“Els meus pares em varen crear, però el meu germà m’ha donat una altra vida”

PalmaEl 2013 li varen diagnosticar leucèmia. Nou anys després, Marta Roig (Campos, 2005) va patir una recaiguda. “Les meves amigues varen venir a fer-me una sorpresa a l’hospital. Vaig veure ma mare que gravava i vaig pensar: això no pot quedar a la galeria del mòbil”, explica. Les seves ganes de viure, la constància, l’alegria, la valentia i la força de voluntat la varen fer trobar alternatives per sentir-se “útil”, si més no mentre restava en un llit sense poder moure’s. Arran d’això, ella utilitza les xarxes socials per donar visibilitat al càncer infantil i, així, ajudar tots els que lluiten diàriament contra aquesta malaltia.

Xarxes socials. “Tenir tot el dia per pensar és horrorós”, assegura. Per això, durant els 49 dies de la primera etapa de quimioteràpia, la jove va començar a fer directes a TikTok. “Com que no tenia res a fer em passava el dia a amb el TikTok en marxa. Ho sentia com una manera de fer qualque cosa. Em sentia més útil”, admet. Per això, tot d’una després, va crear una comunitat de seguidors amb una finalitat bidireccional: entretenir-se i servir d’exemple de força i superació per als malalts de càncer i els seus familiars. Fins i tot tenia l’oportunitat de conèixer alguns dels “amics virtuals” que havia fet. “Una al·lota que m’havia vist a les xarxes una setmana després estava al meu costat, amb la mateixa malaltia que jo, i encara mantenc contacte amb ella”. Avui dia, continua amb la creació de contingut relacionat amb el càncer encara que “ja no és el 90%” de la seva vida.

Germans. Després que tota la seva família s’hagués fet proves de compatibilitat per poder donar-li medul·la, el més afí va ser el seu germà mitjà, Pau. “Els meus pares em varen crear, però el meu germà m’ha donat una altra vida”, conta emocionada. El trasplantament va estrènyer, encara més, la relació entre germans i, curiosament, va provocar un canvi en el seu grup sanguini, i ara té el mateix que Pau.

Els accessoris. L’energia és un dels trets més destacables de la seva personalitat. I dissenyar bijuteria era una de les aficions que tenia quan estava ingressada. “Els metges sabien que era a l’hospital si hi havia perles pel passadís”, comenta. Allà va començar a fer collars i polseres per a ella i, davant la impossibilitat de fer feines que requereixin un esforç físic, Asteria Accessories s’ha convertit en una font d’ingressos.

La força de voluntat la va dur a estudiar Publicitat i Relacions Públiques. Quan té una cosa dins el cap, sempre lluita fins a aconseguir-la. N’és una prova el que va passar quan, en plena època d’exàmens finals de segon de Batxillerat i amb la Selectivitat a prop, li anunciaren la recaiguda. “Pensava que m’havia esforçat dos anys per a res”, diu. Sa mare i la professora que havia tingut a l’aula hospitalària durant el primer diagnòstic varen convèncer-la perquè fes els exàmens d’accés a la universitat. “Si no hagués estat per elles no l’hauria feta”, confessa. No havia tocat ni un llibre, li injectaven sang perquè aguantàs els exàmens, dormia deu minuts entre exercici i exercici, i va aconseguir entrar al grau que sempre havia somiat. “M’havia mentalitzat tot el Batxillerat per arribar-hi i així va ser”, conclou orgullosa.