El menú de l'aplicació donava la possibilitat de fer una avaluació per saber si l'usuari podia tenir covid-19, i oferia una guia informativa i un apartat per fer suggeriments. Per començar el test, calia facilitar una fotografia de la targeta sanitària balear i donar un telèfon de contacte. A continuació, el test demanava si l'usuari tenia cap símptoma del virus, com ara tos seca, febre, dificultats per respirar o sensació de falta d'aire, dolor constant al pit o desorientació. Una vegada acabada l'avaluació, s'iniciaria un seguiment periòdic dels símptomes i s'havien d'avaluar els casos, per preveure si un empitjorament podria requerir assistència presencial. Si l'usuari resultava sospitós de tenir el virus es facilitava un contacte amb el servei sanitari. La guia informava sobre què fer si es tenien símptomes o es convivia amb algú que s'hagués contagiat també oferia consells i recomanacions per a embarassades, persones sense recursos i casos d'aïllament domiciliari.
El Govern balear s'embulla amb l'aplicació del coronavirus
La Conselleria de Salut reclama a l'empresa que l'ha feta que la retiri cinc dies després de presentar-la enmig dels dubtes sobre les condicions de privacitat
PalmaEl Servei de Salut del Govern balear ha demanat aquest dimecres a l'empresa Apploading que desactivi l'aplicació per a mòbils Clinicovery, que havien presentat conjuntament tot just fa cinc dies, divendres passat, per facilitar el seguiment de l'evolució del coronavirus entre la població de les Illes. La Subdirecció de Tecnologies de la Informació de Salut afirma que ha pres la decisió "davant l'actual context de risc d'atac" contra l'aplicació i per "prioritzar la prevenció d'atacs i la protecció de dades". Tot i aquestes afirmacions sobre el perill d'atacs per internet a aplicacions que el Govern balear fa servir d'argument, el cert és que no ha fet públic que hagi desactivat cap altra aplicació ni servei telemàtic per aquesta mateixa raó. El comunicat afirma que "no hi ha hagut durant aquests dies cap filtració de dades ocasionada per un atac extern", però la realitat és que es començaven a acumular dubtes sobre les condicions de privacitat de l'aplicació i el tractament que es feia de les dades personals que recopilava.
L'advocat especialitzat en dret a internet Jorge Morell, membre de l'empresa Términos y Condiciones, explica que la política de privacitat de l'aplicació no tenia cap validesa perquè feia referència a la llei orgànica del 1999 i no a la vigent, que és del 2018. Clinicovery i el Govern no aclarien en cap moment qui tindria accés a les dades personals que facilitaven els ciutadans i tampoc queda clar què se'n farà ara que el servei ja no és operatiu. Cal recordar que el Govern balear no ha aclarit si l'aplicació es tornarà a activar en un futur proper. A més, les condicions de privacitat de l'eina tampoc no deien fins quan es guardarien les dades personals dels usuaris registrats, tot i que és obligatori. "Sembla que l'aplicació ja existia i la varen refer per donar un nou servei", indica Morell, i afegeix que per això el text legal de les condicions de privacitat semblava pensat per a un altre tipus d'aplicació.
Dilluns l'aplicació i la pàgina web per registrar-s'hi, després d'algunes aturades i canvis durant el cap de setmana, ja no funcionaven. Divendres per poder accedir-hi calia entrar a la pàgina web i donar una sèrie de dades personals, com ara un correu electrònic, nom i llinatge, un telèfon, el codi postal i fins i tot enviar una fotografia de la targeta sanitària. En canvi, diumenge se'n va fer una actualització que reduïa l'exigència de dades: només es demanava l'edat i si l'usuari era sanitari. L'advocat recorda que sempre s'han de demanar el mínim possible de dades i amb un telèfon i un DNI o el número de la targeta sanitària de la comunitat hauria estat més que suficient des d'un principi.
L'ARA Balears va preguntar dilluns a la Conselleria de Salut per què s'havien fet canvis en la informació personal requerida per activar l'aplicació durant el cap de setmana i quants de doblers havia costat l'eina. Salut no ha contestat cap d'aquestes preguntes.
Les Balears han estat una de les darreres comunitats autònomes a presentar una aplicació pròpia per fer un seguiment de la pandèmia, i cal tenir en compte que ja n'hi ha una d'estatal. Madrid, el País Basc, Catalunya, Aragó, Andalusia, Castella i Lleó, Múrcia, Navarra, el País Valencià i la Rioja tenen aplicacions pròpies, i la resta fan servir la del govern espanyol, que va posar en marxa un servei similar a principi d'abril indicant, precisament, que es feia per evitar "duplicitats". En el cas de les Illes la necessitat d'oferir una versió en català podia justificar desenvolupar una aplicació pròpia, però Morell comenta que també es podria haver intentat traduir l'eina estatal perquè "tècnicament és possible". A més, cal dir que la versió en català de Clinicovery era plena de faltes d'ortografia i textos en castellà, ja que la traducció ni tan sols s'havia acabat. La web on calia registrar-se també era només en castellà.
