El desplegament del Museu Nacional, a la sala d’espera
El centre presenta un 2015 de transició i anuncia una exposició de Dalí el 2017
BarcelonaEl Museu Nacional d’Art de Catalunya (MNAC) va obrir una nova etapa al setembre amb la inauguració de la nova col·lecció d’art modern. L’exposició permanent d’art dels segles XIX i XX s’ha fet notar en pocs mesos en les xifres de públic: la pinacoteca tancarà l’any amb 700.000 visitants, 50.000 més que el 2013. Així i tot, el seu pressupost per al 2015, el més baix de la seva història, es mantindrà en la línia del d’enguany, tretze milions d’euros -9 de les administracions i 4 d’ingressos propis-, dotze dels quals van destinats a la infraestructura i el personal.
“La qüestió del pressupost s’ha de resoldre a mitjà termini si es vol tenir un museu a l’altura de les col·leccions”, va afirmar ahir Pepe Serra, el director del MNAC, durant la presentació la temporada que ve. El director va reclamar, també, que les administracions tinguin les seves prioritats “ben definides” perquè la institució pugui complir les missions que té encomanades. “El pressupost no està a l’altura d’un museu nacional”, va insistir Serra.
Un creixement a mig gas
El pressupost del MNAC el 2008, en temps de vaques grasses, era de 20 milions d’euros. Les limitacions econòmiques no només perjudiquen la quantitat d’exposicions que es poden programar, sinó també que es puguin aconseguir dues fites estratègiques del museu. Pràctiques artístiques a Catalunya 1950-1977, l’exposició temporal que havia de complementar la nova col·lecció permanent, no es podrà veure fins al juny i la remodelació de la col·lecció d’art del Renaixement i el Barroc no es podrà executar fins al 2016.
Amb tot, hi ha gestos que apunten que el museu avança pel bon camí, malgrat les dificultats econòmiques. A l’octubre es podrà veure l’exposició temporal d’una quinzena de natures del segle XVII, una selecció de les quals quedarà dipositada al museu i serà un dels eixos de la remodelació de les sales d’art del Renaixement i Barroc. El propietari de les peces, un col·leccionista privat estranger, vol mantenir-se en l’anonimat. El MNAC també coproduirà una exposició temporal amb el Museu del Prado el 2016 i el 2017 col·laborarà amb la Fundació Gala-Salvador Dalí en l’organització d’una mostra que oferirà noves lectures del llegat de l’artista empordanès. “Si volem fer aquesta mostra, sense més diners serà impossible”, va insistir Serra.
La pròxima temporada d’exposicions del Museu Nacional tornarà a ser un exercici de resistència. Després de Josep Tapiró i Carles Casagemas, la institució destacarà els llegats de l’artista i il·lustrador lleidatà Xavier Gosé i del fotògraf Gabriel Casas. En tots dos casos es tractarà de treure suc del patrimoni que conserven, respectivament, el Museu Jaume Morera de Lleida i l’Arxiu Nacional de Catalunya. També es podrà veure, encara que la data no està tancada, la petita mostra sobre la talla romànica de sant Joan del taller d’Eril la Vall propietat del Museu de les Cultures del Vi de Vilafranca del Penedès, però no hi haurà, com ha passat enguany amb Perejaume, cap exposició d’un artista contemporani. En la línia de la col·laboració amb altres centres del territori, el Museu Comarcal de Manresa va obrir fa pocs dies una sala dedicada a Antoni Viladomat amb obres dipositades pel MNAC, i està previst que la pinacoteca faci més dipòsits a museus de Sitges, Olot, Vilanova i la Geltrú, Lleida i Girona.
La pedra abans que l’art
La previsió de creixement del Museu Nacional a hores d’ara sembla paradoxal. Mentre que les retallades han fet que s’alenteixi el desplegament de les línies estratègiques del centre i, per tant, que es consolidi entre el públic i sigui reconegut com una institució cabdal dins el teixit artístic català, el projecte de l’Esplanada dels Museus -una intervenció urbanística que està pressupostada en prop de 70 milions d’euros, tot i que per ara només se n’ha fet un estudi- segueix el seu curs. Pepe Serra va afirmar ahir que no s’han produït novetats en aquest tema i que l’adequació dels pavellons d’Alfons XIII i de Victòria Eugènia no és la part del projecte que necessita més obres. El MNAC ha de jugar, segons va subratllar ahir Serra, en la lliga “dels 20 o 30 grans museus internacionals”, però no deixa de cridar l’atenció que, per a les administracions, invertir en cultura, també en temps de vaques magres, vagi associat a projectes arquitectònics faraònics. Tot i així, el director del MNAC creu que l’Esplanada dels Museus pot ser una oportunitat perquè les administracions acompanyin el museu amb més decisió quan canviï d’escala i s’expandeixi.
