El fantasma de la tragèdia d’Horta de Sant Joan
El 21 de juliol farà cinc anys de la mort dels cinc bombers que van quedar atrapats per les flames
BarcelonaNo s’ho poden treure del cap. Ni els familiars de les víctimes, ni els veïns de la zona, ni les autoritats locals. El 21 de juliol farà cinc anys de la mort dels cinc bombers que van quedar atrapats per les flames en l’incendi d’Horta de Sant Joan. Un altre membre dels GRAF va quedar-hi ferit molt greument i encara pateix seqüeles serioses.
Aquests dies, mentre lluiten contra el foc a Tivissa -a poc més de 50 quilòmetres del lloc d’aquella tragèdia-, tothom hi pensa i tots es volen assegurar que no es repetirà el desastre, desencadenat un migdia en què semblava que el foc començava a estar controlat.
“Si cal, que cremi més bosc”
Un dels que ha evidenciat aquests pensaments, que uneixen el que va passar fa cinc anys amb la por actual, ha estat l’alcalde de Tivissa, Jordi Jardí, que ha advertit: “Prefereixo que el foc cremi més hectàrees de bosc que un Horta de Sant Joan 2”. I també és a primera línia Xavier Pallarès, l’alcalde d’Arnes d’aleshores i d’ara. La diferència per Pallarès és que fa cinc anys era a l’oposició. En aquell moment, com a diputat de CiU, li va tocar exigir responsabilitats al conseller d’Interior, Joan Saura, en la comissió parlamentària sobre el cas. Actualment és a l’altra banda: és el delegat del Govern a les Terres de l’Ebre.
Reclamació de 2,5 milions
Mentre que la Generalitat ha canviat de color, les famílies de les víctimes continuen on eren, demanant que se’ls reconegui el patiment i que se’ls intenti compensar.
En el procés penal, l’Audiència de Tarragona va exculpar Carles Font, el Delta Zero dels Bombers que el dia de la tragèdia controlava el dispositiu. Finalment, només seran jutjats els dos piròmans acusats d’haver provocat el foc, que continuen en llibertat provisional i imputats per incendi intencionat i per homicidi imprudent.
El que no queda clar és si l’administració acabarà pagant per la “descoordinació” que els jutges sí que han admès que hi va haver. Fora del procés penal, la Generalitat té sobre la taula una reclamació patrimonial per valor de 2,5 milions d’euros.
Les famílies afectades van demanar aquesta quantitat com a indemnització pel “mal funcionament de l’administració”, segons l’advocat Pau Simarro. El Govern té sis mesos per respondre i després pot demanar una pròrroga de mig any. “Espero que en aquest temps diguin alguna cosa”, matisa Simarro. Si no hi ha resposta, el març de l’any que ve la reclamació anirà a parar al jutjat contenciós administratiu. I començarà una nova espera, sis anys després dels fets.