Els constructors alerten: manquen 35.000 habitatges a les Balears

PalmaLa crisi de l'habitatge a les Balears ofereix una dada prou significativa: a les Illes en manquen 35.000 per poder fer front a la demanda que hi ha. Així ho ha anunciat aquest dimecres l'Associació de Constructors de les Balears, que ha xifrat en un 15,43% la caiguda interanual de la inversió en construcció el 2023: el 2022 s'hi varen invertir 2.431 milions d'euros, i el 2023 la inversió ha estat de 2.055 milions. Ara bé, la patronal considera que aquesta baixada es deu bàsicament a la caiguda de la inversió pública, que ha estat d'un 42%, mentre que la privada només ha baixat un 2,1%.

Però no es tracta només de la manca de construcció d'habitatges, sinó també de quina classe d'habitatges es fan. Mentre que la construcció de pisos va caure un 25% l'any passat, els promotors varen apostar pels xalets, els visats dels quals varen triplicar els dels habitatges plurifamiliars, segons les dades del Col·legi d'Aparelladors: es varen visar 285.000 metres quadrats pel que fa als xalets, mentre que, en el cas dels pisos, la superfície visada va ser de 95.000 metres quadrats. Amb tots aquests elements plegats, cobra sentit una altra xifra significativa: el preu mitjà per habitatge va ser de 380.000 euros l'any passat, un cost inassumible per al gruix de la població i que triplica el de 2008.

"Fa 14 anys que no superam els 4.000 habitatges per any", ha apuntat la directora de l'Associació de Constructors, Sandra Verger. De fet, el 2023 es varen visar 3.292 habitatges, un 7,53% menys que el 2022. Per la seva banda, la presidenta d'aquesta patronal, Fanny Alba, ha assenyalat que caldria construir 10.300 habitatges a l'any la propera dècada per equilibrar l'oferta i la demanda –el 2007 se'n varen fer 15.000. "No s'està construint habitatge assequible", ha lamentat Verger, qui també ha exigit que l'Institut Balear de l'Habitatge (Ibavi), que depèn de la Conselleria d'Habitatge, Territori i Mobilitat, torni "a ritmes dels darrers anys", a més que es doni als promotors privats "instruments per posar en marxa habitatge protegit".

Precisament pel que fa a l'habitatge protegit, la caiguda ha estat molt pronunciada. El Col·legi d'Arquitectes en va visar 47 el 2023, un 50% menys que el 2022 i ben lluny dels 634 del 2006. Cal recordar que el 2019 se'n varen visar 191, 100 el 2020, 99 el 2021 i 93 el 2022.

Una altra crítica que els constructors han fet a les administracions públiques ha estat la manca de licitació d'obra pública. En aquest àmbit, el descens el 2023 va ser d'un 42,11% respecte de l'any anterior, una caiguda que va ser la segona més pronunciada de l'Estat, segons han explicat els constructors. Per administracions, el Govern va licitar 132 milions d'euros en obra pública l'any passat, mentre que aquesta quantitat va ser de 309 milions el 2022 (un 57,3% menys). A això cal afegir-hi les licitacions que han quedat desertes a causa de l'increment dels costos dels darrers anys, que el 2023 varen ser 91 per valor de 69 milions d'euros.

D'altra banda, les xifres d'inversió en el sector turístic també han tingut una baixada significativa, que els constructors atribueixen completament a la moratòria de places turístiques que va aplicar el Pacte la legislatura passada. En 2023 s'hi varen invertir 174 milions, un 23% menys que en 2022.

La construcció continuarà a la baixa el 2024

Pel que fa a les previsions per al 2024, l'associació assenyala que continuarà la tendència a la baixa. "Esperam els efectes del decret d'habitatge del Govern i de l'aprofitament dels fons europeus. A més, si baixen els tipus d'interès, es facilitarà la inversió", ha comentat Alba, qui ha reclamat que es tramitin "tots els sòls disponibles" per construir habitatges. Quant al decret, els constructors han remarcat la "decepció" pel fet que "la majoria d'ajuntaments no n'estan aprofitant les mesures", amb reclamacions que han qualificat d'"absurdes", com que l'increment del parc d'habitatge s'acompanyi d'un augment de les places d'aparcament, segons ha apuntat Verger.

D'altra banda, la patronal ha lamentat la manca de mà d'obra –a hores d'ara, caldria incorporar 7.000 treballadors–, malgrat que hi ha 3.600 persones aturades en aquest sector. Curiosament, i malgrat la baixada d'obres, la mitjana mensual de treballadors va ser de 60.276, un 5,49% més que el 2022 i una xifra que no s'assolia des del 2008.