Nia Dawsey, 17 anys, Detroit (Estats Units): “Als de la meva generació ens deixen un munt de coses per arreglar. I les arreglarem”

La Nia vol estudiar dret i ciències polítiques

Quan es va decretar l’estat d’emergència a Michigan a mitjans de març, la Nia Dawsey era justament a Detroit visitant els seus avis. Havia de tornar a Cambridge (Massachusetts), on vivia des de feia un any amb la seva mare i on aquest juliol esperava fer dos cursos d’estiu a la Universitat de Harvard. “Havia de ser la meva primera experiència d’independència, en una residència universitària”, explica per telèfon, sense poder evitar cert to de decepció a la veu. Ara haurà de fer els cursos online des de la seva nova casa de Detroit, on es va haver de traslladar abans del previst –a l’estiu– per culpa de la pandèmia.

Quan van tancar Michigan, la seva mare va poder tornar a Cambridge per la feina, però la Nia ja no s’ha mogut de Detroit. Tot el primer mes de confinament el va passar amb un oncle, perquè la seva mare seguia a Massachusetts i no en podia sortir. “Trobava a faltar la mare i la nostra casa de Cambridge, va ser una muntanya russa emocional, però per sort tenia gent amb mi que m’ajudava”, relata. 

El seu germà de 19 anys també va tornar a Detroit quan les classes del seu primer any de carrera universitària es van suspendre. I després d’un mes, la seva mare va poder finalment fer les 12 hores en cotxe que separen Cambridge de Detroit per retrobar-se amb la Nia. Des de llavors han viscut tots tres confinats. El trasllat els va mantenir entretinguts al principi, però en general, per a la Nia, “han sigut dos mesos força avorrits”. 

“He mirat molt Netflix i ara ho estic aprofitant per decorar les parets de la meva habitació”, explica, tot i que fins dimecres passat, que va acabar el curs escolar, ha estat fent dues hores diàries de classes online, connectada en remot amb els companys de l’escola de Cambridge on estava fent onzè (als EUA, el penúltim curs abans de graduar-se). La convivència amb la seva mare i el seu germà ha sigut millor del que ella mateixa esperava –“Som tots tres molt directes”, al·lega– i el confinament els ha permès “fer molts sopars familiars i reunir-se a taula”. 

També ha xatejat amb amics i amigues gairebé cada dia, cosa que li ha permès no trobar-los tant a faltar. Ara fa una setmana que comença a veure’ls, amb totes les precaucions. “Duc mascareta i em rento molt les mans, però no m’agrada gens portar guants”, diu rient. “Estic emocionada per poder sortir, però alhora nerviosa, perquè tothom està obrint massa a correcuita per recuperar l’economia”, apunta.

La Nia vol estudiar dret i ciències polítiques. Li agradaria ser política i potser treballar al govern algun dia. “He estat pensant molt en això durant la pandèmia, perquè crec que hi haurà més crisis com aquesta en el futur i hem vist com el govern dels EUA s’està enfonsant amb aquesta, no estava preparat per a una cosa així i ha quedat molt clar, de manera realment vergonyosa davant del món”, reflexiona. 

Està convençuda que “qualsevol altra administració hauria gestionat el covid-19 molt millor: fent cas a l’OMS, a la ciència i als coneixements mèdics”. “Als de la meva generació ens estan deixant un munt de coses per arreglar –conclou–. I les arreglarem”.
 

EDICIÓ PAPER 04/07/2020

Consultar aquesta edició en PDF