Illes i cercar una solució a la Península. Segons l'Associació de Constructors de les Balears, a hores d'ara, hi ha un dèficit de 35.000 habitatges, una manca que podria arribar a ser de 135.000 el 2037, si es té en compte que el ritme de construcció dels darrers 14 anys no arriba als 4.000 habitatges per any i que l'Institut Nacional d'Estadística (INE) preveu que la població augmenti en 250.000 persones en poc més d'una dècada. I això passa mentre un de cada tres habitatges el compra un estranger.

Segons la patronal, s'haurien de posar en el mercat –per a venda i lloguer– 10.300 habitatges nous cada any per equilibrar la manca d'oferta i l'elevada demanda, però a les Balears no se'n visen més de 4.000 anuals des de fa 14 anys –el 2007, en plena bombolla immobiliària, se'n varen visar 15.000. Per tal de fer front a l'emergència habitacional, els constructors exigeixen que s'agiliti "tota la tramitació de sòls urbanitzables que estan previstos", segons ha apuntat la presidenta de l'Associació, Fanny Alba.

El que no es planteja aquest sector és donar el vistiplau a cap regulació que limiti l'accés a l'habitatge a estrangers que no resideixen a les Illes, i que fan servir les cases que compren a les Balears com a segones residències per als períodes de vacances. "No volem intervencionisme. Som dins d'Europa i ho hem d'assumir", assenyala la directora de l'Associació de Constructors, encara que hi ha altres països que són a Europa i que han pogut regular aquesta qüestió, com Finlàndia (per a l'illa d'Aland), Malta, Croàcia (per un període de vuit anys per a terres forestals i agrícoles) i Dinamarca.

Es tracta d'una negativa a regular el mercat que comparteixen les patronals i el Govern, malgrat que els estrangers varen comprar un 31,5% dels habitatges que es varen vendre a les Balears el 2023 –amb els alemanys com a principals clients–, segons les dades més recents del Col·legi de Registradors, difoses per l'agència Efe. Malgrat que aquest percentatge implica un descens d'un 2,8% respecte de 2022, cal remarcar que els compradors estrangers varen arribar a ser el 35,6% del total el darrer trimestre de l'any.

La manca de nous habitatges i la pressió del turisme són alguns dels elements que conformen la tempesta perfecta de l'immobiliari a les Balears, on el cost mitjà dels habitatges, sense contar sòl ni impostos, s'ha enfilat fins als 380.000 euros, una xifra del tot inassumible per a una família de classe mitjana. De fet, aquesta xifra triplica el cost mitjà del 2008.

Caiguda de l'habitatge protegit

Tampoc no és gaire esperançador el panorama respecte de l'habitatge protegit: el 2023 es varen visar projectes per a 47 habitatges, un 50% menys que el 2022. De fet, la construcció de pisos públics no ha fet més que caure des del 2019, quan se'n varen visar 191 –el 2006 es va arribar a un màxim de 634 habitatges protegits. I tot això mentre l'Institut Balear de l'Habitatge (Ibavi) té una llista d'espera de més de 4.300 persones.

Els constructors també han criticat la manca de compromís dels ajuntaments per posar en marxa les mesures del decret d'habitatge del Govern –només 18 aplicaran aquesta norma, adaptant-la a la realitat dels municipis–, l'efecte del qual s'ha traduit en 32 pisos en mig any. I això que Marga Prohens va prometre en campanya electoral 80.000 pisos de lloguer i a preus assequibles, una quantitat que de moment sembla ben lluny de fer-se realitat.

“L'escassetat d'oferta a les zones de concentració de la demanda continuarà sostenint els preus”, va apuntar dilluns la directora d'Estudis de Tinsa, Cristina Arias, mentre que el Govern s'ha negat a aplicar a les Balears la Llei estatal d'habitatge, que permetria declarar zones tensionades, en les quals es podria limitar el preu de lloguer. Cal tenir en compte que els preus dels lloguers dupliquen a les Illes els que recomana el Ministeri d’Habitatge i d’Agenda Urbana al seu índex de referència. Basta un exemple, a Palma: Un primer pis al carrer de Balmes, de prop de 150 metres quadrats, que els operadors immobiliaris han situat en els 2.400 euros mensuals, no hauria de passar dels 1.336, segons la plataforma de l’Estat.