BOMBOLLES INFORMATIVES

De la doctrina d’equitat a les ‘fake news’

Les bombolles informatives als Estats Units, que es van començar a gestar als anys 80, s’han radicalitzat gràcies a les possibilitats que ofereix internet

“La televisió només és un electrodomèstic: és una torradora amb imatges”, va assenyalar Mark Fowler, president de la Comissió Federal de Comunicacions (FCC, en anglès) durant la presidència de Ronald Reagan, per burlar-se de la idea dels mitjans com a bé públic. El 1987 el govern del venerat líder republicà va aconseguir revocar l’anomenada fairness doctrine (doctrina de l’equitat), que obligava les televisions i ràdios a exposar els diferents punts de vista sobre temes controvertits. I es va convertir, segons alguns experts, en el catalitzador de les primeres bombolles informatives.

Rush Limbaugh, el locutor de ràdio més influent de la dreta nord-americana, va engegar el seu programa un any després de la desaparició d’aquella doctrina. Anys més tard, el van seguir altres comentaristes conservadors com Sean Hannity, Glenn Beck i Mark Levin. També van sorgir locutors progressistes com Ed Schultz i Al Franken, però sense tenir tanta audiència.

L’altre gran pas cap al periodisme de trinxera va arribar amb l’expansió de la televisió per cable i el naixement el 1996 de les dues cadenes informatives Fox News (conservadora) i MSNBC (progressista). El fet d’arribar a moltes més cases feia viable la seva estratègia de captar audiències més reduïdes i compromeses amb una ideologia. I, un cop més, el canal conservador va ser el que més va triomfar.

Durant els anys de Barack Obama, Fox News i locutors com Limbaugh i Beck van ser claus per inspirar i promoure el moviment ultraconservador -nascut el 2009-, segons Will Bunch, periodista i autor del llibre The Backlash (2010). Bunch va constatar, després de nombroses entrevistes, que molts dels activistes d’aquest moviment estaven “desinformats”. Algunes de les teories conspiratives contra el primer president afroamericà -com per exemple que no havia nascut als Estats Units- van rebre molta atenció als seus programes.

El mateix any que van néixer Fox News i MSNBC es va aprovar la llei de telecomunicacions -amb el suport de republicans i el president demòcrata Bill Clinton-, que va transformar la indústria audiovisual. Es va eliminar la limitació del nombre de ràdios i televisions que podia tenir una empresa. Això va comportar una concentració de les companyies del sector. Si el 1985 unes 50 empreses controlaven gairebé tots els mitjans, actualment en són cinc: Time Warner, Disney, News Corporation, Bertelsmann i Viacom.

D’altra banda, la crisi de la premsa per l’explosió d’internet ha provocat el tancament de centenars de diaris locals els últims 15 anys. La concentració de mitjans, i la desaparició d’alguns, suposa una reducció de les opcions informatives diverses -i amb una perspectiva local- que ha contribuït a la polarització de les notícies i, de retruc, de la societat.

Informar-se a la xarxa

Però internet ha creat noves oportunitats i en l’última dècada han sorgit desenes de pàgines web informatives tant de biaix progressista ( HuffPost i Vox ) com conservador ( Drudge Report i Daily Caller ). En el bàndol conservador, algunes webs han anat un pas més enllà de la informació ideològica i han promocionat teories conspiratives. InfoWars -un controvertit programa de ràdio d’Alex Jones per la xarxa- ha promocionat teories conspiratives com que la massacre a l’escola de Newtown del 2012 va ser un muntatge. D’altres webs, com la ultradretana Breitbart -fundada pel periodista Andrew Breitbart el 2006-, han donat veu a grups supremacistes blancs. Aquesta pàgina va guanyar fama i va augmentar la seva audiència exponencialment el 2016 perquè va donar suport des del principi a Donald Trump pel seu discurs antiimmigració i proteccionista. I perquè el seu llavors director, Steve Bannon, es va convertir en el cap de campanya del president republicà tres mesos abans de les eleccions.

L’auge d’internet i de les xarxes socials ha intensificat les bombolles informatives, perquè ha donat plataformes a la gent per poder excloure notícies, posicions o idees que no comparteix. I també ha sigut possible perquè el consum d’informació ha canviat: un 61% de la generació mil·lennial utilitza Facebook com a primera font d’informació, segons Pew Research. D’altra banda, aquesta xarxa, justament amb Twitter, ha sigut criticada per no haver fet res davant l’allau de notícies falses durant les últimes presidencials nord-americanes. I no es van acabar amb la sorprenent elecció de Trump. Les fake news, les criatures de les bombolles informatives, continuen i s’han convertit en una de les grans amenaces de la democràcia.

En aquest context, i sota l’era Trump, la polarització dels Estats Units -dividits en dos: una Amèrica rural i conservadora, i una Amèrica urbana i progressista- ha empitjorat encara més. El tribalisme, tant als mitjans com entre els nord-americans, ha arribat a nivells insospitats.

I, en part, per culpa d’un president que no s’avergonyeix de mentir o exagerar fets.

Etiquetes

EDICIÓ PAPER 23/09/2018

Consultar aquesta edició en PDF