Cuxart: “Hi ha un llenguatge que ens dilueix i ens invisibilitza”

Palma“Ens obligam a recordar en un dia el que hem vist que han fet altres dones a la seva història, tot i que seria ideal recordar-ho cada dia de l'any, però hem de celebrar el Dia internacional de la dona per una qüestió de justícia”. Així ho ha manifestat Núria Cuxart, professora i degana del Consell de Col·legis d'Infermeria de Catalunya, qui afegeix que aquesta jornada “s'ha de celebrar per una qüestió de coherència”. “Som en un col·lectiu en què el 87 per cent de professionals són dones. Si bé és cert que hi entren més homes, també s'estan jubilant els antics practicants, o sigui que el percentatge queda igual”. I perquè “les infermeres ens dedicam a tenir cura de les persones. I això és una revolució social”.

Paraules “que ens fan visibles”

La també directora de programes del Col·legi Oficial d'Infermeres i Infermers de Barcelona parlarà aquest dijous a Palma sobre la importància del llenguatge inclusiu i la visibilitat de les dones i de les infermeres. Serà a la conferència organitzada pel Col·legi d'Infermeria de les Balears que du per títol 'Paraules que ens fan visibles'. Amb aquesta iniciativa, que tindrà lloc a la seu del Col·legi a les 17 hores, l'entitat se suma als actes reivindicatius del 8 de març amb motiu del Dia internacional de la dona.

“Hi ha paraules i expressions molts esteses dins l'àmbit de la sanitat que ens preocupen molt en el sector d'infermeria”, assegura Núria Cuxart. “Per exemple quan es parla de facultatius i es fa referència als metges, i de no facultatius quan es parla de les infermeres i infermers”, detalla Cuixart.

L'experta apunta que “hi ha un ús del llenguatge que molt sovint no s'adequa a la realitat actual: ocorre quan es diu recerca mèdica o biomèdica. En aquell moment, s'està excloent la recerca infermera, tot i que les infermeres són un dels col·lectius que més investiguen”, comenta.

Cuxart detalla que hem titulat la conferència en positiu dient “ens fan visibles”, però en realitat el que l'acte intenta “és prendre consciència de l'ús inadequat que fan les mateixes infermeres, els mitjans de comunicació i la societat en general relacionat amb les infermeres i la infermeria”, però en realitat “estam preocupades per usos que estan molt estesos, paraules o expressions que ens dilueixen, ens invisibilitzen i fins i tot ens tracten com a objectes”.

Un altre exemple és “quan diuen 'metges' i, per una altra banda, diuen 'personal d'infermeria' quan es refereixen a les infermeres o infermers”. Cuxart apunta que “no és un tema de gènere, perquè el 86 per cent de professionals d'infermeria són dones i fins i tot els que són homes es presenten a vegades com a infermeres”. El gènere “no és una excusa, el problema és que dient 'personal d'infermeria' l'estan objectuant”.

Hi ha “molts d'exemples”, continua, “per què deim 'direcció mèdica' i en canvi deim 'direcció d'infermeria' i no direcció infermera?

Identificar els usos discriminatoris del llenguatge

La trobada de dijous “és per identificar aquests usos discriminadors, que desvaloren la figura de la infermera o l'infermer”, i per “prendre consciència que això, igual que en el cas del llenguatge sexista, acaba sent devastador, et va minant sense que te n'adonis”. A partir d'aquesta presa de consciència hem d'intentar corregir-ho”. "En el meu cas personal, amb motiu de la confecció d'un diccionari d'infermeria en català per encàrrec del govern d'Andorra, vaig començar a investigar sobre aquestes expressions i usos del llenguatge, i vaig veure que independentment que fossin bons o dolents sí que eren diferents", explica.

La segona part de la conferència anirà destinada a analitzar el llenguatge utilitzat per les infermeres quan es refereixen a les persones que atenen. “A una part de les infermeres no ens agrada dir 'pacient', ens agrada dir 'persona atesa', perquè és una persona a la qual atenem; si té paciència o no té paciència és una altra discussió. Em sembla que anomenar les persones 'pacients' és condicionar-les a una determinada situació que no és la més adient en un moment en què tots els col·lectius sanitaris estam fent feina per empoderar les persones perquè puguin decidir sobre la seva salut. De cada vegada més les persones són més responsables del seu estat de salut, llavors són persones que atenem i no els podem dir pacients”.