La ciutat en 3D

GeògrafLa immensa majoria dels contribuents relacionen de manera automàtica el cadastre amb l’Impost sobre Béns Immobles (IBI). Avui, amb l’ajut d’un sistema d’informació geogràfica (SIG), ens aproparem a algunes utilitats que es podrien plantejar a partir de la informació cadastral.

Una de les múltiples capes cartogràfiques del cadastre incorpora informació sobre volums edificats, a partir dels quals es podria generar un model de la ciutat en 3D. L’inconvenient és que la representació del volum ve recollida en un codi alfanumèric que no permet, de manera directa, extreure’n els nivells en nombre de pisos. Per exemple, un edifici amb el codi “-I+IV+TZA equival a una planta sota rasant, quatre sobre rasant i una terrassa sobre la darrera planta.

Es calcula que hi ha unes 9.000 combinacions alfanumèriques possibles, convertir-les amb l’ajut d’un SIG a nombre de nivells és possible utilitzant un programa (script) que faci la conversió o bé combinant la base de dades del cadastre amb una altra base de dades d’equivalències. Per a l’exercici d’avui he utilitzat una base de dades d’equivalències generada pel Departament d’Arquitectura de la Universitat Politècnica de Cartagena.

La figura 1 representa un mapa amb els resultats obtinguts en un sector de la ciutat de Palma amb una superfície de 513,7 ha, 250 ha de les quals estan ocupades per edificis. Una primera mirada permet observar dues clarianes que ens poden ajudar a situar-nos sobre el mapa: una marcada pel curs de la Riera i l’altra per l’Estació Intermodal i la xarxa ferroviària. A la llegenda, podem observar els nivells agrupats en cinc classes per facilitar la lectura del mapa i esbrinar alguns patrons.

Es poden identificar alguns barris amb predomini d’edificis de poques plantes com és el cas del centre històric o de la major part de Santa Catalina, mentre que a l’extrem oposat trobam bona part del passeig de Mallorca o del barri de Bons Aires. Un senzill càlcul permet esbrinar que a la zona representada al mapa hi ha una mitjana de 3.95 nivells. Si ens interessa estimar el volum que sumen els edificis representats, considerant uns 3 m per nivell, obtindrem un volum de 10,2 milions de m3.

La figura 2 és una representació cartogràfica en 3D d’un sector de la figura anterior. Per situar-vos, ben al mig de la imatge teniu la porta de Sant Antoni. La representació és prou coherent, encara que s’haurien de revisar alguns edificis. La conversió genera alguns problemes, per exemple, una nau industrial o una església pot disposar d’una sola planta però aquesta està molt per damunt els 3 m de mitjana assignats per nivell als habitatges.

Possibilitats

Anem a veure algunes de les aplicacions fruit de disposar de la ciutat modelada en 3D gràcies a la informació del cadastre: (1) cartografiar la contaminació sonora: una cartografia en 3D permet una modelització més precisa del renou que utilitzant una cartografia en 2D atès que el renou pot variar considerablement a diferents altures. (2) Preveure illes de calor. (3) Pronosticar la qualitat de l’aire que respiram. (4) Estimar la insolació rebuda pels edificis. (5) Cartografiar les ombres projectades pels mateixos edificis sobre altres elements, per exemple a l’hora de planificar la ubicació d’un parc infantil. (6) Planificar l’evacuació de la població, per exemple en el cas d’un risc natural, etc.

Per acabar, contestant a la pregunta del principi, sembla que la informació cadastral pot contribuir a fer una ciutat més saludable, segura, amable, etc. Ben segur que la llista podria créixer. Es tractaria, per ventura, que un percentatge de la recaptació de l’IBI es dedicàs a activitats de recerca per generar nous coneixements.