Fem-ho en Català impideix que Eivissa retoli els seus carrers en format bilingüe

Fem-ho en Català ha convençut l’Ajuntament d’Eivissa perquè faci els rètols dels carrers i avingudes de la ciutat estrictament en català i no en format bilingüe, com pretenia inicialment el Consistori. L’anunci publicat a la plataforma de contractació especificava, de fet, que el “subministrament i instal·lació de rètols per assenyalar el nom de les vies” havia de ser en les dues llengües oficials de la Comunitat Autònoma.

L’entitat menorquina formada pels antics voluntaris de Plataforma per la Llengua presentà a principis de desembre un recurs d’alçada contra la licitació dels nous rètols dels carrers que l’Ajuntament de Vila acabava de convocar. Els dissenys proposats en aquesta licitació eren tots bilingües, del tipus ‘carrer-calle, ‘passeig-paseo’, ‘carreró-callejón’, ‘plaça-plaza’ i ‘avinguda-avenida’, el que Fem-ho en Català considerava “del tot injustificat i inadmissible”.

El recurs recordà el deure normalitzador dels poders públics i l’incompliment que suposava també del Reglament Municipal de Normalització Lingüística (RMNL), que ja detalla que “tots els rètols i indicadors situats a les vies públiques s’han de redactar en català”.

L’Ajuntament ha inadmès el recurs per la “manca de legitimitat” de Fem-ho en Català en el procés de licitació, però finalment ha acceptat el fons de la seva reclamació en considerar que “la retolació de les vies en dues llengües significaria una passa endarrere en el procés de normalització lingüística iniciat a partir dels anys 90”.

Els serveis tècnics, jurídics i lingüístics d’Eivissa han atès el recurs de l’entitat en concloure que fer rètols bilingües és il·legal. Així que l’Ajuntament ha cancel·lat la licitació i ha anunciat que desisteix del procediment de licitació per treure’n una de nova amb els rètols exclusivament en català, tal com marca la normativa vigent.

“No existeix cap situació sociolingüística extraordinària que pugui justificar una desviació tan evident de la norma”, remarca Fem-ho en Català, per qui deixar els rètols bilingües “hauria convertit Eivissa en una anomalia en el paisatge lingüístic insular”. La rectificació de l’Ajuntament permetrà, per tant, que “els carrers siguin carrers i les avingudes, avingudes. Clar i català”.

Homenatge a la mare de l’assessorament lingüístic a Menorca

D’altra banda, Fem-ho en Català ha organitzat un acte de reconeixement a Pilar Vinent Barceló (Ciutadella, 1960), que durant més de 40 anys ha liderat l’equip del Servei d’Assessorament Lingüístic (SAL) del Consell de Menorca. L’acte es durà a terme el divendres 6 de març a les 19 hores a la sala d'actes de Can Saura, a Ciutadella.

Jubilada fa un any, Vinent ha estat una de les persones més significades que, juntament amb entitats, institucions (IME, UIB, Obra Cultural…) i sindicats, ha al·legat contra el polèmic nou Reglament Lingüístic del Consell de Menorca, que introdueix el castellà i prioritza el menorquí sobre el català estàndard.

Pilar Vinent ha demanat que es revoqui l’aprovació del reglament i es declari la seva nul·litat per tractar-se d’un canvi normatiu “injustificat i innecessari” que, a més, vulnera el principi de transparència, les lleis de normalització lingüística i dels consells insulars i retalla de manera encoberta les funcions del mateix servei lingüístic de la institució.

Llicenciada en Història Contemporània per la Universitat de Barcelona (1982), Pilar Vinent ha treballat des de 1983 com a cap del Servei d’Assessorament Lingüístic del Consell Insular. A més, ha participat en l’elaboració de l’inventari del Patrimoni Cultural Immaterial de Menorca i ha guanyat diversos premis de literatura i narrativa.

Pilar Vinent ha admès sentir-se “molt agraïda” per aquest reconeixement. “He fet feina tan bé com he pogut i, en aquests moments tan difícils per a la nostra llengua, tot el que pugui ajudar a fer-la visible benvingut sigui. Tan sols –diu– som un granet més d’arena de tota la gent que ha treballat per fer del català una llengua d’us normal i quotidià”.