La lluna, la pruna

PalmaFa un temps era molt comú disposar dels arbres fruiters que autoabastien una família. No eren, en termes generals, grans extensions, sinó que en tenien un parell de cada classe sembrats al corral o dispersos en alguna finca. Ara algunes fruites com les nesples o les atzeroles són quasi desconegudes per qui no en tengui a casa i molts arbres estan descuidats. Altres les trobam al mercat sota una forma tan artificial que creen desconfiança.

Els arbres, quan esclaten, ho fan de tal manera que és impossible consumir tota la fruita fresca, així que cal conservar-la i guardar-la bé. Les més apreciades i recurrents per fer confitures solen ser els albercocs i les prunes. Aquestes darreres, tan delicades i tan propenses a ser atacades per insectes i ocells golafres no donen més opció si es volen aprofitar bé.

Ara és el temps de les prunes de frare llarg, molt apreciades pel seu sabor, petites i ovalades. La confitura que se’n fa és senzilla i de connotacions atàviques, més senzilla perquè no cal pelar-les ni treure’n el pinyol. En algunes receptes es recomana picar-les amb una agulla per evitar que esclatin durant la cocció. Per la meva experiència diria que no cal, encara que se’n desfaci alguna. A La cuinera pràctica (Felanitx, 1935) es bullen primerament, fins que comencen a clivellar-se. Després de colar-se es mesclen amb lliura per lliura de sucre i aigua i es tornen a dur al foc fins que són cuites.

La confitura de prunes comunes sol ser més abundant, amb receptes en què la fruita es cou primer i es fa bullir després amb sucre clarificat a raó de tant el pes de fruita pel de sucre.

Prunes confitades

Una altra elaboració ben recurrent i senzilla que apareix en el recull felanitxer són les prunes confitades. Una vegades cuites es couen en un almívar fet amb la mateixa proporció d’aigua que de sucre. Després d’un parell de bulls es deixa reposar i es torna a posar al foc cada dos dies fins que està a punt.

Una preparació força curiosa i que s’acosta al codonyat pel resultat final és la pasta pagesa de prunes clàudies de La rebosteria de Mallorca, Menorca, Eivissa i Formentera de Caty Juan del Corral. Aquí les prunes es capolen després de treure’n pell i pinyol. Després es mesclen amb sucre en pols i es cuinen fins que s’obté una pasta homogènia. Es retira del foc, es posa en un motllo i es deixa dins el forn molt moderat fins que s’ha eixugat. Després es col·loca dins capsetes folrades de paper banyat en alcohol. Es tapen amb sucre i una capa del mateix paper i es guarden en un lloc fresc.

No només tenim maneres d’estotjar les prunes en sucre sinó que en altres fórmules se’ns mostra com fer-ho gràcies a l’acció de l’alcohol. En el receptari Cuina mallorquina d’Alcàntara Penya les preserven en aiguardent, blanquejant-les primer per després cobrir-les amb l’esperit. Si es volen fer més fines es poden banyar de sucre bullit i deixar-les reposar durant un dia abans de submergir-les en alcohol.

Si voleu fer la recepta d’avui podreu trobar les prunes de frare llarg en mercats municipals o a través de coneguts. Esper que sigui del vostre gust.