El fong assassí que està exterminant els amfibis

Generalment, quan xerram d’amfibis ho solem fer associant-los als problemes que pateixen. Segons la Unió Internacional per a la Conservació de la Natura (UICN), es tracta del grup de vertebrats més amenaçats del món. Quasi un terç de les més de 7.000 espècies d’amfibis que hi ha al món presenta algun grau d’amenaça. Només a les darrers dècades s’han extingit unes 160 espècies. El 42% de les espècies d’amfibis del planeta estan en declivi i únicament l’1% està en expansió; la majoria són espècies invasores que estan colonitzant altres llocs.

Fins fa un temps els problemes dels amfibis estaven relacionats únicament amb la pèrdua i deteriorament del seu hàbitat. Entre aquests problemes, hi destaquen els agents abiòtics (canvis ambientals) com l’alteració i destrucció del medi (construccions, eliminació de basses, etc.) i la mort directa a causa d’atropellaments i del seu consum; també per problemes ambientals globals com el canvi climàtic, l’increment de la radiació ultraviolada, la pluja àcida a països industrialitzats i, per descomptat, la contaminació. En molts casos, tots aquests problemes actuen de manera sinèrgica i, per tant, les poblacions ho tenen complicat per poder sobreviure. En aquest sentit, els amfibis són animals molt sensibles als problemes del medi perquè literalment estan quasi ‘enganxats’ al terreny i tenen un desplaçament molt limitat, de pocs quilòmetres. Això vol dir que, amb tota probabilitat, sempre els afectarà qualsevol problema del medi allà on es trobin. Els amfibis tenen, doncs, tots els números d’anar acumulant cada un dels problemes que vagin sorgint.

També hi ha organismes vius que estan acabant amb els amfibis: nous i antics paràsits que abans tenien una incidència molt petita i que ara actuen amb més virulència sobre els amfibis afavorits per la incidència dels pesticides i els fertilitzants. D’altra banda, les espècies introduïdes també estant acabant amb molts amfibis. Per exemple, a Mallorca amb el cas de les colobres d’aigua i les granotes verdes. Les invasores o exòtiques competeixen i depreden sobre les espècies natives, com passa a altres llocs del món.

Malalties emergents

Però els entrebancs dels amfibis no s’acaben aquí. Entre els problemes biòtics també destaquen les malalties emergents. En els darrers anys han aparegut malalties noves, que els científics no sabien ni que existien i que, de sobte, han començat a matar grans percentatges d’amfibis a tot el planeta, sense cap sistema eficaç descobert encara capaç de combatre-les. Jaime Bosch és investigador del Museu Nacional de Ciències Naturals, un centre del CSIC amb seu a Madrid, i fa pocs dies es va desplaçar a Mallorca per participar en una conferència organitzada pel GOB a la Misericòrdia, a Palma, per xerrar sobre el ferreret i, en general, sobre les amenaces que afecten els amfibis. Vicepresident de l’Associació Herpetològica Espanyola, Bosch és un dels majors experts mundials en comportament i conservació d’amfibis i es dedica, des de fa anys, a l’estudi de les seves malalties emergents. També és responsable del Programa de Seguiment d’Amfibis del Parc Natural de Peñalara, on dirigeix el Centre de Cria d’Amfibis Amenaçats de la serra de Guadarrama (Madrid).

Bosch va explicar que aquestes malalties emergents estan produïdes per dos tipus de patògens: fongs i virus específics amb capacitat de matar els amfibis. Hi ha un patogen emergent que es coneix com el fong “assassí d’amfibis”, el Batrachochytrium dendrobatidis (BD), que és el causant de la malaltia de la quitridiomicosi entre els amfibis. Pot afectar pràcticament totes les espècies i presenta una alta virulència, en una carrera evolutiva que pot haver durat milers d’anys amb una “lluita” entre el patogen i l’hoste. Quan el patogen s’instal·la dins un grup nou de poblacions pot acabar amb aquestes amb molt poc temps, sense ni tan sols donar temps a l’hoste per defensar-se. A tot el món ja hi ha més de 500 espècies d’amfibis infectades, unes 200 de les quals estan patint un declivi molt important a causa d’aquest patogen. La UICN l’ha catalogat com “la malaltia més perillosa coneguda a la història dels vertebrats” per la potencial capacitat d’aniquilació de moltes de les 7.000 espècies d’amfibis conegudes a l’actualitat.

El Batrachochytrium dendrobatidis està distribuït per tot el món, amb una presència confirmada a més de 50 països. Les zones on es desenvolupa millor és al Tròpic, que és justament on hi ha el major nombre d’espècies i varietats d’amfibis. Els científics han necessitat dues dècades per saber com ha evolucionat el fong. Després d’haver fet estudis genètics, “ara a la fi ja sabem de què estam parlant”, explicà Bosch a la conferència, o sigui, un patogen introduït amb origen geogràfic a la península de Corea. Des d’aquí el virus s’ha anat propagant per tot el planeta, probablement afavorit pels moviments migratoris de persones i el comerç internacional d’amfibis, que mou milions d’exemplars procedents d’Àsia. Aquest fong està molt condicionat per les temperatures. Si són baixes, el fong presenta un creixement molt lent. A partir dels 17 graus centígrads, de sobte la població comença a créixer exponencialment, però quan arriba als 25 graus llavors decau. L’escalfament global fa que el fong hagi començat a aclimatar-se a zones d’alta muntanya on abans no podia viure. És per aquest motiu que, des dels anys 80, hi ha hagut un boom de mortalitat d’amfibis en zones altes de muntanya a la península.

Com en el cas de la serra de Guadarrama, on Bosch fa molts anys que desenvolupa tasques de conservació del tòtil o gripau llevadora ( Alytes obstetricans ). El 1997 ell i el seu equip van trobar els primers casos coneguts a Europa del fong BD. En tres anys al massís de Peñalara, a Guadarrama, va desaparèixer el 98% de la població de tòtils. Però Guadarrama va ser, afortunadament, un dels sis llocs on l’espècie va sobreviure; a la resta, en canvi, va desaparèixer completament.

Segons Bosch, “és molt important que la gent sàpiga que existeixen aquests patògens i que s’entengui que comprar un galàpet i deixar-lo anar a la natura no només pot provocar que acabi competint amb una altra espècie, sinó que pot ser portador d’un patogen que està causant autèntics desastres. També els que treballam amb amfibis hem de tenir molta cura, perquè podem transmetre les espores del fong sense voler per diferents llocs”. Per desgràcia ja ha aparegut una segona espècie d’aquest fong, del mateix gènere, que es diu Batrachochytrium salamandrivorans i que també prové d’Àsia. Aquesta espècie sí que presenta espores de resistència, és a dir, espores que aguanten la sequedat. El nou fong ja és a Europa i també a Espanya i afecta sobretot poblacions de salamandres i de tritons.