Esclata el big bang turístic

PalmaSi hem d’assenyalar el dia que “administrativament” va començar el Big Bang del turisme a Palma, que després s’estendria a tot Mallorca, podríem dir que va ser el 29 de juliol de 1958: el dia que es va dictar l’ordre ministerial de trasllat del trànsit comercial, tant de l’Estat com internacional, de Son Bonet a Son Sant Joan. El traspàs efectiu es va fer el desembre de 1960. Havien passat 42 anys des que Hedilla havia aterrat a Son Bonet. El 1960 arribava al seu sostre, uns 650.000 passatgers a l’any.

Ara bé, l’anàlisi detallada de l’ortofoto de 1956 ens permet estimar que la capacitat de Son Bonet era d’un màxim de 43 vols programats a la setmana, és a dir, uns 100.000 passatgers a l’any. El 1951 ja s’havia sobrepassat aquest límit i s’arribaren als 122.000 passatgers. Per un altre costat, la memòria d’AENA ens informa que, tot i que la base de Son Sant Joan era estrictament militar, el 1954 es va dur a terme l’ampliació i asfaltatge de la pista de vol que era necessària per utilitzar els turbo-reactors Sabre F-86, que estaven operatius el 1949. Sembla que si el 1960 hi hagué a Mallorca 600.000 passatgers, vol dir que s’estava usant també Son Sant Joan.

La demanda de vols a Palma era tan gran que el 1962 el nou aeroport ja gestionava un milió de passatgers. En només tres anys, el 1965, eren 2 milions, i el 1973 ja eren 7 milions. El 1986, després de la transició democràtica i amb govern autonòmic, eren 10 milions. Deu anys després, el 1995, varen ser més de 15 milions, i el 2018 varen ser més de 29 milions de passatgers.

El Big Bang turístic ha tingut al llarg de la seva onada expansiva diverses aturades i algun retrocés (com el 1973, el 1991, el 2001, el 2008 i arran de la pandèmia del covid-19), però aviat ha tornat a avançar amb unes conseqüències territorials, socials, poblacionals i mediambientals fora del que és comú. Pel que fa al nombre d’establiments turístics, l’any 1963 en teníem 789, el 1983 ja eren 2.122 i el 2017 arribàvem als 2.817. Una altra visió la donen les places d’allotjament que s’han construït, de mitjana a l’any, des del Big Bang: els darrers 54 anys s’han posat al mercat legal 7.366 places per any. Només en els darrers 15 anys han vingut a Mallorca més de 150 milions de turistes.

Per créixer, la indústria turística necessitava recursos especials que ben encaixats feien possible el creixement exponencial. Necessitava avions amb més capacitat, i un aeroport que donàs serveis al flux d’avions i turistes. El nou aeroport obria la seva primera terminal (A) el 1967 i la segona (B) el 1973. El 1974 s’acabava de construir la segona pista per a avions de gran capacitat.

Els avions, després de la Segona Guerra Mundial, sobraven. Com diu Manolo Cabellos: “L’oportunitat d’abaratir els viatges en avió es va donar quan la companyia Californiana Douglas Aircraft va haver de desfer-se, a baix preu, de 500 aparells quadrimotors C54, que, segons sembla, eren avions DC3 i DC4 utilitzats per a ús militar durant la Gran Guerra, posteriorment reconvertits per a l’ús comercial amb cabuda per a 52 passatgers”.

També es necessitaria un sistema de transport privat i públic important per tal de permetre la distribució dels turistes a les diverses zones de Mallorca que ja començaven a consolidar-se, més enllà del passeig Marítim, Can Pastilla i l’Arenal. Aquest transport es fonamentarà sobre el cotxe privat i el creixement de les carreteres. Si a final dels 50 hi havia uns 30.000 cotxes, a final dels 60 ja hi havia més de 150.000 cotxes a les Illes.