MASCLISME

El negoci del sexe fa l’agost amb la massificació turística

Els vincles entre la cara més fosca de la prostitució i el turisme evidencien, segons els experts, la necessitat de replantejar el model
El negoci del sexe fa l’agost amb la massificació turística / MARIA FUSTER

Juliet Osagie (nom fictici) no té més de 25 anys i ja en fa uns quants que es prostitueix a Magaluf entre el maig i l’octubre. Conta que treballa sis hores al dia a l’avinguda de Magaluf amb cinc companyes més, totes de Nigèria. En les mirades i les paraules que es creuen es fa evident un vincle de germanor. Corrobora que a l’arribada massiva de turistes a la zona l’acompanya un increment espectacular de dones que exerceixen la prostitució. Les Balears són al capdavant de les destinacions turístiques d’Espanya, que és, alhora, un dels estats europeus amb més oferta de turisme sexual. El Grup d’Estudi de la Prostitució a les Illes Balears (GEPIB) calcula que a l’Arxipèlag hi ha prop de 600 dones que es dediquen habitualment a la prostitució. Aquesta xifra es multiplica per quatre i arriba a les 2.350 quan s’hi sumen les que ho fan de manera esporàdica durant la temporada alta turística.

A Mallorca, la prostitució més vinculada al turisme es concentra entre l’abril i l’octubre a la Platja de Palma i a Magaluf, on, a l’hivern, segons la Policia Nacional, no queda pràcticament cap dona. L’escenari canvia completament quan arriba la calor. Els clubs i els carrers vessen de dones que ofereixen sexe davant de tothom i encara n’hi ha més que ho fan per internet, en webs d’anuncis classificats i portals especialitzats. El negoci de la prostitució mou a les Illes 50 milions d’euros anuals i més de 100.000 homes paguen cada any per consumir-ne, segons el GEPIB.

Les entitats especialitzades han detectat els darrers quatre anys un increment notable de la prostitució a Magaluf, la Platja de Palma, Sant Antoni i Eivissa, coincidint sobretot amb la temporada turística. “Pensam que són les màfies, que ho mouen. De vegades, les prostitutes diuen que ni tan sols saben on són. Se senten desubicades”, explica Magdalena Alomar, coordinadora del Casal Petit, que es dedica a atendre persones que estan o han estat en situació de prostitució. Les dones, afegeix, sovint comenten que venen d’altres llocs de la Península, on viuen durant l’hivern, i, fins i tot, de les Canàries i d’Itàlia. Belén Matesanz, coordinadora de Metges del Món de les Balears -que en aquest camp fa feina amb la Creu Roja i la Fundació Amaranta- també ho ha comprovat, i lamenta la connexió entre el turisme i la prostitució: “Aquí es promou el turisme barat i de gatera, que condueix al sexe fàcil. I quin sexe és més fàcil que el que es paga?”.

Sensibilització aquí i a l’origen

El primer pla autonòmic contra el tràfic de dones, que s’ha aprovat aquest mes, preveu aprofundir en la relació entre la prostitució i el turisme. Matesanz defensa que és necessari abordar el fenomen a les fires turístiques i que, sobretot, convé “incidir en els turoperadors”. Anna Mascaró, mediadora intercultural de l’IB-Salut de Son Gotleu, adverteix que a Mallorca la droga i la prostitució ja formen part de l’oferta complementària al turisme.

Susana Ortega, treballadora social de l’Institut Balear de la Dona que ha participat en l’elaboració del pla, considera necessari facilitar eines i impartir formació als empresaris de l’oci per tal que puguin detectar ells mateixos les víctimes del tràfic. De fet, l’any passat Matesanz i Ortega varen treballar plegades per sensibilitzar alguns hotelers i comerciants de Mallorca en un moment difícil, quan alguns “empresaris i veïns descarregaren el seu odi sobre aquestes dones i les acusaren de ser unes delinqüents”. Mascaró subratlla que pràcticament totes les dones que exerceixen la prostitució, de fet, són prostituïdes: “Compleixen els indicadors de víctimes del tràfic encara que no estiguin reconegudes amb aquesta etiqueta”. La seva situació és de “feblesa”, insisteix Mascaró, i la majoria, que no té documents d’identitat, “no té la possibilitat de sortir de les xarxes de tràfic”, que, per altra banda, els han “facilitat el projecte migratori”.

