SOCIETAT

L’explotació sexual també afecta menors de fora dels centres

El doctor en Sociologia de la UIB Lluís Ballester avisa que les escoles haurien de vigilar els mòbils dels seus alumnes

Els 16 casos d’explotació sexual de menors tutelats per l’Institut Mallorquí d’Afers Socials (IMAS) fets públics aquesta setmana han fet saltar l’alarma d’un fet que pot afectar qualsevol adolescent de les Illes, tant de dins com de fora dels centres de protecció. El Consell de Mallorca va reconèixer que 15 al·lotes i un al·lot que viuen actualment als seus centres han estat prostituïts. Ho va admetre arran de la violació grupal d’una menor de 13 anys al barri palmesà de Corea la nit del 24 de desembre de 2019. La jove, que compta entre aquests 16 casos, va explicar que la mateixa nit que la varen agredir li havien ofert doblers a canvi de sexe. Ara la traslladaran a un centre de fora de Palma, si no s’ha fet ja, lluny dels captadors de menors. Però el Govern, el Consell i els experts tenen clar que el seu cas no és un problema exclusiu dels menors tutelats, sinó que ho és de tota la societat.

Prostitució de menors: una realitat silenciada a les Balears

La presidenta del Consell de Mallorca, Catalina Cladera, no amaga que “hi ha un problema” i que l’IMAS fa anys que treballa en aquesta qüestió, insisteix que “és un problema que té la societat” i que “cal combatre’l tots junts”. La consellera d’Afers Socials del Govern balear, Fina Santiago, segueix la mateixa línia en la seva valoració dels fets: “Tenim un repte social davant la protecció dels menors tant de centres com de fora”. Diu que cal parlar “dels homes que necessiten tenir relacions sexuals amb adolescents” i recorda que, si no hi ha demanda, no hi haurà oferta.

El doctor en Sociologia i Filosofia i professor de la UIB Lluís Ballester subratlla que aquest problema “afecta tots els sectors socials” i que en cap cas les adolescents es prostitueixen, sinó que sempre “són explotades sexualment”. Ballester diu que els explotadors són “canalles que abans ho feien al sud-est asiàtic” i que ara “ho fan aquí”. Realment, afirma, si es posa el focus en els sistemes de protecció, és perquè “són els únics que saben el que passa”; i adverteix que els centres educatius convencionals “haurien de revisar quines aplicacions mòbils usen alguns dels seus alumnes o les festes que freqüenten” per saber què passa a les seves escoles i instituts.

Com a recepta, el professor universitari proposa “lleis que protegeixin les víctimes dels explotadors, investigació i programes preventius”, juntament amb “educació emocional, afectiva i sexual”. La legislació actual, diu, “ha perdut eficàcia, pels canvis que s’han produït”, però la convenció de les Nacions Unides sobre els drets de l’infant i l’adolescent estableix que “els estats es comprometen a protegir els infants contra totes les formes d’explotació sexual i violència sexual”. El sociòleg fa èmfasi en el tractament mediàtic que s’ha fet dels 16 menors tutelats prostituïts, “personalitzats a través d’una nina del sistema de protecció”. Això, assegura, “genera morbo” i fa que aquests joves siguin “revictimitzats”.

Un centenar d’illencs cerquen mantenir al·lotes a canvi de sexe

L’Oficina Balear de la Infància i l’Adolescència (OBIA) ha obert un expedient informatiu per “comprovar quins mitjans de comunicació poden estar incorrent en una vulneració dels drets dels menors” quan donen referències concretes de la víctima, amb la intenció de posar-ho en coneixement de la Fiscalia, explica el seu president, Serafín Carballo. “Quan feim afirmacions com que la totalitat de les menors de centres tutelats es prostitueixen, en dificultam la integració a l’escola, per exemple, perquè tant els seus companys com els pares les poden veure com unes empestades”, alerta.

Prostitució en hotels

El negoci de la prostitució, impulsat pel turisme, mou a les Illes uns 50 milions d’euros l’any i té devers 100.000 clients, segons dades del Grup d’Estudi de la Prostitució a les Balears (GEPIB). El mateix IMAS va detectar el 2018 tres casos de menors d’edat no tutelats que havien estat explotats sexualment. I fins i tot una de les grans companyies hoteleres de l’Arxipèlag ha admès a l’ARA Balears que n’ha detectat casos, i hi ha pres mesures. Això no obstant, la majoria d’empreses del sector prefereixen fer veure que no existeixen. Beatriz Benavente, psicòloga de la fundació RANA, entitat que lluita contra l’abús sexual infantil a les Illes Balears, afirma que s’ha creat un nou perfil de menor explotada sexualment: és de classe mitjana, no té problemes ni pateix maltractaments. Aquest perfil, diu, està relacionat amb el fet que vivim en una societat “que es basa en el consum de tot, inclòs el cos”.

En qualsevol cas, la Policia Nacional i la Guàrdia Civil han negat aquesta setmana, arran dels carrers casos, que existeixi una xarxa de prostitució infantil. Segons la Delegació del govern espanyol, el desembre de l’any passat es varen detenir tres persones relacionades amb aquest delicte, les quals no tenien cap relació entre elles. Tot i això, la Fiscalia ha admès que ha rebut els darrers anys diverses denúncies per explotació sexual de menors i ha anunciat que investigarà els 16 casos de l’IMAS.

EL GOVERN RECLAMA MÉS POLICIA EN LLOCS ON SE SAP QUE CAPTEN LES VÍCTIMES

La consellera d’Afers Socials del Govern, Fina Santiago, i el president de l’Oficina Balear de la Infància i l’Adolescència (OBIA), Serafín Carballo, qüestionen que hi hagi prou policia als llocs de Palma on actuen els captadors que cerquen menors per explotar-los sexualment. L’anomenat parc Wifi Llevant, els banys de l’estació Intermodal i la plaça d’Espanya són els tres indrets de Palma on actuen els captadors i els prostituïdors de menors, segons el president de l’OBIA. La Policia Nacional defensa que “hi ha policies en aquestes zones, i bastanta, tant uniformada com de paisà”, però Carballo assegura que “habitualment no, o almenys no se’n veuen”.

EDICIÓ PAPER 22/02/2020

Consultar aquesta edició en PDF