El 'cyberflashing' o per què enviar 'fotopenis' no és delicte

PalmaDe tantes ‘fotopenis’ que va arribar a rebre a través d’Instagram, Margalida Maria –sociòloga, artista i model– va decidir muntar-ne tota una exposició. Dick-stagram és el projecte d’aquesta mallorquina, amb el qual denuncia el cyberflashing, una pràctica que consisteix a enviar contingut sexual explícit sense consentiment, i que no es considera delicte. La trentena de fotografies que va arribar a aplegar l’artista i activista feminista de Santa Margalida són una mostra d’aquest “assetjament sexual en línia” que ella mateixa i moltes dones pateixen a les xarxes socials. “Ara ja no ens poden fer els flashings –la versió més tradicional d’exhibicionisme, al carrer i a plena llum del dia–, però el patriarcat i els homes sempre troben una manera d’assetjar-nos”, adverteix.

La mostra Dick-stagram s’ha exposat a Madrid i Londres, i la seva creadora ja planeja dur-la a Nova York, on resideix actualment. Al seu pas per la capital anglesa, Margalida Maria recorda el comentari que li va fer una dona d’uns seixanta anys: “Em deia que no es podia creure que això continuàs passant. A la seva època ja passava, que li feien el flashing, i ara veia que es encara es fa, a internet”. Això duu l’artista i sociòloga a reflexionar sobre el llibre de Virginia Woolf Una cambra pròpia. “Nosaltres no tenim cap espai propi segur. Les xarxes socials ens han ajudat, però una altra vegada passa el mateix. No puc estar a casa meva sola i obrir l’Instagram tranquil·la”, comenta l’activista sobre el fet de rebre ‘fotopenis’ de desconeguts de manera espontània.

Però més enllà de denunciar i bloquejar el compte des d’on s’han rebut les fotos, el cyberflashing té un recorregut penal difícil o gairebé impossible. L’advocat penalista Josep de Luis opina que “denunciar-ho a la xarxa social és el més pràctic”. Ara bé, només en el cas que la persona que envia aquest contingut fos reincident i repetís els fets al llarg del temps, es podria intentar lluitar als tribunals. “Ha de ser repetitiu i que provoqui una desestabilització emocional seriosa que es pugui acreditar amb un informe psicològic. Això vol dir invertir-hi temps i doblers, i ha de valer la pena”, admet el misser.

Sigui com sigui, De Luis descarta que aquests casos es puguin encaixar dins els delictes d’assetjament, exhibicionisme o coaccions. L’únic article del Codi Penal en el qual el lletrat creu que es podria encabir el cyberflashing seria el 173.1. Aquest apartat preveu “pena de presó de sis mesos a dos anys” a qui “infligís a una altra persona un tracte degradant, que afectàs greument la seva integritat moral”. Per això, De Luis lamenta que “el mal que pugui produir el procés judicial pot ser més intens que els mateixos fets”, tenint en compte que “l’advocat de la defensa anirà a desacreditar la denunciant”. A més, implica un perill: el fet que guanyin i surtin impunes. “Això els donaria més ales, en sortirien reforçats”, assenyala De Luis des d’un punt de vista tècnic.

Per un altre costat, el professor de Comunicació expert en Dret en Ciències de la Informació de la Universitat Oberta de Catalunya (UOC) Sergio Juan-Creix tampoc hi veu un recorregut com a atemptat contra el dret de la imatge, honor o intimitat, més enllà de les normes comunitàries de la xarxa social. “Si a Instagram o Linkedin reps aquestes imatges, la persona que l’ha enviada està infringint la normativa, perquè prohibeix aquest contingut. Si bé les xarxes permeten la llibertat d’expressió, quan formes part d’una comunitat, has de ser conscient que si fas això, una altra persona es pot sentir ofesa”, apunta l’expert. Més enllà d’això, Juan-Creix no veu que estigui justificat “reclamar que algú ha anat contra el teu honor perquè has visualitzat una imatge que no t’ha agradat”.

A. G. P. –una al·lota de Palma de 26 anys que prefereix no revelar la seva identitat– va patir aquesta mateixa setmana un cas de cyberflashing, tot i que més extrem. La jove va rebre al seu Instagram un missatge amb un vídeo d’un home masturbant-se amb una foto d’ella. Amb les imatges com a prova, va anar a la Policia Nacional, però allà no li varen oferir denunciar-ho, perquè no es considera delicte. “Això fa que qualsevol persona em pugui enviar vídeos masturbant-se amb la meva imatge amb total impunitat”, lamenta A. G. P. Per la seva banda, fonts del cos policial diuen que “la denúncia es pot posar sempre, és un dret que tenim tots”, i que hi ha “un servei d’atenció 24 hores”.

Violència masclista digital

“És un tipus de violència masclista en l’àmbit digital claríssim”, assenyala la psicòloga experta en gènere Alba Alfageme. Per a la professional, el cyberflashing és una passa més “en aquesta línia contínua que és l’assetjament que vivim en la vida real i que acaba desembocant en un de virtual”. Tot plegat provoca “la sensació que els espais en què et mous poden ser vulnerats en qualsevol moment perquè un home decideix transgredir la teva bombolla de seguretat i enviar-te aquests missatges de contingut sexual”, subratlla Alfageme.

A més, puntualitza la psicòloga, “en moltes ocasions els homes ho fan de manera automatitzada i habitual, no només amb una dona”. “En el fons no els importa com puguin reaccionar, o que els diguin que no i hi posin límits. Ells continuen”, conclou. En una línia similar, el doctor en Sociologia i Filosofia de la UIB i expert en sexualitat, Lluís Ballester manté que les anomenades ‘fotopenis’ parteixen de les creences que transmet la pornografia. Si “el porno fa creure que qualsevol dona està disposada a tota mena de pràctiques i fantasies masclistes”, diu el sociòleg, el cyberflashing és “una confirmació violenta –que no és sol·licitada ni desitjada– de disponibilitat sexual” per part dels homes.