Conèixer els vincles entre el negoci del sexe i el tràfic de persones és clau per al cap de la Unitat de Xarxes d’Immigració i Falsedat Documental (UCRIF) de la Policia Nacional de les Illes Balears, Gonzalo Calleja, que coneix de ben a prop els mètodes que utilitzen els captadors i els proxenetes per enganar les víctimes, sovint amb falses promeses d’una vida més digna i imposant-los deutes per compte del viatge que poden arribar als 50.000 euros. “Quan arriben a Espanya, les forcen a prostituir-se i les obliguen a entregar-los els guanys”, explica Calleja.

La majoria dels proxenetes capten dones de Romania, Bulgària, Ucraïna i Nigèria, el proveïdor més important de la prostitució a les Balears. “També tenim indicis de tràfic de dones provinents de la Xina, moltes de les quals acaben oferint massatges en alguns locals de Palma”, afegeix. “Creim que en realitat són una tapadora i hi ofereixen serveis sexuals, però mai no hem aconseguit que cap d’elles ens ho confirmi”, admet. Els captadors solen ser “homes que provenen de països pobres, no treballen i viuen exclusivament dels ingressos de prostituir” les seves víctimes, explica l’agent. Per a Mascaró, cal emmarcar el proxenetisme en la qüestió del gènere: “Vivim en una societat masclista, on el poder és un valor i qui paga, mana”, conclou.

El masclisme al mercat del sexe

Els clients són majoritàriament turistes alemanys, a la Platja de Palma, i britànics, a Magaluf. “Van passats d’alcohol i drogues i tot els és igual”, apunta Calleja. Cal tenir en compte, però, que, segons la coordinadora del Casal Petit, no són pocs els mallorquins que s’aprofiten d’aquesta prostitució, més vinculada al turisme, per fer-ne ús en les mateixes condicions. Juliet Osagie explica que els homes que paguen per sexe poden ser amables o violents. Depèn de cada cas. Més que d’ells, es queixa, sobretot, del tractament que ella i les seves companyes reben per part de la Policia Local. Assegura que, en cas de conflicte, sempre donen la raó als clients o prostituïdors. Té més bon concepte de la Guàrdia Civil. A diferència dels policies municipals, diu, els guàrdies parlen anglès i les defensen si les agredeixen.

Un dels problemes més greus d’aquest escenari, segons el cap de la UCRIF, és l’explotació sexual lligada a la prostitució, que sovint s’assimila a l’esclavatge: “Sabem que en alguns clubs s’obliga les dones a treballar fins a 20 hores al dia” en què han d’estar plenament disponibles. “Si ve un client a les quatre de la matinada, les desperten per tal que s’exhibeixin. I si l’home les tria, les forcen a treballar”, explica. Per a la Policia Nacional, l’explotació laboral és més fàcil d’identificar i combatre. El problema, segons Calleja, és que “guanyar doblers amb la prostitució no és il·legal, segons moltes sentències judicials”. Mascaró opina que per millorar la seva atenció cal “ensorrar l’Europa fortalesa, que genera aquest tipus de migracions”. El tancament de fronteres, diu, “beneficia les xarxes de tràfic i cosifica les persones”.

Xifres i veus que desafien la invisibilitat i l'estigma social

Les dones prostituïdes a les Balears es disparen durant la temporada alta, segons les dades de Metges del Món. Entre l’1 de gener i el 15 d’abril del 2018 es comptaren a Mallorca i Eivissa 567 dones en situació de prostitució. Entre el 16 d’abril i el 15 de setembre, el recompte va pujar fins a les 1.025. Des del 16 de setembre fins a final d’any, la xifra va disminuir a 504. Aquestes dades constitueixen només “la part de l’iceberg que sobresurt de l’aigua”, explica Belén Matesanz, coordinadora de l’entitat a les Balears. Són 851 més que les registrades el 2017, el mateix any que el Grup d’Estudis de la Prostitució de les Balears (GEPIB) va treure a la llum algunes declaracions de les 381 entrevistades a Magaluf (una de les zones amb més turisme). Una dona, per exemple, hi explicava com cobrava: “És la primera vegada que em paguen”, assegurava, i afegia que la seva cap li havia fet un contracte per cotitzar quatre hores diàries. “Si em venen sis clients i n’obtinc 300 [euros], me n’enduc el 60% i la resta se la queda el club”, explicava la dona.

EDICIÓ PAPER 22/06/2019

Consultar aquesta edició en PDF