FILOSOFIA

“Ens costa identificar les nostres emocions i les dels altres”

Raül Genovés és doctor europeu en Filosofia i expert en competències emocionals

Raül Genovés (València, 1969) és doctor europeu en Filosofia per la Universitat de les Illes Balears, especialista en competències emocionals i codirector del Màster en Competències Emocionals oferit per la UIB. Amb Genovés parlam d’autoconeixement i gestió de les emocions des d’una perspectiva filosòfica i científica.

Sabem reconèixer els nostres sentiments i els dels altres?

No, ens costa molt identificar les nostres emocions i les dels altres. Per això és molt important treballar la intel·ligència i l’educació emocionals. Saber identificar què és el que sentim, saber posar-li nom, i a partir d’aquesta autoconsciència poder actuar en conseqüència és una feina que cal entrenar i educar de manera adequada. L’autoconsciència emocional és una base fonamental que cal treballar per després poder facilitar l’empatia i les habilitats socials necessàries per identificar el que senten els altres.

Quin és l’origen de les emocions i per què és important aprendre a reconèixer-les i gestionar-les?

El sistema emocional és automàtic. En el cas de l’ésser humà, una part de l’automatisme emocional ens ve donat de manera innata com a resultat de l’evolució adaptativa de l’espècie i una altra part l’adquirim a través d’un aprenentatge individual, especialment dels 0 als 14 anys de vida d’una persona. Si s’educa d’una manera adequada l’automatisme emocional, tenim més possibilitats d’èxit adaptatiu i d’interacció intel·ligent. Però si aquest automatisme actua de manera caòtica o descontrolada, reaccionam de manera desmesurada. Podem reaccionar amb por davant de situacions que no impliquen un perill o bé reaccionar sense por davant de circumstàncies que impliquen una amenaça real. Aquest és el problema de la manca de control emocional en el cas humà.

Quins problemes s’associen habitualment amb la manca de control emocional?

L’educació emocional treballa entre dos extrems: la repressió i el descontrol. Quan nosaltres acumulam una determinada repressió emocional en forma de tristesa o ira, arribarà un moment en què es produirà una implosió o explosió emocional, segons la formació i el caràcter de la persona. L’excés emocional s’acabarà compensant i es retornarà a l’equilibri. Per evitar el descontrol emocional, serà necessari treballar tant en la programació coherent intel·ligent com en l’entrenament d’una certa actitud que permeti reduir l’espai entre el dispar automàtic i la capacitat de control conscient. Quan s’ha controlat la programació, s’ha d’aprendre també a reprogramar. L’educació emocional ens ensenya a evitar la repressió i el descontrol.

L’autoconeixement és un mitjà per aprendre a gestionar les emocions o és un fi en si mateix?

Es pot entendre de les dues maneres. L’autoconsciència emocional es comença a construir a través de l’alfabetització emocional, afavorint la capacitat d’identificar allò que sentim i els trets característics de les distintes emocions. L’autoconeixement és una manera de facilitar el coneixement de la pròpia personalitat i al mateix temps és un fi en si mateix, en el sentit que l’autoconeixement és una condició per al desenvolupament integral de la persona.

S’equivocava Descartes desconfiant de les passions i els seus efectes en el comportament humà?

Les reticències dels pensadors com Descartes a les emocions tenen a veure amb el fet que són víctimes d’un dualisme històric molt potent, que, segons Nietzsche, té els orígens en Plató o bé en una mala interpretació de Plató. Per Nietzsche, el dualisme filosòfic que atorga a la intel·ligència i la racionalitat un estatus superior i qualitativament diferent de la corporalitat representa la història d’un error que provoca una malaltia cultural que creua quasi 2.000 anys de la història d’Occident i que encara ara ens influeix en la nostra visió del món. Nietzsche també va criticar molt el dualisme perquè duia a creure que el que pensam sobre les coses té una correspondència directa amb la realitat. La creença en un realisme ingenu ens du a viure la realitat de manera virtual. Per evitar aquest error, cal tornar a la presència del cos i als sentits i a la captació directa de la realitat.

Quin paper ha tingut el desenvolupament de les neurociències en la superació de la concepció cartesiana dualista de l’ésser humà, en la separació entre ment i cos i passions i pensaments?

Precisament, el neurocientífic Antonio Damasio va publicar una obra titulada L’error de Descartes, en què exposa la cartografia del sistema nerviós i demostra empíricament que la concepció dualista que divideix de manera radical la intel·ligència i les emocions és un error, que existeix una unitat psicofísica entre ment i cervell. Però cal temps, formació i experiència perquè es vagi assumint per part de la població la concepció unitària de l’ésser humà. Als cursos d’autoconeixement i emocions donam a conèixer la visió psicofísica de la neurociència i treballam també l’experiència pràctica d’aquesta unitat.

Quins són els límits cognitius de l’autoconeixement? Fins on arriba la nostra capacitat de conèixer?

Jo crec que la nostra capacitat de coneixement és limitada i il·limitada a la vegada. El coneixement és limitat perquè depèn de les circumstàncies i la situació personal, però és il·limitat perquè l’evolució i la plasticitat cerebral permeten que es progressi en el coneixement. Hem de ser molt humils i acceptar que tota certesa i evidència científica està sotmesa a un paradigma, a una època. I que tot paradigma és transformable. Cal adoptar una actitud d’investigació valenta i optimista, però també humil i prudent. Estic convençut que podem anar incrementant la nostra capacitat de conèixer, però hem de ser conscients de les limitacions imposades per les circumstàncies. L’aventura del coneixement continua i continuarà.

Sou partidari de desenvolupar l’educació emocional més enllà de la dimensió personal i privada i de fer-la extensiva al món educatiu?

Estic a favor que l’educació emocional passi a formar part del currículum com una formació transversal. Per mi l’educació emocional és més que una matèria i un contingut, és una actitud i una manera de fer. S’ha d’educar en les emocions des de totes les àrees i els moments de la vida escolar, familiar i professional. De fet, formam els claustres perquè tothom pugui fer transferència de competències emocionals de manera transversal, amb independència de les matèries impartides.

EDICIÓ PAPER 24/08/2019

Consultar aquesta edició en PDF