Cavalls desfermats
El desastre econòmic multiplica els preus de les matèries primeres d’interès agrari
Les dades publicades als mitjans de comunicació sobre l’increment del preu de l’energia elèctrica i dels combustibles regiren i ens fan maleir la febre privatitzadora que ens ha duit, i previsiblement ens mantindrà, en aquest estat d’indefensió. Però, a la vegada, les dades continuen mostrant el desastre econòmic, la sangonera, que representa, per a tots els sectors productius que no siguin l’immobiliari i el turístic, els majors costos de la insularitat, que són com ploure damunt banyat i hi afegeixen entre un 5% i un 10% més. L’efecte d’aquests increments, però, es multiplica quan s’entra en els preus de les matèries primeres d’interès agrari, com els fertilitzants i l’alimentació animal. Aquí els cavalls van desfermats, amb pujades d’un 30% en un any.
Els ramaders fugen
La pujada dels costos de producció no els deixa treure el cap
La incidència d’aquesta forta pujada de les despeses ha fet malbé l’esperada sortida progressiva de la crisi pandèmica. De manera que, després d’aguantar amb dignitat la caiguda de la demanda a partir del març del 2020, el cop de la pujada dels costos de producció sobre els pagesos i ramaders ha estat talment com escorxar un conill. Sectors amb molta d’inversió com el lleter quasi fan el bategot, a causa que els seus marges són petits i les pujades de les matèries primeres, costos energètics, transport i envasos, el duen a vendre a pèrdues, cosa que accelera l’agonia de les explotacions pageses. En tres anys, del 2018 al 2020, han tancat a l’Estat 2.270 vaqueries.
Trepitjar ulls de poll
El sector ramader s’ha mobilitzat contra la cadena de Mercadona
Des de fa unes setmanes el sector ramader s’ha mobilitzat, sobretot a Catalunya, on Mercadona, a través de Làctia, la seva principal subministradora de llet, havia deixat de recollir llet als ramaders de les cooperatives Plana de Vic i Vaquers d’Osona, després d’imposar un preu per davall dels costos de producció. Unió de Pagesos de Catalunya va convocar concentracions de tractors davant establiments d’aquesta cadena i, un cop més, s’ha demostrat que si hi ha una societat civil viva i organitzada es poden aconseguir resultats. Els consumidors tenen molta força si introdueixen en les seves decisions de compra criteris de responsabilitat social i de comerç just, no tan sols amb els agricultors de terres llunyanes, que és necessari, sinó també amb els que tenen més a prop, els quals sols poden sobreviure si tenen presència en el mercat local.
El preu de la llet puja
El supermercat anuncia que no la vendrà per menys de 0,60 euros el litre
Mercadona, que té a les seves mans el 30% del mercat lacti espanyol, ha fet públic que a partir del setembre apujarà el preu de la llet Hacendado tres cèntims el litre i que no vendrà llet de cap casta per sota de 0,60 euros el litre. La decisió, presentada com una derivació de l’increment del preu cap al consumidor, que insinua una doble lectura dissuasiva, no ha satisfet tots els ramaders, ja que Unió de Pagesos de Catalunya calcula que el preu de la llet hauria de ser de 0,70 o 0,75 euros el litre. A aquest preu s’hi han de descomptar els costos de la indústria i la distribució. El Ministeri d’Agricultura considerava que un ramader hauria de cobrar 0,36 cèntims el litre per empatar (abans de la pujada de costos), però la mitjana balear estava sobre els 0,32 cèntims. La cosa no fa rialles. De tota manera, la reacció de Mercadona és important i pot tenir conseqüències favorables.
Moure muntanyes
La decisió de compra, en aparença una decisió passiva, pot esdevenir conscient
El problema no té solució si l’Estat no fa complir la Llei de la cadena alimentària, que diu que no es pot vendre un aliment per sota del seu cost de producció i que el preu ha de constar en els contractes anuals. De moment, això és fum de formatjades. Però que l’empresa del senyor Roig, que a les Balears no ven ni un litre de llet local, hagi apujat tres cèntims el litre vol dir que ningú, per poderós que sigui, es pot moure al marge de l’opinió pública, si aquesta és capaç d’expressar-se amb força i coherència. Mercadona reconeix l’increment de costos que estan suportant els ramaders i pren una decisió insuficient, però significativa. Podria semblar que l’acció dels pagesos ha aconseguit que s’hagi hagut de fer aquest gest, però no és així, els pagesos han tingut força perquè han tingut els consumidors al costat. La decisió de compra, en aparença una decisió passiva, pot esdevenir conscient i moure muntanyes.
