Societat 15/11/2019

Prostitució de menors: una realitat silenciada a les Balears

A les Illes també hi ha adolescents que venen el seu cos i una gran cadena hotelera admet que n’ha detectat casos, tot i que el fenomen passa desapercebut i és especialment difícil de constatar

Maria Fuster
7 min
Prostitució de menors: una realitat silenciada a les Balears

PalmaEl negoci de la prostitució, impulsat pel turisme, mou a les Illes uns 50 milions d’euros l’any i devers 100.000 clients, segons el Grup d’Estudi de la Prostitució a les Balears (GEPIB). Una part d’aquest negoci és especialment fosca: la que afecta menors de 18 anys. No només passa en paradisos exòtics i països llunyans, n’hi ha a les Balears mateix. L’Institut Mallorquí d’Afers Socials (IMAS) en va detectar tres casos l’any passat, però bona part del problema passa desapercebut. Hi ha entitats que fan feina per combatre-la, treballadors d’hotels que ho saben i estan alerta per si la detecten i fins i tot una gran companyia hotelera ho ha admès a l’ARA Balears. N’ha vist casos i treballa per evitar-la, però no ho té fàcil; la majoria d’empreses del sector prefereixen fer veure que no existeix.

De vegades aquesta prostitució no és tan directa com es podria imaginar, pot ser a canvi de regals, però no deixa de ser-ho. “Dels 14 als 18 anys hi ha al·lotes que estan venudes”, afirma Lluís Ballester, professor de la Universitat de les Illes Balears i un dels principals experts d’Espanya en prostitució. Ho diu en sentit metafòric, però també literal. “No hi ha cap control i les joves viuen fascinades pel consumisme”. Així, s’ha creat un nou perfil de menor explotada sexualment: és de classe mitjana, no té problemes, ni pateix maltractaments, assenyala Beatriz Benavente, psicòloga de RANA, entitat que lluita contra l’abús sexual infantil a les Balears. Aquest perfil, diu, està relacionat amb el fet que vivim en una societat “que es basa en el consum de tot, inclòs el cos”.

Un recepcionista d’una gran companyia hotelera admet a l’ARA Balears que ha pogut constatar que a Mallorca hi ha prostitució de menors. Demana que no en publiquem el nom ni res que el pugui identificar. “Puc dir que els dos darrers anys n’he vist menys casos, segurament perquè des que tenim formació sobre el tema, hi posam barreres”, afirma. La principal barrera, diu, és a la recepció mateix. Si no intercepten el depredador sexual a l’entrada, però sospiten d’algú, també saben com actuar. Per començar, cal comunicar-ho a un superior, però sense deixar d’estar-ne atents. “Els has de fer sentir que els observes, que els controles, perquè ells van d’amagat”, explica. Ell sap que té la confiança de l’empresa per poder informar-ne, i també per equivocar-se. “Hi ha vegades que no és el que sembla, però m’estim més estar vigilant, deixar-ho passar és amagar el problema”, diu. Té prou anys d’experiència en el sector per saber-ne valorar la importància, i dos fills que el fan ser-ne més conscient.

Melià, Barceló, Iberostar, RIU i també la Federació Empresarial Hotelera de Mallorca són firmants de The Code, el codi de conducta d’ECPAT Internacional, una entitat amb seu a Bangkok que, des del 1990, lluita contra el turisme sexual. L’ARA Balears s’ha posat en contacte amb totes aquestes grans cadenes i la majoria ni tan sols han volgut contestar si havien notat el problema. Una de les companyies ha admès que l’ha detectat i que treballa per combatre’l, però demana que no se’n publiqui el nom. Només des de la direcció de RIU s’ha accedit a concedir una entrevista, amb la directiva de Recursos Socials Corporatius, Catalina Alemany, que podeu llegir tot just després d’aquest reportatge.

Un fenomen invisible

La prostitució de menors, explica Benavente, és molt difícil de detectar “perquè no hi ha els serveis socials damunt de les al·lotes” i es pot amagar perfectament. Afirma que, sabent que existeix i com funciona, “es pot veure en els hotels”, on hi ha clients que cerquen un tipus de servei exclusiu, però que passen desapercebuts. “Ningú no se n’adonarà si no hi ha tot el personal de l’hotel format per poder veure que hi ha un menor en risc de ser explotat sexualment”, assegura, “des de la recepció passant pels grums fins a les cambreres de pis”. I, a més, tot això no serveix de res si el treballador no té la certesa absoluta que l’empresa respondrà. “A les formacions que hem fet ha sortit que tenen por de perdre la feina, si en parlen”, explica la psicòloga, “però si tens el suport de la companyia i saps que no et trauran al carrer, sinó al contrari, que et premiaran, faràs el que s’espera de tu”.

RANA fa dos anys que imparteix cursos de formació a personal que fa feina en el sector hoteler. Fins que varen començar, el material que hi havia per als hotels era més informatiu i venia només d’ECPAT Internacional. “És molt important fer feina directament perquè està sortint a la llum una realitat amagada, que molta gent pensa que només passa a l’altra banda del món”, afirma Beatriz Benavente.

