La capacitat de fer PCRs, un dels indicadors clau per passar de fase, però variable en cada comunitat
La majoria de territoris compleixen la disponibilitat hospitalària per passar a la fase 1
BarcelonaLa capacitat diagnòstica de les comunitats autònomes ha sigut una de les variables clau per fer el salt a la fase 1 de la desescalada. Però també és cert que el ministeri de Sanitat no ha fet servir un barem mínim per a aquest indicador, sinó que l'ha creuat amb altres variables, com ara la incidència acumulada de l'epidèmia i també la disponibilitat de llits a les UCI (garantir 1,5 o 2 llits d’UCI per cada 10.000 habitants). Un criteri que la majoria de territoris complien des de l'inici. La informació es desprèn dels informes que el ministeri va fer públics ahir a la nit i que detallen els criteris per a cada comunitat autònoma per passar a la fase 1.
El cas més evident és el de la Comunitat de Madrid. El ministeri no la va autoritzar a passar a la fase 1 (al tercer intent) fins que, malgrat tenir disponibilitat hospitalària suficient, no va arribar a diagnosticar el 43% dels sospitosos als centres d'atenció primària i la seva capacitat per fer diagnòstics no va millorar. Va passar de poder-ne fer només un 10% a un 50%. Amb aquest percentatge, el ministeri va considerar que permetia tenir el sistema preparat per si hi havia un rebrot. A més, calia afegir-hi la reducció de la incidència acumulada de l'epidèmia, que va passar de 58 a 35 casos per cada 100.000 habitants.
L'atenció primària de Barcelona diagnostica el 21% dels sospitosos
Fins la setmana passada la Generalitat no va demanar el pas a la fase 1 de Barcelona i la seva àrea metropolitana, quan la zona havia reduït la incidència del virus de 31 a 9 casos per cada 100.000 habitants. El ministeri va acceptar la proposta perquè va posar en valor també el fet que a la ciutat de Barcelona hi hagués la capacitat per fer fins a 6.000 PCR diàries (les proves per detectar casos positius) i que als centres d'atenció primària es diagnostiquessin el 21% dels casos sospitosos.
Precisament, la capacitat de detecció dels CAP és un altre dels factors que Sanitat ha tingut en compte per avaluar el pas a la fase 1, però també a la 2. Al Camp de Tarragona, per exemple, per passar a la fase 2 el ministeri que dirigeix Salvador Illa va valorar que es diagnostiquin el 48% dels casos sospitosos a l'atenció primària. Un criteri que també va ser rellevant per a les Terres de l'Ebre, on el percentatge és encara més elevat i arriba al 50%. A l'Alt Pirineu-Aran és on hi ha la taxa de diagnòstic a l'atenció primària més alta: d'un 67%.
Ara bé, tant al Camp de Tarragona com a l'Alt Pirineu-Aran no es fan proves PCR a tots els casos sospitosos que entren en un hospital. A les comarques tarragonines, per exemple, el percentatge és d'un 16% (d'un total de 30 casos sospitosos, i dels quals cap va sortir positiu) i al territori pirinenc és d'un 44%, sense detectar cap positiu. De tota manera, el ministeri demana a aquestes dues regions que "millorin" la seva capacitat de fer PCRs als centres hospitalaris. A Barcelona i l'àrea metropolitana la capacitat de diagnòstic als hospitals és del 100%, és a dir, que es fan proves a tots els casos amb un quadre simptomàtic de covid-19.
La Rioja, la comunitat amb més capacitat de diagnòstic
En la majoria de comunitats autònomes, el ministeri va avalar que passessin a la fase 1 amb una capacitat de fer PCRs a casos sospitosos als CAP de menys de la meitat, tot i que Sanitat valorava que s'estigués treballant per ampliar els efectius. Només la Rioja, Galícia, les Canàries, Navarra i algunes províncies de Castella i Lleó i de Castella-la Manxa van passar de fase fent més del 50% de proves als casos sospitosos. La Rioja (100%) i Galícia (90%) són les comunitats que tenen els índexs més alts.
A Andalusia, però, es va produir una paradoxa. El ministeri no va deixar passar a la fase 1 les províncies de Granada i Màlaga al mateix ritme que la resta de la comunitat. L'argument utilitzat a principis de maig per Sanitat era que la incidència acumulada en aquests dos territoris era superior a la resta. Ara bé, la setmana següent, quan van entrar a la fase 1, totes dues províncies havien reduït el seu nombre de casos, però la província de Màlaga havia vist disminuir també la seva capacitat de diagnòstic als centres d'atenció primària: havia passat de detectar un 48% dels casos sospitosos a un 32%. En el conjunt de la comunitat, aquest percentatge era d'un 52%.
