PalmaEl microcosmos literari de Palma en els anys 60, tan desordenat com complex, es podria dir que tenia forma de tres constel·lacions que aglutinaven la major part de l'energia creativa literària que circulava per Palma. Encara que distants, tenien punts en comú. Completaven aquestes constel·lacions altres estels més petits que anaven pel seu compte perquè eren més independents.
Aquestes constel·lacions es formaven entorn de tres estels emblemàtics per a la literatura i la cultura de Palma: els escriptors Llorenç Villalonga ("constel·lació cosmopolita"); Camilo José Cela ("constel·lació castellana") i el filòleg Francesc de Borja Moll ("constel·lació catalana").
"Tras la vidrieras del café Riscal hay varios hombres sentados alrededor de un velador. Uno de ellos tiene aspecto de británico. Parece alto y sólo escucha. Escucha lo que cuentan los demás como si estuviera en otra parte, sin dejar de estar ahí donde está, con ellos. Este hombre es el escritor Llorenç Villalonga. Oscura chaqueta de pata de gallo, camisa blanca y corbata indefinida, los pantalones grises, los zapatos cordados; nada que pueda destacar, nada por lo que ser recordado si ocurriera algo por lo que tuviera que ser citado como testigo". (Fragment d'En la ciudad sumergida de Jose Carlos Llop).
De Llorenç Villalonga s'han dit moltes coses i s'han escrit moltes pàgines, entre elles les de la seva biografia "oficial", molt detallada, feta per Jaume Pomar, La raó i el meu dret. Als anys 60, Villalonga era una persona en la seva maduresa i començava a tenir els fruits de l'èxit d'una carrera d'escriptor qualificat com a cronista de la decadència de la "burgesia aristocràtica" de la seva societat. Mort de Dama i Bearn varen ser les dues obres que a poc a poc varen arribar a fascinar a la intel·lectualitat barcelonina i de retruc a alguns lletraferits de Palma. Ironies de la vida, l'èxit a Catalunya de l'obra de Villalonga li va fer canviar el seu nom de pila com a escriptor: del Lorenzo dels anys 30-50, al Llorenç des dels 60.
El seu passat franquista, del que no va renegar mai, el visqué de la mà del seu germà Miquel Villalonga, del que també ja hem parlat en el seu moment. Després del cop d'estat militar del General Goded, es varen enfrontar –i humiliar– per motiu del manifest "procultura catalana" a bastants intel·lectuals mallorquins agrupats en l'anomenada Associació per la Cultura de Mallorca. Un enfrontament que no es va oblidar mai i que encara pervivia en l'ambient literari dels anys 60.
La geografia vital i quotidiana de Villalonga era al barri de la Seu –"barri de moixos i canonges"–, on vivia. Des d'allà anava a peu a les moltes tertúlies que es feien a Ciutat, especialment a les del Círculo Mallorquín i al bar Riskal, desaparegut a finals dels 60 amb la reforma de s'Hort del Rei.
A la tertúlia del Riskal hi participaven també persones molt amigues de Moll, com en Sanchis Guarner i en Bernat Vidal; o altres com Baltasar Porcel, molt amic de Villalonga. També hi participaven sovint Camilo José Cela i Llorenç Moyà. Deien les males llengües que allà es decidien els Premis Ciutat de Palma.
Entorn de Llorenç Villalonga giraven un seguit d'escriptors joves que a poc a poc prendran la paraula i es convertiran en escriptors d'èxit dins les lletres catalanes: Jaume Vidal Alcover, Gabriel Janer Manila, Llorenç Moyà, Baltasar Porcel i Guillem Frontera, entre altres. També historiadors i analistes de la seva obra com Jaume Pomar i Damià Ferrà Ponç
