Incertesa a la fossa de Calvià perquè no apareixen les restes que s'hi estan cercant

Fins ara només hi han trobat sis cossos d'enterraments ordinaris que no tenen res a veure amb les víctimes de la Guerra Civil, però encara queda marge

Les tasques d'exhumació de la fossa de Calvià, que varen començar aquest dimarts passat , creen incertesa entre els arqueòlegs que hi treballen, atès que fins ara només s'hi han trobat sis cossos d'enterraments ordinaris.  Almudena   García - Rubio  Ruiz, directora de l'excavació, explica a l'ARA Balears que "tot això ens desconcerta una mica perquè el testimoni directe apuntava cap a aquesta zona del cementeri, encara que tenim una mica de marge abans d'excavar l'altre passadís".

García - Rubio  assegura que les restes de taüts, les fosses individuals i les restes de calçat trobades confirmen que "no són els cossos que cercam, ja que aquests varen ser enterrats sense roba". Tot i això, afirma que "en els registres s'esmenten files i ara hem de trobar l'adequada".

Aquest dimecres, un familiar d'un dels nínxols es va acostar molest perquè s'havia assabentat d'aquests moviments de terres davant la tomba del seu familiar pels mitjans de comunicació. La directora recorda que el passat mes de juliol es va fer un acte per explicar el que es faria, en què es varen convocar tants els familiars de les víctimes com els propietaris de les sepultures. "Potser aquesta persona no s'havia assabentat, però uns altres sí", valora.

A més, afegeix que "de tota manera, les tombes no es veuran afectades per les obres i és qüestió de dues setmanes que tot torni a quedar com abans". Durant la jornada d'aquest dijous "avançarem pel passadís que en un principi no s'havia d'obrir, perquè el testimoni ens va assenyalar un punt concret que, no obstant això, no és tan clar", aclareix  García - Rubio .

Respecte de l  testimoniatge, l'arqueòloga explica que "es tracta d'una dona que aleshores tenia 16 anys, per la qual cosa no era una nina i pot tenir records clars". No obstant això, aquest cementeri ha canviat completament des del 1936 fins ara. A més, la directora confessa que "hem tingut moltes cerques negatives perquè els cementeris, paradoxalment, són terrenys amb molt de moviment de terres".

A la fossa de Calvià, sis tècnics de la  Sociedad de Ciencias Aranzadi i un grup de voluntaris illencs, entre els quals hi ha un calvianer, s'encarreguen de dur a terme la recuperació dels 14 cossos que s'espera trobar-hi. Les tasques duraran entre dues i tres setmanes, segons com es vagin desenvolupant els esdeveniments. García-Rubio destaca que "e l sediment és tou, cosa que ens facilita el treball". A més, l’horari de les visites serà de dimarts a divendres de les 8 a les 14 h i de les 16 a les 18 h.

A més, segons ha pogut saber l'ARA Balears, es varen localitzar familiars de Bartomeu Cabanellas Botia i Josep Pont Cladera, dos dels tres pollencins suposadament sepultats a la fossa. Aquest fet facilitaria el procés d'identificació en cas que es trobassin els seus cossos. 

Francisco  Cabrer és nebot de  Cabanellas  i Marc Ortiz Pont és nebot net de Josep Pont Cladera. Tots dos coneixien la història familiar, en el cas de Cabrer des de sempre, però Ortiz ho sap des de fa uns anys. Per aquesta raó, explica que "vàrem esperar que es començassin a fer les exhumacions, i ara vull que les restes del germà del meu padrí estiguin a Pollença".

Context històric

Cal recordar que al llarg del darrer trimestre del 1936 es varen dur a terme múltiples assassinats a les carreteres del municipi de Calvià, com és el cas de Joan Ferrà Ferrà i Cristòfol Barceló, a Palmanova, al caló d’en Pellicer i al cementeri de la vila. Hi estan documentades un mínim de 22 persones, tant de Calvià com d’altres localitats. A més, els investigadors també cerquen el cos d’una dona de Palma, Joana Vaño Morales, assassinada el 2 d’octubre de 1936. Els assassinats es concentraren en els darrers mesos d'aquell any. 

EDICIÓ PAPER 16/12/2018

Consultar aquesta edició en PDF