Anar al gra i provocar: el secret de Vox Balears per arrasar a les xarxes
L’extrema dreta supera de llarg la resta de partits a les Illes amb una estratègia centrada en els joves i deixa X en segon pla
-
CAST -
ENG -
DE
PalmaVídeos de menys d’un minut, amb música èpica de fons i missatges extremadament simples i provocadors. Vox s’ha fet expert en aquesta fórmula i és líder indiscutible a les xarxes socials, per davant de la resta de formacions de les Illes. Encara que la cúpula del partit a Madrid ho decideix pràcticament tot, fonts de la formació expliquen que no és així en el maneig de les xarxes. Hi ha equips de comunicació especialitzats en cada territori formats per gent jove amb domini del llenguatge d’Internet, i se’ls dona llibertat creativa. Hi ha talls del portaveu adjunt de Vox al Parlament amb 1,8 milions de visualitzacions a Facebook i vídeos contra l’islam que s’han traduït a l’anglès i tenen comentaris en xinès, rus i coreà. La resta dels partits intenten guanyar-li terreny, però admeten que són en una altra lliga.
“Contra l’islam no tenim absolutament res, ho tenim contra la decapitació, la lapidació, casar-se amb nines...”, és un dels vídeos de Facebook més virals de Vox a les Balears, protagonitzat per Rodríguez. La islamofòbia de Vox triomfa a xarxes, perquè la portaveu de Vox a la Cambra, Manuela Cañadas, acumula 220.000 visualitzacions en un tall en què carrega contra el vel. “La dona s’ha de cobrir perquè, segons l’home que la mira, és impura: a veure si el que tens tu impur és la ment!”, diu. Però també hi ha altres temes que funcionen, com el discurs contra els drets LGTBI: a Tiktok, el vídeo de Gabriel Le Senne acusant un institut de Portocristo “d’adoctrinar en ideologies determinades” per tenir un mural on dos joves es besen va rebre 12.300 reproduccions.
Fonts del partit argumenten que es varen fer forts a xarxes des del seu naixement per força, degut al “cordó sanitari que feien a l’inici els mitjans tradicionals”. Es centren en “missatges molt directes, que entén la gent del carrer”, prioritzen els vídeos i deixen X en segon pla: “A X només hi ha polítics, periodistes i bots”. També neguen categòricament la compra de bots a les Illes:“Ni tan sols hem pagat mai per promoure un contingut”. Vox acumula 170.600 seguidors a Instagram, Tiktok, X i Facebook, a molta distància de la resta de partits. En segona posició hi ha MÉS per Mallorca amb 31.410 seguidors en aquestes xarxes, el PP(23.740), Podem (20.706), el PSIB (18.767) i Més per Menorca (10.579). Vox només fa segon en una xarxa. A X, la que menys li interessa, té 10.900 seguidors, per darrera de MÉS per Mallorca, amb 13.500.
Destinat a la viralització
“Les estratègies comunicatives del populisme encaixen molt bé amb el format de les xarxes”, explica la lingüista i autora de Trumpisme discursiu Laura Camargo:“Missatges breus, provocadors, repetitius, amb una polarització entre nosaltres i ells destinat en la captació d’atenció”. Al seu torn, el politòleg Toni Fornés considera que “una cosa que Vox fa molt bé és que, en comptes de voler convèncer els convençuts i els seus seguidors, com fan la resta de partits, fa continguts dirigits, fa contingut destinat a la viralització”. Contraposa aquesta estratègia a la resta de formacions. “El PP, únic partit al Govern, fa una divisió curiosa: les seves xarxes socials estan centrades en l’activitat orgànica, i deixa que siguin els seus portaveus i membres de l’Executiu els que facin públics els posicionaments polítics”, explica. Per exemple, la presidenta Marga Prohens compta amb 31.700 seguidors a Instagram , i el PP balear 6.222 (la portaveu de Vox al Parlament, Manuela Cañadas, n’acumula 50.700). “En el PSIB destaquen més els vídeos de les seves principals figures polítiques criticant l’acció tant del Govern com dels consells insulars, amb un to desenfadat per arrribar a la població”, assegura, mentreq ue MÉS per Mallorca “fa un refregit de les intervencions institucionals”.
“L’agenda comunicativa es pot condicionar molt bé per la via de les xarxes socials: tots els partits les han emprat com una forma de comunicació directa amb els seus votants i el seu públic”, considera Camargo: “Per això són molt importants”. Per a la doctora en Ciència Política i autora de l’Extrema dreta a Europa Anna Isabel López Ortega, a diferència d’altres partits, “l’extrema dreta no utilitza les xarxes només per a comunicar-se, sinó per construir poder polític i disputar el sentit comú”.
En aquest sentit, tant López com Camargo destaquen un element característics d’aquests partits: més enllà de les xarxes oficials, utilitzen influencers, simpatitzants, canals de Telegram i comunitats digitals que multipliquen l’abast del seu missatge, una estratègia que Camargo també apunta en algunes formacions d’esquerres, com Sumar. En el cas de Vox, López apunta a un objectiu ulterior: “No és tant que tothom els segueixi com que els seus seguidors es converteixin en altaveus del missatge”.
Emocions damunt arguments
López considera, a més, que “el format audiovisual facilita construir una identitat política: no sols importa què dius, sinó com ho dius, quina imatge projectes i quina emoció generes”. A les xarxes, adverteix, “no guanya qui té l’argument més sòlid, sinó qui aconsegueix provocar la reacció més intensa”.
En aquest sentit, l’experta adverteix que els algoritmes prioritzen també els continguts que generen interacció, com ara comentaris, visualitzacions, comparticions i temps de permanència. “Aquí apareix un problema: la indignació la confrontació i la provocació generen molta interacció”, explica. Això, d’una banda, condueix els continguts que rep cada usuari a la polarització i a que rebi continguts “cada vegada més semblants”, fent que tingui poca diversitat en els discursos que consumeix. Però de l’altra, la politòloga destaca que “la indignació és un negoci extraordinàriament rendible” i, per això, “els amos de les plataformes i aliats de polítics com Donald Trump no volen regular les xarxes”. Per tant, fins i tot les persones que comenten vídeos de partits com Vox per criticar-los, sense saber-ho estan afavorint la seva difusió.
“El millor consell que es pot donar a qui vulgui desactivar discursos d’ultres i odi és silenciar i ignorar”, assegura el responsable de comunicació del PSIB, Alb erto Magro. En els darrers anys el partit ha fet un esforç per millorar la seva presència a xarxes. “Tenim activiat a totes les xarxes, peròprioritzam les que premien la proximitat i alimenten debats constructius, la qual cosa resta les que premien el conflicte, com X”, afegeix. En aquesta campanya per les generals, augura un increment de les publicacions a xarxes de tots els partits. “No només és la irrupció de la intel·ligència artificial”, explica: “L’atenció cada vegada és més difícil d’aconseguir i mantenir”.