Societat 09/04/2022

Les Illes Balears, pioneres en educació viària a les escoles

Més de 40.000 alumnes de 57 municipis varen rebre formació el curs passat

3 min
Un agent d'educació viària amb un grup escolar.

PalmaL’objectiu és clar: salvar vides. Impartir una educació viària centrada en la vida i prevenir accidents en qualsevol àmbit”. Així descriu Llucia Pons les principals fites del Programa d’Educació Viària de les Balears, que impulsa i gestiona l’Institut de Seguretat Pública de les Illes Balears (ISPIB), depenent de la Conselleria de Presidència. Ella n’és la coordinadora i destaca que l’Arxipèlag és pioner en aquest àmbit. L’any 2019, va ser la primera comunitat a crear el programa autonòmic, que va homogeneïtzar les actuacions a les quatre illes i ja està servint d’exemple per a la resta de l’Estat. No obstant això, la trajectòria ve de molt més enfora: “Fa més de 50 anys que es fa educació viària”, assegura Pons.

Ara com ara, hi ha 91 agents d’educació viària que imparteixen formació als 57 municipis illencs adherits al programa. Només el curs passat, 42.000 alumnes hi varen participar. Però, què fa aquest agent? Bàsicament, es tracta d’un policia local dedicat especialment a col·laborar amb el món educatiu i comunitari, sense perdre la seva condició d’agent de l’autoritat. No tothom ho pot fer. “Ha d’estar format i sensibilitzat, però també ha de ser una persona assertiva, oberta, amb habilitats comunicatives i socials”, descriu Pons.

Biel Cardell, agent d’educació viària a Sóller, hi coincideix. “Has de ser sensible als interessos i problemàtiques dels al·lots”, sosté. Ell primer es va formar com a policia tutor, una figura també molt arrelada en l’àmbit comunitari, que vetla per reforçar la prevenció, sensibilització i detecció precoç de conductes de risc entre l’alumnat. I quan va néixer el programa autonòmic d’educació viària, s’hi va adherir perquè “m’agrada molt tenir contacte amb els al·lots”, tanca Cardell.

Els agents fan feina en totes les etapes educatives: des dels tres anys fins a Batxillerat. Cardell diu que la intervenció des de ben petits és important per generar proximitat: “Perquè no només sigui el policia amb l’uniforme, sinó que sigui el policia Biel i, si tenen problemes, no els faci por venir”. Per ser agent d’educació viària, has de cursar la capacitació de l’ISPIB, “on tocam temes de pedagogia, didàctica i com planificar les classes, entre altres coses”, comenta Pons. De la mateixa manera, també és molt pràctica la intervenció a les escoles. En aquest sentit, la coordinadora del programa explica que han d’estar al dia amb les noves metodologies perquè el contingut arribi realment als alumnes i la tasca preventiva sigui efectiva. Pel que fa a les etapes educatives, els infants més petits fan feina a partir del joc, amb estores amb senyals, amb plastilina i fitxes, entre altres recursos. També treballen l’educació viària en funció del rol que tenen: si estan a la cadireta del cotxe, si són vianants, si van amb l’autobús o amb bicicleta...

Una sessió d'Educació viària amb un grup escolar de Llucmajor.

Ciclomotor i alcohol

Dins les aules de Secundària se centren més a analitzar el problema de l’alcohol i la conducció, sobretot pel que fa al ciclomotor, perquè és el vehicle que més empren en aquestes edats. També aborden l’ús dels patinets elèctrics, que “ja s’han establert, i és el gran repte: ens hi hem d’adaptar”, assenyala la coordinadora. La pandèmia els ha duit a fer les sessions més a l’aire lliure. Així, fan activitats al carrer, al pati o un dels tres parcs infantils de trànsit –que simulen una ciutat– de què disposa ISPIB.

L’educació viària s’adapta a la realitat de cada territori: no és el mateix Palma que un poble petit. Amb tot, la coordinadora assegura que tant Ciutat com altres municipis estan treballant en la pacificació dels nuclis urbans per evitar accidents: “n’és un exemple la reducció a 30 quilòmetres per hora de la velocitat als centres de les ciutats”. Mesures com aquesta o els radars, continua, “no agraden molt, però salven vides”. Un altre punt que s’està fomentant són els camins segurs cap a l’escola. Pons posa l’exemple de pobles com Algaida, que el 2019 va estrenar quatre rutes. D’aquesta manera, els nins es poden reunir al lloc més pròxim de casa seva i anar tots junts a l’escola.

stats