Clara Gil Tarragó, 14 anys, Palmanyola: “Alguns dies m’he sentit trista sense cap motiu”

PalmaClara és campiona de Balears de natació sincronitzada, i la combinació dels entrenaments i els deures de l’escola l’han ajudat molt a mantenir la rutina durant el confinament. “He entrenat en sec, i no se m’ha fet estrany perquè ja feia aquests exercicis quan anava a la piscina”, diu. “Al matí tenia classe, i també entrenava abans de dinar. Després, tornava a entrenar i estudiava. Abans de sopar feia videotelefonades per entrenar, i després em tocava posar-me amb els deures. Hi ha hagut dies que s’han fet gairebé la 1 o les 2 h de la matinada, i l’endemà m’aixecava bastant cansada”, explica.

A més de la piscina, Clara ha enyorat molt les companyes d’equip, amb qui té una relació més estreta que amb els companys d’escola. “Hem fet una videotelefonada cada dia per entrenar plegades. Era molt estrany no tenir-les al costat”. Malgrat el contacte quotidià amb les amigues, estar tancada a casa ha afectat el seu estat d’ànim. “Alguns dies m’he sentit trista sense cap motiu. De fet, cada dia em sentia d’una manera diferent”, apunta. Quan es trobava malament, telefonava a alguna amiga. “Em contaven coses divertides i m’animaven”, diu. Els seus pares han treballat fora de casa durant tot l’estat d’alarma i ella hi ha quedat amb el seu germà, que té 18 anys i està preparant la selectivitat. “La meva mare treballa en transports i el meu pare ha desinfectat supermercats. Amb el meu germà tot ha anat bé. Només hem tingut alguna baralla”. Ara, Clara ja ha pogut tornar a la piscina i l’equip -Campus Esport- ha de seguir unes normes de seguretat molt estrictes. “Entrenam des de fa dues setmanes, amb unes regles molt marcades. Entram amb mascareta i hem de respectar la distància. També ens mesuren la temperatura i ens hem de rentar les mans amb gel. I hem de deixar les sabates a una catifa que han posat”.

Una de les coses que li han fet molta il·lusió ha estat tornar a sortir amb la gent del seu poble. “Com que es pot sortir una mica, hem quedat a algunes cases. I l’altre dia em va fer moltes ganes anar a sopar a un bar. Enyorava molt aquestes coses, conviure amb els que estaven aquí, a un o dos carrers de distància”, comenta. I és que Clara vol aprofitar al màxim “les coses petites que em fan molt feliç”.

Per a l’estiu, està a l’expectativa de saber si podrà anar a les festes dels pobles. “Sé que no seran igual i les enyoraré”. I també sortirà a la mar amb la llanxa de la família. El que sí que trobarà a faltar seran els campionats. “Eren competicions importants, i ja no n’hi haurà fins al desembre. Eren especials perquè tancaven la temporada i és quan ho dones tot perquè vols acabar-la bé”.

Sobre la possibilitat d’un rebrot, Clara critica que “hi ha gent que no compleix les normes”. “M’angoixa tornar a perdre el que estàvem recuperant”, assenyala, a més de recordar que ha estat precupada perquè els seus familiars es poguessin contagiar: “Estan tots bé i ja puc veure les meves padrines. Ens saludam amb el colze i duc mascareta quan estic amb elles. Per si de cas”.