El Govern pretén congelar el nombre de llicències de sales de joc

Yllanes ha assenyalat que la majoria de les empreses d'aquest sector no tenen seu a les Illes i que dins aquest negoci també hi ha fons d'inversió

Juan Pedro Yllanes, vicepresident del Govern i conseller de Transició Energètica i de Sectors Productius ha assegurat que un dels objectius de l'Executiu balear per reordenar el sector del joc i de les apostes preveu "un aterratge suau de la taxa de reposició". És a dir, s'estudiarà donar una nova llicència a les cases de joc si s'han produït "baixes prèvies". Yllanes ha assenyalat que la majoria d'empreses d'aquest sector no tenen seu a les Illes i que també hi ha fons d'inversió dins aquest negoci.

El vicepresident del Govern ha fet aquestes declaracions a la compareixença parlamentària sol·licitada per El Pi, per abordar aquest tema. Yllanes ha destacat que la moratòria per obrir noves sales de joc és "la mesura més contudent de tot l'Estat" i s'ha mostrat satisfet perquè el ministre Garzón ha anunciat la voluntat del govern espanyol de posar ordre. Yllanes assegura que amb Garzón "hi ha sintonia" i que comparteixen "una preocupació evident pel tema de la publicitat". D'altra banda, ha assenyalat que Balears "probablement és on hi ha més sales de joc per habitant".

Yllanes reconeix que una "part important del PIB" procedeix d'aquest negoci, però remarca que aquest fet no en pot limitar la regulació, tenint en compte els problemes de salut pública que pot generar. En aquest sentit, ha destacat com una acció efectiva la que ha proposat el Regne Unit, que impedeix apostar online amb targetes de crèdit".

Les dificultats de posar en ordre el sector han estat un dels arguments d'Yllanes. "La tecnologia en matèria de joc evoluciona a tota la velocitat i nosaltres continuam funcionant amb eines limitades per poder regular el sector". El vicepresident assegura que no és un problema que els decrets no siguin útils, "sinó que la legislació ha d'evolucionar", i ha recordat que hi ha damunt la taula la proposta legislativa de fer una llei d'addiccions.

Altres mesures previstes per planificar el sector, segons Yllanes, són: incloure, a més dels centres escolars, altres centres com clubs d'esplais o centres de salut, aconseguir la col·laboració amb el món esportiu i fer campanyes publicitàries.

Des d'El Pi, la diputada Lina Pons ha criticat la gestió del Govern. "Observam una certa improvisació, ja que cada ajuntament fa el que vol". També ha destacat que del 2017 al 2018 les persones ateses per aquesta addicció es duplicare, de 126 a 241. Alhora ha apuntat la necessitat de fer un pacte definitiu". Yllanes ha assegurat que, a més de les directrius amb els ajuntaments enviades per carta, s'han mantingut reunions amb Inca, Artà, Manacor, Vila i Maó. En relació amb el pacte definitiu, Yllanes ha celebrat que tots els grups polítics s'hagin implicat en aquest tema, fet pel qual creu possible que es firmi un pacte autonòmic que "servirà per a més legislatures".

Les sales de joc creixen sense fre a les Balears

D'altra banda, Pons ha lamentat que hi hagi tan pocs inspectors –només dos, segons Yllanes–, tot i que ha reconegut que tenen el suport de les forces de seguretat. A les Illes Balears hi ha 170 sales de joc i 5.000 màquines escurabutxaques. El 2019 es varen obrir 136 expedients sancionadors, 45 dels quals ja tenen sentència ferma. El 2020 ja s'han obert 16 expedients.

EDICIÓ PAPER 28/11/2020

Consultar aquesta edició en PDF