El decret Maricarmen atura el primer cop, però no resol una crisi de l’habitatge desbocada
El moviment per l’habitatge destaca que les mesures han evitat desnonaments i allargat contractes de lloguer, però alerta que molts casos continuen fora de la protecció legal
PalmaEl decret Maricarmen ha tingut efectes positius, encara que limitats, en la protecció de les famílies vulnerables davant els desnonaments. Així ho constaten la Plataforma d’Afectats per la Hipoteca (PAH) i el moviment per l’habitatge, que destaquen que les mesures han permès guanyar temps a les persones en risc de perdre ca seva i evitar que alguns conflictes per la finalització dels contractes de lloguer arribassin als tribunals. Tot i això, les professionals que treballen directament amb els afectats adverteixen que la normativa és insuficient i que no arriba a tots els casos que haurien de quedar protegits.
La convalidació del decret dijous passat al Congrés, després que el PP, Vox i Junts tombassin la norma fa un mes i escaig, ha permès recuperar la suspensió temporal dels desnonaments de famílies vulnerables i la pròrroga dels contractes de lloguer durant dos anys. El suport del PSOE, Sumar, ERC, EH Bildu, el PNB i Podem a la Diputació Permanent ha estat suficient per validar-lo, sense necessitat del vot de Junts. En canvi, el rebuig dels nacionalistes bascos ha impedit aprovar el segon decret, que preveia contractes de lloguer indefinits.
La portaveu de la PAH, Àngela Pons, destaca l’efecte de les pròrrogues dels contractes. “La gent tenia por que, quan s’acabàs el contracte, la poguessin fer fora, però ni tan sols s’han presentat demandes”, assenyala. En aquest sentit, l’advocada de la PAH Glòria Olmos assegura que tots els casos de desnonament que han arribat a l’associació s’han aconseguit paralitzar gràcies al decret.
Pons també destaca que les mesures han contribuït a frenar desnonaments al marge dels procediments judicials. “No només s’han aturat els desnonaments legals, sinó també molts que no ho eren”, diu. I relata el cas d’un pare amb una filla adolescent en risc de perdre l’habitatge perquè la propietària al·legava que necessitava l’immoble per a ús particular. Finalment, gràcies a la intervenció dels serveis d’habitatge d’Inca, va aconseguir una pròrroga del contracte. “Aquest home té dos anys més assegurats. Si no hagués estat per aquesta pròrroga, s’hauria quedat al carrer”, explica.
L’advocada Laura Vallès coincideix que les pròrrogues han tingut un efecte preventiu important i remarca que també s’eviten els anomenats desnonaments silenciosos. Es tracta de casos en què els llogaters reben un burofax que els comunica la finalització del contracte i abandonen l’habitatge sense consultar un advocat ni conèixer les possibilitats legals per continuar-hi. Segons Vallès, les mesures han permès que aquestes persones coneguin i exerceixin els seus drets, en lloc de partir directament per desconeixement o por.
En canvi, no ha percebut un augment significatiu de les suspensions dels desnonaments judicials a Palma. Segons la seva experiència, aquests procediments ja s’aturaven abans de l’aprovació del decret. L’advocada també qüestiona la distància entre la redacció de les normes i la realitat dels afectats, i reclama que es tingui més en compte l’experiència dels professionals que atenen aquests casos. “Fins que no atens 30 o 40 persones al mes amb problemes amb els lloguers, no veus exactament quin és el problema i on has de canviar les coses”, sosté. En aquest sentit, critica que algunes iniciatives legislatives tinguin més una funció propagandística que no una capacitat real de transformar la situació: “Fa un temps que moltes lleis són propaganda política”, lamenta.
El portaveu de Stop desnonaments, Joan Segura, matisa que no totes les suspensions de desnonaments es poden atribuir al decret Maricarmen. Alguns procediments s’han aturat gràcies a aquesta normativa, però d’altres s’han suspès amb arguments jurídics diferents, com feia la plataforma abans de l’aprovació del decret. És el cas de les possibles estafes processals, els fraus de llei o la inexistència d’un títol que habilitàs el desnonament.
Segura adverteix que hi ha procediments que queden fora dels supòsits expressament prevists, malgrat que presenten circumstàncies semblants a les dels casos que sí que estan protegits. Considera que els jutges haurien d’estendre la protecció a aquests procediments, però lamenta que no tots ho facin. “La situació és la mateixa, tot és el mateix, i encara no ho fan”, sosté.
“Una passeta cap a una realitat més justa”
L’integrant de l’acampada per l’habitatge Manu Galera assenyala que el decret va representar una oportunitat que varen intentar aprofitar la primera vegada que es va aprovar mentre va estar en vigor –el ple del Congrés no el va convalidar, cosa que ara ha fet la Diputació Permanent. Varen organitzar sessions d’assessorament gratuïtes perquè les persones afectades poguessin reunir la documentació per acollir-se a les mesures. “Tots els casos en què vàrem presentar la documentació en el moment que s’havia de fer es varen aturar”, apunta.
Però Galera considera que la protecció no basta. “Serveix per aturar el primer cop, però és totalment insuficient”, diu. Tot i això, defensa que qualsevol avenç, per petit que sigui, és positiu. “Una passeta cap a una realitat més justa és desitjable”, assegura i adverteix que aquestes mesures no es poden presentar com una solució definitiva: “Que no ens vulguin vendre les passetes com la panacea, perquè no ho són”.
La recuperació del decret al Congrés permet mantenir unes eines que han contribuït a evitar que algunes famílies perdin ca seva, però les valoracions de la PAH, les advocades i el moviment per l’habitatge coincideixen a assenyalar-ne les limitacions: des dels desnonaments silenciosos fins als procediments que queden fora de la cobertura legal, la protecció actual no resol una crisi residencial que continua necessitant una resposta estructural.