Conductes fòssils

“No t’acostis mai a un gos mentre està menjant”. Aquest és, segurament, un dels primers advertiments que reben els nens. Podríem dir que forma part de l’educació canina bàsica. Realment, és un bon consell: en aquestes circumstàncies alguns gossos poden grunyir i fins i tot mossegar si l’imprudent no es fa enrere. Aquesta és la funció del grunyit; serveix per dissuadir l’altre de seguir insistint. Voldria dir: “Si no rectifiques hauré de prendre mesures més dràstiques”. Si féssim la traducció al llenguatge no verbal dels sapiens, possiblement, equivaldria a l’amenaça d’alçar el puny. Són senyals molt útils, tant per a qui l’envia com per a qui el rep, ja que tots dos s’estalvien energia i eviten riscos. Segons un ampli treball en què s’han estudiat 3.226 gossos, la conducta de protegir el menjar o certs objectes era present en un 20%. Aquest percentatge tan elevat i el fet que molts gossos ja la manifestin de cadells fa pensar que va ser una conducta premiada per la selecció natural. Els animals que es comportaven d’aquesta manera tenien més probabilitats de sobreviure que els que eren més hippies i es deixaven prendre la teca o la compartien. En el món animal, aconseguir menjar és un dels problemes principals que s’han de resoldre. El més habitual és que calgui dedicar-hi molt de temps i esforç. Avui les condicions del gos com a animal de companyia, en què tenen el menjar garantit, han canviat radicalment i aquesta conducta ha deixat de tenir sentit. Fins i tot és probable que si el gos segueix actuant d’aquesta manera acabi sent expulsat de la llar. El que passa és que encara hi ha una inèrcia genètica. És com si els gens encara no s’haguessin assabentat que el cos en el qual habiten té el menjar garantit.

Els humans d’Occident tampoc ens escapem d’aquestes inèrcies. En el seu dia tenir predilecció pels aliments rics en energia, com el sucre i els greixos, va ser afavorit per la selecció natural. Actualment, com que aquest tipus de menjar és molt més assequible, en paguem les conseqüències amb l’obesitat.

Hi ha altres conductes heretades dels llops que malgrat no ser útils per al gos de companyia actualment encara persisteixen. Una d’elles la documenta perfectament Darwin en el seu llibre L’expressió de les emocions : “Quan els gossos es volen posar a dormir en una catifa o sobre alguna altra superfície dura, generalment hi fan voltes i voltes i graten el terra amb les potes del davant en una acció sense sentit, com si intentessin allisar l’herba i fer-hi un forat, cosa que sens dubte devien fer els seus pares salvatges quan vivien a les praderies obertes o als boscos”. Amagar el menjar sota terra en seria una altra, però n’hi ha més.

EL CONSELL:

Grunyits pel pinso

Quan un gos gruny i defensa el pinso el millor que es pot fer és posar-se en mans d’un professional. És un error actuar com ho fa el famós César Millán a YouTube amb un labrador. Fa el que s’ha fet sempre: imposar-se. Actuant d’aquesta manera es corre el risc d’aguditzar el problema. En alguns casos pot funcionar, però és massa arriscat. Si el gos té un temperament fort podem pagar-ho car. L’estratègia passa per fer-li veure que no hi ha motiu per posar-se a la defensiva. Partim la ració de menjar en dues parts. A la segona hi afegirem premis. Mentre està menjant la primera part ens hi acostem i li donem la segona abans que grunyi.