Les illes planetàries

GeògrafTrescant pels voltants del coll dels Cards Colers, a la cara nord del massís del puig Major, amb un peu a Fornalutx i l’altre a Escorca, si mirau en terra amb atenció, és possible que hi vegeu pedres amb caragols i copinyes fossilitzats: traces d’una Mallorca pretèrita, “pastada” durant milions d’anys i que ens recorda d’on venim.

Amb un d’aquests macs farcit de copinyes a la mà em vaig demanar quin seria el volum de cada una de les illes del nostre arxipèlag si les tallàssim arran de mar. Imaginau que agafàssim la massa de cada illa i la ‘pastéssim’ donant-li forma d’esfera. Quines dimensions tindria cada una? Un petit i il·lusori exercici cartogràfic que voldria compartir amb vosaltres.

Si us fixau en la figura, en primer terme veureu un mapa de les Illes Balears dibuixant cada illa amb el seu relleu. A la part superior, a idèntica escala que el mapa, es veu representat en forma d’esferes el volum que suma cada una de les illes a partir del nivell de la mar. El primer cop que es comparen les dimensions de cada esfera amb les proporcions de la seva illa respectiva és prou sorprenent: sembla impossible concentrar tot el volum de cada illa en unes esferes tan petites. Per acceptar-ho, pensau-ho al revés, en el molt que ret una pilota de farina amb aigua i oli en escampar-la sobre una llauna.

Un petit planeta

Així, tot Mallorca, amb les seves muntanyes, cabria dins una esfera amb un radi de tan sols 5,15 km. Ens la podríem imaginar com un petit planeta amb una circumferència màxima o ‘Equador’ de 32,4 km de longitud i amb infinitat de ‘meridians’ de poc més de 16 km. Per ordre de major a menor volum, seguiria Eivissa, que, gràcies al seu relleu, i malgrat tenir una superfície menor que Menorca, la superaria en volum i generaria una esfera amb un radi de 2,5 km i una circumferència màxima de 15,7 km; Menorca seria la tercera illa en volum, amb un radi de 2,22 km i una circumferència màxima de 13,99 km; Formentera, amb 981 m de radi i 6,1 km de circumferència màxima. Tancarien aquest nou ‘sistema planetari’ les illes de Cabrera i la Dragonera, amb 584 m i 375 m de radi, respectivament.

En conjunt, aquest nou ‘sistema planetari’ illenc tindria unes dimensions discretes. Així, no ens hauria de sorprendre quan altres sistemes planetaris propers més grans -conscients de la seva major força de la gravetat- no passin gens de pena per satisfer les nostres dèries.

Mentre duràs aquesta nova identitat planetària insular es podria aprofitar per posar a prova algunes lleis universals, com la famosa divisió de l’Univers entre “Mallorca” i “Fora Mallorca”. En moments d’incertesa podríem recordar i cercar la inspiració a cada un dels planetes que ens presenta Antoine de Saint-Exupéry en el El Petit Príncep, aprenent a reconèixer les nostres errades i incorporant tota la saviesa que transmet.

Per acabar i, després de ‘tovar’ per l’espai el temps necessari, podríem tornar a escampar la bolla de pasta de cada una de les illes sobre una llauna ben untada d’oli o de saïm, reconstruint de bell nou la topografia illenca amb nous relleus, valls, badies, torrents, paisatges i paradigmes. Una oportunitat per intentar fer unes ‘coques illenques’ topogràficament més saboroses, belles, delicades i autèntiques -millor si les pastam a mà- entre tots. Pens que unes coques exquisides són les que fan les padrines amb els nets; combinen saviesa amb innocència, fugint de conservants i colorants que ara s’usen tant. Deixem que la saviesa i la innocència siguin els protagonistes de la nova topografia insular tot i afegint-hi una espipellada del nostre olfacte.