La flexibilitat cognitiva

Aquesta capacitat del cervell permet adaptar els pensaments i la conducta amb facilitat davant situacions canviants i noves

Moltes som les persones que tendim a ser rígides a l’hora de fer alguna activitat o rutina. Enfront de les situacions que ens anam trobant durant el dia a dia, si hi ha una manera per afrontar-les que sempre ens ha funcionat, ja no n’utilitzam una de nova. Però què passa quan aquesta manera d’actuar ja no ens funciona? Què passa quan les passes a seguir no són les mateixes de sempre? Aquí és quan ens solem bloquejar i moltes voltes no som capaços de trobar una alternativa o una altra manera de fer les coses.

Així, si als adults ens pot suposar un problema la falta de flexibilitat, imaginau el que suposa en el cas dels infants, i sobretot en aquells que tenen una baixa tolerància a la frustració. Però també és cert que un entrenament des de ben petits pot ser beneficiós per a la millora de la flexibilitat cognitiva en el futur.

QUÈ ÉS?

L’ambient en el qual vivim és canviant i les fórmules que ens han servit en el passat potser no serveixen en el context nou. Aquí és on entra en joc la flexibilitat cognitiva, que proporciona l’habilitat per canviar de resposta, aprendre dels errors, dividir l’atenció i canviar d’estratègies.

La flexibilitat cognitiva és la capacitat que té el cervell per adaptar els pensaments i la conducta amb facilitat davant situacions canviants i noves. També té a veure amb la capacitat mental per poder realitzar diferents tasques, canviar el focus d’atenció i pensar en múltiples conceptes simultàniament.

QUÈ PASSA SI HI HA DÈFICIT?

Algunes de les dificultats que mostren els nins i les nines amb dèficit en la flexibilitat cognitiva són:

- Dificultats per adaptar-se als canvis. Els costa acceptar les situacions i els canvis inesperats.

- Rigidesa a l’hora d’entendre i acceptar les diferents opcions i alternatives. Tenen dificultat a l’hora de deixar de veure només una resposta com a vàlida.

- No solen veure les solucions o les respostes intermèdies; les coses són correctes o incorrectes, bones o dolentes.

- Cerquen activitats o rutines estàtiques o predictibles.

- Presenten una resistència activa als canvis.

- No els agrada la incertesa.

- Els costa sortir de la zona de confort.

BENEFICIS D’UN ENTRENAMENT

- Facilita el maneig de diverses tasques i de diferents conceptes simultàniament.

- Es produeix una millora en la capacitat per generar major nombre d’alternatives de resposta.

- Una major flexibilitat implica una major creativitat.

- Ens fa ser més optimistes.

- Augmenta la tolerància enfront dels errors i els canvis de plans.

- Millora el grau d’empatia, cosa que els permet posar-se en el lloc dels altres i arribar a acords comuns més fàcilment.

- És un element important relacionat amb la resiliència, capacitat per sobreposar-nos davant moments crítics i adversos i adaptar-nos-hi.

ACTIVITATS PER REALITZAR

- Primer, l’infant ha d’entendre què significa ser flexible, i una manera de fer-ho és a través d’activitats i jocs. Per exemple, fer formes amb plastilina o comparar el nostre cervell amb la fluïdesa de l’aigua posant diferents recipients on l’aigua canviï de forma o d’estat líquid, sòlid i gasós.

- Observar diferents rutes per arribar a un lloc a través d’un mapa.

- Resoldre problemes en què hi hagi diferents maneres d’arribar a la mateixa solució. Per exemple, 9+1, 3+7, 4+6, 20:2, 5x2, 2x5: totes donen com a resultat 10.

- Treballar amb peces Lego per tal de veure la varietat de construccions que s’hi poden fer.

- Jugar amb els sinònims: diferents paraules poden significar el mateix.

- Compartir situacions quotidianes en les quals ens hem equivocat i així perdre la por de la frustració.

- Practicar cometent errades a propòsit.

- Jugar a inventar-se la utilitat o diferents maneres d’utilitzar un objecte.

- Fer una acció o una activitat de maneres diferents.

- Incloure variacions per ensenyar el mateix. Per exemple, seguir diferents passes per resoldre una operació matemàtica.

- Crear situacions hipotètiques en què apareguin canvis impredictibles i cercar-hi possibles solucions.

- Fer petites variacions a la rutina diària. Per exemple, canviar la manera de fer el llit o fer diferents camins per anar a l’escola.

- La música pot ser una molt bona aliada per treballar la flexibilitat cognitiva, ja que una mateixa cançó pot sonar de diferents maneres. Una activitat seria fer diversos ritmes més lents, més ràpids, més suaus o més forts.

Mari Mateu és piscòloga de Creix

EDICIÓ PAPER 17/08/2019

Consultar aquesta edició en PDF