La història d’un jove que ha decidit continuar el negoci dels padrins: “Per estudiar sempre hi seré a temps”

Baltasar Ferrer ha agafat les regnes de la sabateria familiar de Porreres per evitar que abaixi la persiana i reivindica el valor del comerç de proximitat davant la competència de les grans superfícies i la venda per internet

4 min
Baltasar Ferrer Ballester preparat per afrontar nous reptes.
Josep Maria Sastre
19/11/2026 - 16:21 h
  • CAST
  • DE

PorreresLluny del que diuen cada dia els titulars i notícies sobre la fi del comerç de proximitat, el tancament de botigues i la manca de relleu generacional en els petits negocis amb portal obert als pobles i ciutats de Mallorca, a Porreres s’escriu una història de continuïtat. Fa un any Baltasar Ferrer Ballester (Porreres, 2000) va decidir posar-se al capdavant de la sabateria familiar –avui també botiga d’esports– que obriren el seu padrí i la seva padrina fa més de quatre dècades. Ho fa agafant el testimoni de la seva mare i esdevé així la tercera generació d’un negoci que sempre ha estat en el cèntric carrer de l’Almoina del municipi.

Nascut en l’any del segon mil·lenni, en plena era digital, Baltasar representa una de les comptades excepcions en el panorama comercial i laboral actual. Mentre molts de joves de la seva edat emigren laboralment cap a la ciutat o prioritzen feines del sector serveis, tecnològic o altres feines, ell ha optat per mantenir en marxa la botiga que els seus padrins, Maria i Biel, van fundar el 1980. Una decisió meditada que neix tant de la vocació com d’una estima per la mateixa botiga i el teixit comercial amb el qual ha conviscut des que va néixer.

Això d’estar de cara al públic li ve també de part dels padrins paterns –Jerònia i Tomeu– que varen tenir un portal obert en el mateix carrer de l’Almoina en els anys 80 quan estigueren al capdavant del ja tancat Bar La Sirena.

Les tres generacions juntes a la botiga.

Després de finalitzar l’ESO a l’IES Porreres i el Batxillerat a Manacor, Baltasar no tenia una idea fixa sobre quin camí acadèmic seguir. “Mai he tingut una vocació molt marcada ni la sensació de voler fer una carrera en concret i abans de fer una carrera perquè sí, l’any 2019 em vaig posar a fer feina de cambrer i també a la botiga ajudant ma mare”. Així, la seva trajectòria dins el negoci va començar de manera progressiva, un context en el qual va començar a trobar-se còmode entre les prestatgeries de sabates ajudant en la botiga en les hores de menys afluència.

L’oportunitat del relleu va arribar quan a la seva mare, Catalina Ballester, li va sorgir la possibilitat de dedicar-se a l’ensenyament, la seva vertadera vocació. Va ser el moment de fer la passa definitiva: “Ja hi estava familiaritzat i, a més, és una cosa que m’agrada. M’agrada estar aquí, tractar amb la gent i el dia a dia”, explica Baltasar. Més enllà del gust personal, hi havia un motiu de pes col·lectiu i familiar: “Sap greu que un comerç així es perdi o es tanqui, essent jo la següent generació. A més, és una feina que faig de gust”.

La por del fracàs o del vertigen de tancar-se portes és un sentiment habitual a la seva edat, però, en aquest sentit, ell ho matisa amb pragmatisme: “No vaig tenir molts de dubtes, tot i que sempre tens un poc de por per si no funciona... Però al final pens que per estudiar sempre hi seré a temps”.

Enfrontar-se a la gestió d’un petit comerç el 2026 implica conviure amb la competència feroç d’internet i les grans superfícies. Baltasar és conscient d’aquesta realitat, però té molt clar quines són les eines per combatre-la: la proximitat i l’assessorament personalitzat.

En aquest sentit, enraona que “contra el comerç en línia o les grans superfícies no podem competir en varietat de producte. Per això, el nostre valor afegit és el tracte directe i personalitzat”, afirma. Per al jove porrerenc, la clau no és vendre a qualsevol preu, sinó construir una relació de confiança amb el veïnat: “Jo no ho entenc només com a vendre un producte; el que vull és que la persona trobi el que necessita i se’n vagi contenta. Aquest assessorament honest i directe marca la diferència”.

Un model de poble

A més, fa una crida a la reflexió sobre el model de poble que volem construir al Pla de Mallorca. “Un poble sense comerç local és un poble sense vida, un poble mort”, reflexiona. Per això, convida els veïns a valorar l’oferta comercial que tenen a prop de casa: “Els diria que, abans d’anar a grans superfícies o comprar per internet, facin una volta pel poble. A Porreres tenim la sort de tenir comerç de tota classe i no cal desplaçar-se a Palma, amb la despesa de temps i benzina que això suposa”.

Tenir 26 anys aporta una mirada fresca al negoci. Sense voler fer “grans invents”, Baltasar ja ha introduït canvis per atreure una clientela més jove, diversificant el producte cap a la roba casual i el calçat esportiu, i apostant fort per la digitalització.

Baltasar Ferrer Ballester (Porreres, 2000).

La botiga ja disposa d’una pàgina web en marxa i presència activa a xarxes socials. “És el que mira la gent jove avui dia; els agrada que els xerris, els mostris el producte i ho facis de manera propera”, comenta sobre aquesta nova etapa de comunicació.

Pel que fa a la conciliació de les dèries de joventut amb un horari comercial sovint qualificat “d’esclau”, ho assumeix amb naturalitat: “Ho duc bé. És veritat que implica obrir de matí i horabaixes i els dissabtes de matí... Però sempre hi ha els diumenges per descansar i a l’estiu organitzam les coses per poder fer una setmana de vacances”.

Després del seu primer any en solitari, el balanç és plenament positiu i mira el futur amb optimisme. “Sí que m’hi veig d’aquí a deu anys. És una feina que dona vida al poble i que m’agrada. Més que per fer-te ric, és una feina per viure dignament i mantenir un negoci propi”, conclou amb la seguretat de qui sap que aporta el seu gra d’arena per tal de fer bategar, un dia més, el cor comercial de Porreres.

stats