Carlos Juiz: “Ens preocupen les emissions dels avions i els cotxes. I els nostres mòbils, què?”

Catedràtic d’Arquitectura i Tecnologia dels Computadors de la UIB

“Som e-pòcrites?”, es demanen respecte de la lluita contra el canvi climàtic el catedràtic d’Arquitectura i Tecnologia dels Computadors de la Universitat de les Illes Balears, Carlos Juiz, i la professora associada Belén Bermejo. Amb aquest article, que ha guanyat el I Concurs de Divulgació Científica de la UIB i que properament serà publicat a la plataforma digital The Conversation, posen el focus d’atenció i les dades sobre les emissions de gasos d’efecte hivernacle que té l’ús de les tecnologies de la informació i les comunicacions (TIC) cada vegada que compartim una imatge al WhatsApp o miram un vídeo a Youtube. De si som e-pòcrites o no, en parlam amb Carlos Juiz (Santiago de Compostel·la, 1966), investigador en cap del grup de recerca ACSIC de la UIB i expert en enginyeria de rendiment, Green IT i govern de les TI.

Destriam els residus, apagam els llums, reduim el plàstic, sabem que és millor optar pel transport públic per contribuir a la lluita contra el canvi climàtic. Però ens passam el dia enganxats al mòbil o descarregant sèries. Som e-pòcrites? : per què l’interrogau?

Perquè cal que ens ho demanem, sobretot pel que fa a l’ús de les TIC en l’àmbit personal. En l’àmbit professional i tècnic hi ha una certa consciència i se cerquen solucions per reduir les emissions que, indirectament, causen les TIC. En canvi, en l’ús particular som un poc e-pòcrites i volem pensar que fer servir els nostres dispositius mòbils no té impacte. El fet és que en té i és bastant significatiu. Ens preocupen els residus, els plàstics i les emissions dels avions i els cotxes, i això està bé. I els nostres mòbils, què? L’ús dels smartphones consumeix molta energia. No som conscients de l’impacte dels nostres mòbils en el canvi climàtic.

Què va motivar el vostre article?

Crida l’atenció el tractament que fan els mitjans de comunicació, sobretot les televisions, de les emissions de CO2 que fa el transport aeri. Mai o gairebé mai es diu res de les emissions de les TIC. Això, quan la contaminació provocada por les TIC representa ara prop del 4% de les emissions mundials de gasos d’efecte hivernacle. És més alt que el de l’aviació civil, encara que l’mpacte d’aquesta en l’escalfament global és més gran. El 2025, les TIC arribaran a emetre tant com ho fan els cotxes ara. I d’aquí a 20 anys, les TIC representaran entre el 7%, per als més optimistes, i el 15% del total de les emissions, per als més pessimistes.

Podeu posar equivalències al consum de les TIC?

Mirau, ara que estam confinats pel coronavirus, el consum de plataformes de visualització de sèries i pel·lícules ha augmentat extraordinàriament. Es consumeix moltíssima energia amb aquest fet. Estudis als EUA varen posar dades a la pel·lícula més vista a l’octubre del 2019: Bird Box va tenir 80 milions de visualitzacions, i això significa 66 milions de quilos de CO2 emesos, l’equivalent al que emet un cotxe que recorre 150 milions de milles.

A l’article posau d’exemple el viatge d’Estocolm a Nova York que no va voler fer en avió Greta Thunberg per no contribuir a les emissions.

És perfecte que Thunberg cridi l’atenció sobre els efectes de les emissions de gasos del transport aeri, però el consum per part del públic de la seva esplèndida campanya a Youtube ha generat 46,98 tones de CO2. Això és equivalent a un passatger que fa aquest trajecte en avió divuit vegades, d’anada i tornada.

El consum de TIC, sobretot a través dels mòbils, no deixa d’augmentar.

El que preocupa són les tendències. Entre 2010 i 2020, el nombre d’ordinadors de sobretaula s’ha mantingut constant; el de portàtils, s’ha duplicat, però el d’ smartphones s’ha multiplicat per nou (enguany n’hi haurà més de 3.700 milions al món). Tots aquests dispositius estan tot el dia a les xarxes socials, consumint vídeos, en streaming, compartint imatges, etc. Hi ha una part de la població, els més grans, que han accedit a les xarxes directament a través dels mòbils, no de l’ordinador. I perquè això funcioni, els centres de dades han de ser cada vegada més potents i més grossos. També són més eficients, però consumeixen més energia. S’hi estan cercant solucions. Precisament la virtualització dels servidors és el tema de la tesi de la professora Belén Bermejo, coautora de Som e-pòcrites?.

Al vostre article no recomanau reduir l’ús de les TIC. Si no és això, què s’hi pot fer?

I qui posa barreres al camp? També és cert que el confinament demostra la necessitat de les TIC. Gràcies a elles, vós i jo podem treballar ara. Però calen polítiques de TIC, i sobretot de TIC verdes, perquè la majoria dels centres de dades encara no fan servir energia neta. Els n’haurien d’exigir una major proporció. També la reunió, en un servidor físic, de més de virtuals, és una solució, tot i que no potser ad infinitum. I hi haurà d’haver campanyes per conscienciar els usuaris sobre el consum de TIC. Cal entendre que darrere cada dispositiu hi ha centres de dades, consum energètic i emissions. I aquestes s’han de reduir.

EDICIÓ PAPER 30/05/2020

Consultar aquesta edició en PDF