El govern espanyol ja estudia considerar l'impagament de pensions com a violència masclista

Barcelona"Si l’Estat no regula la violència econòmica, es consolida com a còmplice dels agressors", deia la jutge Lucía Avilés en una entrevista a l'ARA el novembre passat. La titular del jutjat penal número 2 de Mataró va elevar una exposició raonada demanant a l’Estat que reconegui l'impagament de pensions com una forma més de violència masclista, arran d'un cas que ella mateixa havia tramitat. Es tractava d'una iniciativa pionera a Espanya i a Europa que ja ha tingut resposta. El ministeri de Justícia s'ha compromès a revisar el Codi Penal perquè també castigui totes les modalitats de violència econòmica com un delicte associat a la violència contra les dones. En una carta que la mateixa magistrada ha fet pública a les xarxes, Justícia admet que cal una "reparació integral" de les víctimes que no només tingui en compte el perjudici econòmic que han patit –com passa fins ara–, sinó que les protegeixi i que vetlli perquè aquest tipus de delictes no es tornin a produir.

Avilés va fer la petició després de dictar sentència condemnant un home a onze mesos de presó per no haver pagat la pensió alimentària dels seus dos fills durant cinc anys. L'home ja havia sigut condemnat en dues ocasions per delictes relacionats amb la violència contra la dona, un context que la jutge va veure suficient per valorar que l'impagament de la pensió s'ha de considerar en aquest cas un tipus més de violència masclista, com ho poden ser les amenaces i les lesions.

"En aquest ministeri estem plenament convençuts que erradicar la violència de gènere en totes les seves manifestacions i garantir la protecció, l'atenció, la recuperació de les dones que la pateixen, i dels seus fills i filles, ha de ser l'objectiu prioritari d'un govern compromès no només amb la seguretat i el benestar de les persones, sinó també amb la justícia i la igualtat", diu la carta de Justícia, que admet que la llei orgànica del 2004 es queda curta perquè oblida algunes formes de la violència contra les dones més enllà dels maltractaments físics. "Mereix ser actualitzada i adaptada a les noves formes de violència que s'exerceixen sobre les dones", assegura la missiva.

Doble victòria feminista

En una conversa amb l'ARA, Avilés subratlla "el poder simbòlic" de la iniciativa legislativa que ara es tramitarà. Argumenta que, més enllà que finalment es canviï el Codi Penal i es reguli la violència econòmica com un tipus de violència de gènere, la mesura ha suposat també activar "una palanca de canvi" que fins ara no s'havia activat mai a Espanya ni a Europa, pel fet que sigui "una jutge de base" qui plantegi canviar la legislació "per adaptar-la a la realitat".

"El fet que ho hagi plantejat una jutge de base, que tenim un sostre de vidre, serveix també per reivindicar que les jutges també tenim veu jurídica", diu Avilés. "La justícia també pot ser feminista", conclou la jutge, que ara espera que es tramiti la modificació del Codi Penal.