L’explotació sexual afecta més de dos milions de menors de 18 anys a tot el món i els experts afirmen que on hi ha turisme, hi ha prostitució, i que on hi ha prostitució, hi ha explotació sexual infantil. A les Balears no s’ha quantificat encara la dimensió del problema. “No hi ha epidemiologia de la prostitució infantil a les Illes, i mentre no n’hi hagi, se’ns escapen moltes coses”, reconeix Ballester. Benavente treballa en un estudi que pretén oferir marcadors per poder detectar-ne casos en tots els àmbits. “El turisme amaga moltes coses. Dona molts de doblers, hi ha de tot, també menors gats i que es poden estar prostituint. La meva experiència és que hi ha un descontrol total”, explica Aina Duran, que ara treballa amb RANA, però que també ha fet feina de carrer per les zones costaneres turístiques amb l’entitat Casal Petit, que atén dones víctimes de tràfic per explotació sexual. “El turisme fa sensació d’impunitat. Pensen ‘ho faig aquí perquè ningú no em coneix’”, afirma Benavente. Explica que a l’estiu augmenten les denúncies d’agressions sexuals, i que el consum sense control d’alcohol i drogues “et pot desinhibir fins que fas coses que mai no havies pensat que faries, com pagar per tenir sexe amb una menor”.

Intent de captació

“A Instagram hi ha autèntics caçadors de menors. S’ha disparat el tema de captar nines perquè no hi ha consciència que sigui una agressió i perquè les relacions sexuals s’han banalitzat”, assenyala la directora del centre Jorbalan de la Fundació Amaranta Balears, Susana Pulido. Una de les menors del centre va ser víctima d’un intent de captació. Quan varen passar els fets, Sonia Ulloa tenia 16 anys. Ara en té 18 però parla amb la seguretat i la convicció d’algú més gran. “Em va oferir el darrer iPhone per 1.500 euros”, recorda. Ella li va dir que no i l’home la va respondre amb una altra oferta: “100 euros i fotos i vídeos”. La vegada següent li va demanar si sabia què era un sugar daddy, una manera encoberta d’anomenar un client de la prostitució de dones joves, en què ell no paga directament amb doblers, sinó que paga els estudis, sopars, roba i suposats regals. Ulloa s’hi va negar, però ell no es va aturar: “Em va oferir que, si li duia amigues, per cada una em pagaria 60 euros de comissió”.

Ella va comentar l’oferta a una coneguda. “Em va dir que li interessava, que si havia venut coca i marihuana, per què no havia de vendre les seves amigues?”. Ulloa llavors ho va explicar a Susana Pulido, que va aconseguir el número de telèfon de l’home. “El va trucar i li va dir que era la meva mare i que el denunciaria per pederasta i per proxeneta i per intentar ficar-me a mi i no sé a quantes més en això”, recorda orgullosa la jove. La directora de Jorbalan no pot amagar la frustració: “Ho vàrem denunciar a la policia i en varen investigar les xarxes socials, on es veia clarament el que feia, però la denúncia no va prosperar. La sensació que tenim i que té la víctima és que no passa res”.

Pulido explica que perquè hi hagi un abús sexual “hi ha d’haver una víctima, un agressor i un guardià incompetent, que pot ser la família, la policia o tota la societat”. Sonia Ulloa va decidir partir de ca seva quan tenia 14 anys. “Estava cansada de fer de la mare de la meva mare”, que patia alcoholisme, recorda. Quan parla de la seva infància hi ha moments en què és a punt de plorar. S’aguanta, forta, però li tremola el llavi. Ha vist com conegudes seves, menors com ella, es prostituïen. “S’ha d’entendre que també han viscut un món molt dur”, diu. Recorda que nins i nines d'un centre de menors de vegades s’escapaven i anaven a Gomila, on hi ha camells i proxenetes. “T’explicaven que ho havien fet a canvi de 100 euros o de roba de marca. Alguns hi anaven perquè era la seva manera d’aconseguir coses i d’altres es veien forçats a fer-ho”.

Les menors en risc d’exclusió no són ni molt menys els únics objectius dels depredadors que intenten captar joves a través de les xarxes socials. Patrícia Barranco, de la Fundació Amaranta, va començar a fer preguntes a les joves dels instituts, en un taller que hi fa sobre el tràfic de persones per a l’explotació sexual. “El 90% de les estudiants de tercer i quart de Secundària i de Formació Professional han rebut fotos de desconeguts explícitament sexuals, entre el 40% i el 50% de les adolescents han rebut propostes per fer-se àlbums de fotografies”, explica. I les mestres no ho sabien. Fa tres anys que fan aquests tallers i hi han passat 3.600 joves.

Fonts de l’IMAS afirmen que estan valorant la posada en marxa “al llarg d’aquesta legislatura” d’una campanya de sensibilització a les escoles. La Direcció Insular d’Infància i Família forma part d’una comissió de treball sobre prostitució infantil, en la qual també participen les diferents administracions, institucions i entitats implicades en la lluita contra aquest fenomen.

Jaume Perelló, treballador del Casal Petit, assegura que fa dos anys varen detectar que una de les víctimes de tràfic que havien arribat al centre des d’Eivissa era menor d’edat, “pel seu comportament infantil”. Ara, a Manacor, es jutja un home per haver donat cànnabis a una nina de 14 anys a canvi de sexe, conta l’advocat Miquel López. Un altre misser, Pere Capellà, assenyala que aquest estiu als jutjats hi va entrar un cas de menors arribats de Romania i Bulgària per prostituir-los en zones turístiques. “Fa dos o tres anys que els funcionaris als jutjats ja no se sorprenen”, comenta Capellà. Però fonts de la Policia Nacional asseguren que no tenen constància de casos recents d’explotació sexual infantil. “A l’Arenal, a un xalet, vàrem trobar una menor fa uns dos d’anys”, explica el portaveu de la unitat central de xarxes d’immigració il·legal de la policia, Gonzalo Calleja. Segons Benavente, només surten a la llum aquests casos aïllats, menors que arriben als jutjats per un altre delicte. Alerta que hi ha una realitat amagada de menors explotats sexualment i condemnats al silenci.

stats